297.- 15-11-18
En el voral del precipici,
quan res brota i res floreix...
La tendror del temps fugia rere nostàlgies
i quant pel desert es feu miracle
trobava oasi de palmera i aigua
amb sorra fresca per reposar-hi el cap.
Hauria d’apartar, això si, les herbes falles
que esgarrinxen i no porten cap conhort.
24-5-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada