TRENETS 158

 149.- 30-5-18.

S’apropa una oreneta i em fa alifares.

Sap que jo li guardo el niu o casa

quan ella per no tenir abric de llana,

a l’hivern se’n en va a lloc on tenen bon caliu.

- Que fas aquí, no treballes?.- em parla.

- No, ara penso, medito, em confesso..._.

- Ja veig que fas el mateix que jo ...-.

- Vols dir que penses?...-

- Que fora de mi i els meus si no ho fes...-.

- Em creia que això era cosa nostra i no vostra...-.

-Vosaltres amb el diner ho feu tot

i nosaltres vivim a mercè de la Natura...-.

Jo no li esbalço el niu quan marxa,

i quan arriben som com amics de casa...

Reflexiono i comprenc que fa com jo

que en tot treball està posada...

Cuida i avida els fills,els protegeix i els ensenya

a parlar amb seu cant i a volar i a guardar-se

de l’escopeta cruel o del fil ben tensat

on pot, volant, perdre el seu viure...

-Tu no penses, - de cop m’ha etzibat -

en tot ser existent el que pensa és la vida ...-.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 30-5-18.

14Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més

3 comentaris

Comparteix