156.- 6-6-18.
Esperonat pel desig
perseguia el plaer.
La pomera em feu d’abric
en el fruit madur i fullam verd...
Aleshores, em sentia tan ric
que jugava en contacte amb ells
La pomera és mon desig
fruit i fullam meu plaer.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-6-18.
...............
157.- 7-6-18.
Corre la vida i sorgeix la idea,
avança el temps i la veu explica,
es materialitza l’acte en la realitat...
Al seu lloc cadascun naixen
i de continu avança cada estadi.
Curosa la fletxa segueix camí
per assolir i plasmar moment de vida.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 7-6-18.
......................
158.- 8-6-18.
Encavallada dempeus del forcat del arbre,
• joioses mans alegren cara astuta -,
el cirerer s’ajau al seu desig de seva fruita
en un omplir d’alegria cara i llavi que ja xucla.
Redones com boletes pengen de la brosta verda
i el fullam com peixos sarpen mans delitoses
i les dos vides es complementen en eix acte
que obre llibre de complaença, l’àpat n’és luxúria.
• “Tria,tria, que ja en son madures i ja els ocells
venen a visitar-me amb ànsies de menja dolça “-.
I és veritat que a la vista i amagades
ballant la dansa que el ventijol els canta
belluguen fulles i cireres amb goig de ser-ne visitades.
Mentre llavis i dentoles en fan bona alabança,
dos de precioses a pitrera o sina oberta en rellisquen
i es col·loquen entre jersei i carn amb furiós escarni
de les que en seus pitets erèctils i segures broten.
Volen profanar i competir amb joies intocables
i nedar entre dos aigües fent-se les mestresses ?
L’esquivença produïda en el cos de la deessa
ha fet que les mans han entrat en sagrat lloc amb pressa
i han tret a les importunes bruixes que volent-se fer les ames
visitaran en càstig la boca i dentoles de la noia
que ha gaudit del esclat del suc diví de les novícies
i que salvant el tràngol, ha abellit la noble cara i el fi somriure.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-6-18.
...................
159.- 9-6-18.
Corre la vida i sorgeix la idea,
avança el temps i la veu explica,
es materialitza l’acte en la realitat...
Avui idealitzaria el feliç encontre,
obriria la veu, clam directe d’esperança
amb la abraçada noble per acollir altre cos
i acompliria l’assoliment d’estrènyer benaurança.
Quina joia!! A pell de seda és el contacte de l’estima
i en el fru fru de la roba que harmonitza l’abraçada.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-6.18
...............
160.- 10-6-18.
Amb un somriure de galtes satisfetes
llences al aire cabell que es despentina...
Tota joiosa corres el teu flaire dins ta vida
esmerçant acontentament a teu voral.
No ets muntanya esquiva per la mirada serena
ans ets planúria per on el sol camina.
Senderó net de pedruscall i barrumballa
fas fàcil el contacte de lluïda paraula
i tens a ma l’ajut de la rialla presidida
per uns vorals on l’ombra acull presencia
de conversa fluida fent camí a l’albereda.
Allà el raig de font i moure el vent de l’arbriu
juguen amb tu, esplèndida donzella,
Somnis no et falten per collir les seques fulles
que al llibre de la vida com records guardes
i un dia llunyà seran memòria impertorbable.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 10-6-18.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada