72.- 17-6-19
Quan plou el reguerall segueix,
es fa camí sense demanar permís.
Ja en el riu impetuós o tranquil
besa tamarits i canyes
i, dins, en el curs,l’orgull no el calma,
el fa seguir arrasant furiós,
tot quan se li posa per davant.
L’aigua és ella, prepotent,
envaint,fent-se ama del curs...
Sí,l’aigua no s’atura mai.
És com el temps i el seu rellotge,
que mou sempre les busques...
Nostra clepsa també pot ser un riu...
72.-17-6-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.
11Tu, Montserrat Masip Miró, Pepi Maeses Hidalgo i 8 persones més
1 comentari
S'ha compartit una vegada
Comparteix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada