ENS HA DEIXAT L'AMIC JOAN JORNET ABELLA... aquarel·la

en

En la gran vallada on l’airet tremola

l’espiga de blat a punt de sega...

En el camp vorejat de muntanya

el roig de la rosella n’és bandera...

En el bosc proper, ple de ramatge verd

l’arboç ensenya llustrosa cirera,

En ginebre, en son ramatge punxent,

hi remenen ginebrons pinsà i cadernera

i  del oliver lluent que llaura Juan i tractor

escarba del terra els cucs la finolis pastorella.

Altres ocells volen per la vallada

remirant el gra del blat i la esvelta rosella...

D’un nin de cinc anys mans treballen

dels pètals, encisat, ramell arreplega...

Son els records d’infant de Juan

quan la tendror de menut en cor hi era...

Aquell dia es sentia transportat

amb el blat groc i vermella rosella...

En colliria un munt, un munt, un  munt,

l’espiga entre llavi i dents, rosella a orella...

Pujaria a dalt del tossal mes alt

i seria del terme l’anxaneta

i beneiria el terme, infant de gran cor,

ell que estima abans que res a la mare terra...

.................................

Avui ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!

 L’espiga de blat i la roja rosella

 en seus llavis es feien paraula d’or

 i apassionament per la dignitat de nostra terra..

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.

A UNA ROSA... aquarel·la

                                             

En la nit fosca
Quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, ha via recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..

FELIÇ ANY DE GRÀCIA... boli i aquarel·la

Continuem en nostre camí

i que la passa no errem...

Bojos per que pensem 

en la Felicitat de tots ?

Que no se'na apagui el llum...

de la bondat, honradesa, convivència,

que la ma no es cansi d'ajudar...

que el peu vagi on veu necessitat...

que la paraula porti pau...

que puguem escoltar l'amor...

que la llibertat no s'hagi de demanar...

i desgranant aquest rosari

ens sentim dignes de ser humans.

FELIÇ ANY DE GRÀCIA 2015

que tothom el tingui permanent i digne

sense xafar la llanterna que ens il·lumina.

ANTON.- T.E.- 1-1-15

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la

QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2

El negoci ens enjulla amb celebracions...

Intercanviem el nostre goig pel seu profit.

.........

No deixem caure la crossa de l’Amistat...

Quans nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.

..........

Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat

I empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.

..........

Callem, que es prepara el naixement

D’una època nova, mai vista...

Això se’ns vol inculcar amb desmesura

- els profetes ho saben del cert -.

.......

Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.

Intricant descobrim el gran secret...

I quan el se, no és secret i tant em fa...

I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...

Avui canviem d’any. Ho sabíem ?

Ho porta el nou calendari...

I tot pot continuar paregudament igual...

Si, menjarem raïm que ennuega,

i beurem cava, pixum de cep...

que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.

I desprès a fer nones per que ara ve any propici

a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.

Per ara és un secret que guarden les hores vinents

que ens ho descobriran a molletes de pa

BON ANY NOU per a tothom vull

com que us ho he dit ja no és secret.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... boli ràpit

 QUAN FINEIX L’ANY. -- SENTÈNCIES.

L’alabança no te la creguis massa...

Deu cèntims poden arruïnar una persona...

...........

L’Amistad és brèvol pot trencar-se

Amb un plor o amb una rialla.

..................

En mig del desig, respira i pensa...

- On faré cap... Cauré de cap o d’esquena?

..........

Podràs recordar-te sempre

Dels que et besaren amb l’alabança ?

......................

No agafis el cavall de la pressa...

Quan es desboca es difícil parar-lo.

..................

No és demés copsar el vent d’on bufa...

Mira quin camí porta per seguir-lo o guardar-te’n.

BOIRA... boli ràpit

La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...

Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.

Veuria el campanar tapat pel boirim ?

No existia per la seva mirada

i el so de les campanes s’esclafava

i s’escoltava com vent melodiós

exclamant que el temps seguia...

Un gos lliurava al cel seus lladrucs

que no espantarien els estels invisibles...

La moixonada quieta en l’arbram

calentejava les niuades de menuts pelats...

Aquell fum de l’escabellosa esborrava

les fotografies que sol i lluna

en groc i platejat mantenien vives...

Com un ploviscó remullava a gotim

en previsió d’una nit de gebre

on el blanc lletós regnaria...

L’espelma encesa, bellugadissa al airet,

li calentejava les idees en l’almàrfega

de palla, pallús i gra del seu cap...

I mentre en els cors imperava quietud

esmirriada, minúscula, menuda

com deixada de compte, falsa pau...

Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS

I esbargiria la boira del cor dels homes.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la

Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

PODRIES... aquarel·la

8.- 11 – 11 -10

Podries viure tranquil

i no esbafegar per la costa.

Però et proposes arribar al cim

com si l’esperit demanés

un aire nou i net.

Ja el teu físic suporta

l’embranzida

del suat cansament...

Ets valent !!

...per més que el respir feixuc

encomana al peu

una parada beneficiosa

guaitant  distàncies.
ANTON.- T.E.-19-12-14

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la

3.- 28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,

l’intimitat del record s’apropa.

Les hores cautes es fan llargues,

l’encontre, a prop o lluny, espera...

La cadència del temps no para

I la meta... Quan veurem la meta ?

Creiem saber on som

I la continuïtat voldríem.

Innocents ens creiem els ajuts

que volen i ens arrastren

com sirenes, fent-nos creure

un més allà propici

net d’angoixes esverades...

Lluita contra hores tenim

en un desesper de vida incomplerta.

Bufen els vents

i les orelles escolten

el cant dels núvols.

ANTON.-T.E.-18-12-14.

DEIXALLES IX.- aquarel·la

1.-Volem la justícia o volem la nostra raó.- Anton... De DEIXALLES XI

2.-Caminant, les sabates em miren i em pregunten:-On anem ?-.I els contesto: - Teniu pressa? Pareu-vos i discerniu si ja som al lloc on em d'anar. Si som a casa, per què marxar ?-. Anton . DE DEIXALLES XI

3.-Relliscà i de cul a terra no defecava, es va inflà com un bot i fins el varen batejar EL CORRUPTE... 

L'altre relliscà i de boca a terra, qui menjava ?S'aprimà i quedà en os i pell i fins es morí... Ara és INCORRUPTE..- DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.