PERDUT, TROBAT...

  

23.-  23-1-23

Quan trobes quelcom que has perdut

la alegria és infinita...

A mi m'ha passat...

Collint olives vaig perdre

el senyal d'estima,

l'anell de casat... una joia,

una firma que no es pot estripar...

i perdre-la...

Aleshores,

tots els terra del arbres collits

varen ser apamats i no va aparèixer...

Del porgador a recollir-les netes...

Allí, sí, allí la mestressa el trobà...!!!

Al retornar-me'l al dit em va dir...

-NO EL PERDRÀS MAI MÉS...

I, ara, el tinc ben guardat

rememorant sempre a la mestressa

que amb joia el trobà.

Es un valor que em fa viure,

és un valor que avui seria:

NOCES DE DIAMANT...

// No perdeu mai aquest anell

que impregnat d'amor

és senyal d'estima

i és la fortuna que mai

en altre signe hem de trobar...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.-23-1-23