La pols del camí no em fa basarda,
ha conviscut amb mi des de que segueixo avant,
i no em molesta, per que el vent i la pluja,
son qui la espolsa, qui insistent la neteja amb goig.
Ma actitud en el projecte no l’esborra la pols
que cau damunt meu a cada peuada.
Molt sento el concert dels que em volen
fer córrer i avançar mig embogit,
No els faig cas. Per ells prompte seria
en el tovanc nafrant-me o en l’atzucac
que em privaria de seguir tranquil meu pas.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-2-7-20
13Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 10 persones més
2 comparticions
Comparteix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada