176.- 26-6-18
- De que diguin mal de mi, d’amagatons,
amb veu silenciosa, doncs, que em critiquin
poc m’importa -.Deia aquell magnat ple de xapes...
Insensible a les paraules dels inferiors en diner
era el que dir en llocs on sa presència habitava.
Pagava ell seu café al entrar al local.
El mostrador ja l’ensumava al veure’l
i la xapa sonora rebotava a la ma del amo
i el café amb sucre anava al lloc previst.
Avar de tot, s’ha arribada ja deixava
que la seva veu posés cullerada
a qualsevol conversa que es feia seva
com si al pagar el café li dava carta blanca.
Algun s’aixecava i brindava el camp lliure
mentre altres resistien d’orella les impertinències,
per que, això sí..., sempre tenia la raó en tot.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 17-8-18
...............
177.-27-6-18
Sabia dir amb una suavitat exquisida NO
Semblava una fonteta de rajolí finet
que queia suau en la pica abeurador
per tota classe d’animalons que si estorrollaven.
Poc comprenien que aquell deix sempre igual
com el rajolí, calava en la ment
de tants ineptes en la comprensió serena
de l’exquisida suavitat d’aquell cruel mot
Molts acceptaven i es feien adeptes i acòlits...
Mentre altres, més espavilats rebutjaven el rajolí.
Tancaven orelles i no es feien amb el cant de serp.
La lluita entre No i Sí seria com desfullar margarides,
qui seria el guanyador d’aquella fina imposició. .
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 18-8-18
,,,,,,,,,,,,,,,,
178.- 28-6-18- ROSQUILLES DE FESTA MAJOR.
Dins aquell forn es coïa el silenci.
Un silenci de sers abnegats
que es feien callats per poder ser,
per oferir-se com ofrena
a les boques de delitosos comensals.
Dins aquell cau on el foc manava
la quietud severa omplia el rodal
i totes com monges de clausura
suportaven tranquil·les el transformar-se.
Donant com a cuit la mestressa
obrí el forn on posaven to les monges
i la clausura oberta revertí en un alè
de santedat beatífica, l’obra mestra
que tothom en la festa menjaran.
Les rodones cuites faran bona menja
i en boques i orelles, qui no alabarà ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 18-8-18
.................
179.- 29-6-18
Ton mirar és sol que naix de l’aigua del mar.
Estrella que vespreja abans de la total foscor
per il·luminar la veu d’ocell en el canyar del riu,
canyes que voleien compassades al impuls del ventijol.
És rou que conserva en la nit la brillantor
en els pètals que escampats la lluna mira
com joies que esperen braços o coll per exhibir-se.
Et saludo al mirar-te vigorosa matrona
que plena de fe embalsames l’instant que visc.
DE REBAIXES 18,. ANTON.- T.E.- 19-8-18.
...............
180.- 30-6-18.PIRINEUS: CARRER, POBLE,MUNTANYA.
Es tant estret el carrer que s’ho pensa el vent
per entrar en el lloc inesperat que se li presenta.
Prop del muntanyot és com carrabina apostada
per abatre qui pugui delinquir en el terral
i ben mirat pren ruta de puntals que aguanten
un sostre de bosquina i rocam en el paratge.
Molta pedra arrancaren per construir-lo
sens mirar botifarres que explotant-ne
delitaven al paleta que s’atreví a fer els casals.
Avui resten cofois de seves abraçades
on els petons s’esclafen sense ni pensar.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 19- 8-18
..................
181.- 1-7-18
De menut, el ploure era una festa...
A xipollejar amb els peus els tolls,
A fer pastetes quan donava al ras.
Sabem que els jocs eren escassos per la xibalada:
rodanxa per esbravar-te corrent,
al flendi, a patacons, la corda i el venerat futbol
si teníem pilota, ai, una de goma blanca
i petita que els peus es veien esforçats
i no cal dir el porter que li faltaven mans.
Mirar com plou per darrere els vidres
era espectacle de gran valor...
Era la contemplació que parla sola
i els vidres suportaven l’alè que embrutava
i el front contra el cristall del que es queixaven
les mares responsables de neteja...
- Quin cotxino ets !! No veus que queda marca i...-.
- Si no el toco... -. – Ja faràs tu dissabte...-.
Al final algun cop al cul de l’espardenya
que a retaló, poc li costava de fer la feina.
- M’agradava quan feia bram i queien pessetots...!!!-
Aviat les granotes sortien a dir que eren vives.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 20-8-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada