dimecres, 27 de juliol del 2022

TRENETS 187

 No podia deixar seva parla

penjada al horitzó...
Un dia explotaria fresca i dolça
tal qual volgué néixer...
Sols li faltava temps
en la espera,
Que la claror ho inundés tot
com llum que brilla
i no s’apaga ja mai més...
No hi hauria nit fosca,
ara s’establia per sempre.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-7-16.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Lidia Sp, Cèlia Ca la Lluna i 1 més

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)