ENS HA DEIXAT L'AMIC JOAN JORNET ABELLA... aquarel·la

en

En la gran vallada on l’airet tremola

l’espiga de blat a punt de sega...

En el camp vorejat de muntanya

el roig de la rosella n’és bandera...

En el bosc proper, ple de ramatge verd

l’arboç ensenya llustrosa cirera,

En ginebre, en son ramatge punxent,

hi remenen ginebrons pinsà i cadernera

i  del oliver lluent que llaura Juan i tractor

escarba del terra els cucs la finolis pastorella.

Altres ocells volen per la vallada

remirant el gra del blat i la esvelta rosella...

D’un nin de cinc anys mans treballen

dels pètals, encisat, ramell arreplega...

Son els records d’infant de Juan

quan la tendror de menut en cor hi era...

Aquell dia es sentia transportat

amb el blat groc i vermella rosella...

En colliria un munt, un munt, un  munt,

l’espiga entre llavi i dents, rosella a orella...

Pujaria a dalt del tossal mes alt

i seria del terme l’anxaneta

i beneiria el terme, infant de gran cor,

ell que estima abans que res a la mare terra...

.................................

Avui ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!

 L’espiga de blat i la roja rosella

 en seus llavis es feien paraula d’or

 i apassionament per la dignitat de nostra terra..

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.