dilluns, 10 de desembre del 2018

TRENETS 10,


166.- 16-6-18
Donar un pas de més pot ser fatal...
Però com es fa per no dar-lo
si tenim la necessitat imperiosa
d’avançar o retrocedir ?
Controladament, això si, però tranquil.
Quan ve el rossolar, relliscar,
desestabilitzar-se, ai, mare meva,
qui aguanta la baluerna que som
i es queda en la línea propera
on el tovanc espera la caiguda ?
Les mans no son prou potents
En un temps de rècord salta
el peu i no aguanta l’equilibri.
Això és el que em va passar  en tal dia
i va canviar per molts el seu camí.
                      DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-8-18
..................
167.- 17-6-18
El veia tranquil, satisfet,
amb el ventre ple a sobreeixir.
Somreia de fart, content, complagut.
No era la cullera si no forquilla i ganivet
que havien destrossat damunt del plat
un menú de calerada amb vi de bota
amb corona de reialme de cep centenari.
Amb galtes plenes de foc on esclatava
l’imperi del bon viure era present allí.
Costava caler la xefla que ell es donava.
Però en que gastar les sobres dels negocis ?
No pensava en altres sers que passaven gana
i ni colitxos i baldofes arribaven als seus ventres,..
Que espavilessin, ell els llogava
a cosir sacs o a lligar sabates,
que ell no s’acotxava per tant poca cosa.
El seu plaer era el seu plaer
i no el regalava sense cobrar censal.
                   DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-8-18
..................
168.- 18-6-18
Bell paisatge, com dóna llum a la mirada...!!
Cant de sang amb xiscles d’ocells
junt a la brosta del cep i el coloriu de la rosella.
Aquesta banderola no calla en el garbuix del cep.
Allí es mostra als tebans que ronden prop les mules,
elles volen eixugar la sang que els regalima la pell
dels animals que llauren les camades ben afilerades.
Astutes han fet seva casa en les tires del plantiu
per resguardar tot el que valen ses capsetes de llavors.
Sempre hi haurà reserva en la soca dels granets negres.
Oh, rosella, la moixonada et mira i no gosa destroçar
la capseta que la banderola anuncia que la guardin.
No ignores pas que resguardes el tresor de teva espècie
en un escriny on els savis reservarien sa descendència ?
                    DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E.- 14-8-18
....................

169.- 19-6-18
Assegudets i calladets no calen surriacs,
però repartits per la hisenda
no en falten selecció
de calentadors d’esquena,
i ronyonades fredes.
Hi ha bastons i bastons...
Des de la crossa, gaiata, al bàcul,
Vara, vergançó, verga, pèdum...
O sigui que el objecte del cop
té molts servents per entrar en combat.
També estan inscrits com útils
com tercera cama...
Fins algunes al llarg de la història
han revertit en fusell, pistola o escopeta
No van de broma,
tenen corda pel que es presenti.
                    DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-14-8-18
...................
170.-20-6-18
A l’ombra o al sol... o a fer cames...
o fer la migdiada al aire lliure...
Amb el llibre de lectura
sota l’ombratge del pi de rama baixa
i al costat la catrana de rajolí de canya
per anar saborejant les delícies del seller
També al estiu tapant-te dels tavans i mosques
i  el cantet de petots i sigales...
on tot un concert per l’ambient hi transita.
Amb poquet podem tenir joia del temps
si ens acontentem amb el que ens dóna
el que de vegades és salut regalada.
                     DE REBAIXES 18.- ANTON.-