Col•laboracions al blog de la Silvia Maestro en les dades indicades. faig el recull aquí per tenir-los més a prop.- El blog dels Contes “divers”.
Son una sèrie que vag escriure fins que per problemes conegut vaig tenir que apartar-ho. Qui sap si altra vegada hi torni. temps me'n falta com a tots i em de deixar el caminar pel còrrer.
Si que escrivia amb gust per poder-los donar als meu nets. Anton.
Per si hi voleu col·laborar crec que cada setmana presenta al seu blog la proposta. Animeu-vos.
http://contesdivers.blogspot.com/
email .- smaestro A xtec.cat
1.- EL RAI, EL TEQUEL socorrista.— 30 – 8 – 09
Escrit per Anton Fortuño en homenatge al gosset que va viure amb ell durant bastants anys.
.....................................
- No pateixis – digué el Rai a la Marta, una nena de quatre anys que plorava per que tots els amiguets se’n hi burlaven per no saber nedar.- Jo te’n ensenyaré.
Arribaren a la piscina. Als pares com que treballaven molt, quasi no els veia la Marta. Sort en tenia dels avis i Rai .Ja veieu, els dos es parlaven.
-Cull la meva cua, abans que els avis ens vegin.. – Xof, ja hi som. Ara, deixat una ma, amb l’altra fes-la anar avall i amunt, també els peuets, jo t’aguanto i a demés porto el flotador.....I no tinguis por. Ara prova de deixar-te l’altra ma i avança amb les dos. Veus? Ja nedes, Ara cull-te aquí al flotador i descansa, torna a deixar-lo i anirem nedant fins l’altra vora.
Quan tots veieren com Marta i Rai nedaven es rendiren i aclamaren
- Marta !!! Rai !!! Marta....!!! Rai... !!! ....M a r t a ....!!!!!!!!!
---------------Enviat i editat en CONTES DIVERS .- 31 – 8 – 09
diumenge, 14 de novembre del 2010
dijous, 11 de novembre del 2010
ELS MEUS TRENETS... finalitzant lsa roda poètica de juliol 2010.. porosta carme rosanas,
ELS MEUS TRENETS... finalitzant la roda poètica juliol 2010
Sense anims de cansar-vos però recordar a la meva manera EL DINER.
Que tingueu un bon profit i no us empatxeu.
Un escrit del maig del 2004.
......................
7.- El respir com el diner,
si el gastes comprar-ne més.
Si dejunes de pistrincs
pots viure com fan els grills.
Calderilla aboca al mar,
mai en té prou, no en torna cap.
Muntanya vols de diner...?
et colgarà el seu interès.
En el riu del gasto estàs?
Ni en la boia aguantaràs.
Carretera et condueix
als bancs... Treballes per ells !!
Si et remenes per bancs i caixes
et pelaran com als pins les aixes.
Guarda’l sempre al butxacó
per omplir-te bé el porró.
Si es foraden les butxaques,
compte que caguen com vaques.
Si et convida el potentat,
segur, pagaràs son plat.
Dóna a la dona el diner
ella sempre sap que fer.
Si malgastes tot quan guanyes,
de vellet tot seran ganyes.
Diner i amic cuida’ls força
no els fallis com pi l’escorça.
No proclamis a tot vent
el que al teu bossot hi tens.
Escolta el piule del duret
i segueix per eix indret.
Tot quan et deguin apunta.
Llapis i paper, bossa unta.
Si t’adorms en la victòria,
el diner se’n va a la glòria.
Per això, que del caler,
guardat com de gos llebrer.
El diner no té color?
Vermell, groc: si en tens o no.
Si te’n burles pagaràs
el gatge (prenda) en ton fracàs.
Si el llueixes quan el tens
t’esquilaran tots els bens.
El caler com la salut,
guarda i cuida son engrut.
Si esternuda o es constipa
clarinet i pam i pipa.
Si perds en el teu negoci.
Nit, dia: treball sense oci.
Si es mou, belluga i s’apresta
no li concedeixis festa.
Si et volen prestar diner,
fes l’orni, sord, mut i cec.
No vols tenir a prop l’infern?
no avalis pas ni al govern.
Remenen l’olla els polítics?
Brou que donen ens fan tísics.
Si s’escapa de la ma,
ai! quan costa d’agafar.
- No en vull més, ja no en vull més... -.
- No empatxa, carallet -.
I deixem-nos de lliçons.
Plens o buits els butxacons,
tristes o alegres cançons
cantem. Diner no ho és tot.
Es millor tenir salut...!!
El de més, entra o bé surt.
..................
Enviat per rebaixes a 15:54 5 comentaris Enllaç
..............
dilluns, 8 de novembre del 2010
eEM PERDO EN LES LLIÇONS.... roda poética juliol 10.- propsta Carme
EM PERDO EN LES LLIÇONS
roda poética juliol 10
proposta de Carme
28 -7 -10
Em perdo en les lliçons
de les paraules,
dels seus PER QUÈ,
i COM i QUAN,
Sempre em resulten
entremaliades
i em confonc en son abisme
de endimoniades sorpreses.
Lletrejo a cullerades,
paladejant les lletres verges
que al unir-les em fracassen
i em diuen el que no dic
i em volen conquerir
amb pressa extrema
i que entri en son laberint
del que trobaré sortida ?
Enviat per rebaixes a 15:09 3 comentaris Enllaços a aquest missatge
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz
dilluns, 25 d’octubre del 2010
TEVA MIRADA EM DIU QUE CALLI...roda poètica juliol 10 - proposta Carme
28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cançament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....
Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren i s’hi aturen.
Quanta dolçor amorosa respiren...
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima
i en teus ulls resto hipnotitzat
Enviat per rebaixes a 12:35 2 comentaris Enllaços a aquest missatge
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz
dilluns, 11 d’octubre del 2010
NO TINC EL MIRAR TRANQUIL...........foto google imatges
foto google imatges
27 -7 - 10
No tinc el mirar tranquil
de la vellesa,
no tinc el rosec intranquil
de l’adolescència.
Resta el meu esguard
en una xicra petita
on l’herbori aromàtic
hi té vida.
Allí visc
cada dia.
sense trasbals,
sense neguit
amb la mirada fixa
en la meva diària dèria
que em ressuscita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)