TRENETS 73

264.- 24-10-18

Construirem una obra d’art. Estàs caminant....!!!

Avanço  pel sender estret on viuen arbriu i pedram.

Tots em reverencien, volen que els faci cas...

No discursegen. L’arbre es mou al embat del vent

i  m’explica seus valor, vol avançar com nosaltres, moure’s.

Li dic: - Et tallaré. Faré de tu una cornisa. Una imatge.

un ceptre, un bastó de general. I caminaràs com jo !!!

Al escoltar la pedra m’inquireix: -  A mi  em despenyaràs

i rodar serà el meu moure, què contenta em posaràs !!

- NO, a tu et xafaré i esdevindràs milers petits diamants

que penjats al coll o al braç o... caminaràs pel mon !!!

2-3-19DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.