dissabte, 11 de juny del 2022

TRENETS 158

 149.- 30-5-18.

S’apropa una oreneta i em fa alifares.
Sap que jo li guardo el niu o casa
quan ella per no tenir abric de llana,
a l’hivern se’n en va a lloc on tenen bon caliu.
- Que fas aquí, no treballes?.- em parla.
- No, ara penso, medito, em confesso..._.
- Ja veig que fas el mateix que jo ...-.
- Vols dir que penses?...-
- Que fora de mi i els meus si no ho fes...-.
- Em creia que això era cosa nostra i no vostra...-.
-Vosaltres amb el diner ho feu tot
i nosaltres vivim a mercè de la Natura...-.
Jo no li esbalço el niu quan marxa,
i quan arriben som com amics de casa...
Reflexiono i comprenc que fa com jo
que en tot treball està posada...
Cuida i avida els fills,els protegeix i els ensenya
a parlar amb seu cant i a volar i a guardar-se
de l’escopeta cruel o del fil ben tensat
on pot, volant, perdre el seu viure...
-Tu no penses, - de cop m’ha etzibat -
en tot ser existent el que pensa és la vida ...-.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 30-5-18.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més
3 comentaris
Comparteix