PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA AMIC
SI ENCARA TENIES MOLT PER FER...?
( a l’amic Claudi Esmel que ens ha deixat ).
Quan la realitat negativa ens colpeix
ens encongim i el plor aflora com consol...
Avui ens esgarrapa i ens tremola per tot el cos
la mossegada de llop que no avisa mai.
Hi ha veritats que no les volem creure
i aquell impossible el tenim davant possible.
Som poquet en nostres decisions...
Ens arrabassa el destí que ens construïm
i ens creiem superiors quan ens ajuda
a acomplir il·lusions, anhels, goig...
Però quan el pèndul camina negativament
el nostre castell, potser ben construït, ens cau...
...................................................................
Amic Claudi,te’n en vas més enllà de la nuvolada...
Tu que ens guardaves el treballat pa
de l’esforç constant, voluntariós, amable...
Sols tu pots guardar el pa generós
que ens oferies amb ta dilecta parla.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-1-15
......... SILENCIS
2.- Tot hom pot veure la realitat
Però ens ajoquem preferentment en nostra veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada