SENSE ESCORRER.- A nostra Catalunya les muntanyes hi juguen un important paper, no cal anomenar els Pirineus per fer que els poetes es desfacin en tota clase de consideracions. En tenim de més localitzades que son com simbols de tots i en especial de les comarques on estan asentades. Per la part de baix brilla el Mont-e- caro. En el lloc de cartoixos i vins de qualitat del Priorat, el Mont-sàcer romà, visigod, amb nom ara que respont a Mont-sant. Potser l'ànima i esperit de tots els catalans el santuari de la Moreneta, que les serres d'or deixaren en Mont--serrat. No menys important el Mont- seny ,del que no desalabaré les delicies. Qui ho té en un lloc així situat el SENY català...
En altre ordre de coses, però en sentit figurat per relacionar-lo amb els anteriors,tenim avui el MONT - ILLA. Sí, MONT-anya i a demés ILLA que no son poques coincidènciens. Menejant-se per dins d'eixa ILLA que n'és la propietat de tots ,ha de dirigir els destins nostres amb ma segura i ferma. Que faci, desitgem una muntanya inexpuganble i una illa on tots poguem navegar-hi. O si no en el temps de les pròximes cireres, poden dir-li CIR -- ERES.
BEN ESCORREGUT.- Agraïm la visita. Vàreu fer la feina. Penseu que sou el segon president que ens visita i per Festa Major. A veure si en el futur teniu oportunitat de tornar navegant per la ILLA i fort i robust com un MONT.- Anton.
13.- El cu-cut canta sempre el mateix versicle. Si en la veu o el so pensem que pot demanar quelcom, com que continua cantant´, deu ser que el desig no es compleix. Un nadó plora i quan té el xumet i millor el mugronet a boca calla. És això? No sabem que és que vol el cu-cut, segurament que al no satisfer-se canta i no calla ... demanant cireres?
14.- Volia aprimar-se. Va dir-se. Em tallaré el cabell.- Total cent grams a molt estirar.- Rebel i queixós va tornar a créixer. Va dir-se, com si no hagués fet res. I és que aprimar-se és aprimar-se no és qüestió de cabell, és que no entri per la boca el que ocupa estomac i budell i contenta de moltes insatisfaccions.
15.- No feien cas de fra (monjo) CAS, un pare que es presenta de tant en tant. La Victòria, una noia esplèndida, és la que no solament de tant en tant si no bastant sovint se’ns gira d’esquena i ens ensenya les assentaderes.
dilluns, 28 de juliol del 2008
EL CUT-CUT CANTA,,,, TEMPS DE CIRERES.
Etiquetes de comentaris:
MONTCARO,
MONTSANT,
MONTSENY,
MONTSERRAT
diumenge, 27 de juliol del 2008
BESAR AMB LA PARAULA
Tenim el començament igual
de dos paraules
amb finals ben diferents.
Laboren per el be nostre
per satisfer
necessitats perentòries,
inheludibles
de nosaltres, de la gent.
No son PRES - oneres les paraules,
es desfan per els demés.
PRES -ident del màxim ordre,
PRÉS-sec de carn noble
d'aliment.
Us heu trobat
com dos paraules verges
representant dignes fets.
Camineu juntes per donar-nos el millor que les dos tingueu.
27- 7 - 08.- Anton.
-----------------
9.- Hem provat de besar mai amb la paraula? Al menys a les galtes no quedarien babes.
10.- En la exageració hi ha el perill de perdre la veritat.
11.- El gran descobriment de la Humanitat és que el home és ignorant. Ara, falta el reconèixer-ho.
12.- Indubtablement que el diner pot dur-te la felicitat. També el diner pot arraconar-te cap a la infelicitat. Posem que potser el bon o mal us que en fem d’aquest diner. ... Crec que és possible.
10.- En la exageració hi ha el perill de perdre la veritat.
11.- El gran descobriment de la Humanitat és que el home és ignorant. Ara, falta el reconèixer-ho.
12.- Indubtablement que el diner pot dur-te la felicitat. També el diner pot arraconar-te cap a la infelicitat. Posem que potser el bon o mal us que en fem d’aquest diner. ... Crec que és possible.
---------------------------------------
dijous, 24 de juliol del 2008
NO RES ÉS MEYNS...
5.- No res és menys que res, res és menys que quelcom... seguiu. seguiu
6.- Volem solucionar en un moment el que ni tant sols hem pensat arreglar en tota una vida.
7.- Treball acaba en ball. Imaginem-nos el ball del treball, crec que a tothom cansa i l’altre també però el primer si el fas per altre acostumen a pagar-te el ball i en sEgon que no porta el tre al davant segurament que et costa algun caleró, ara, que si un balla a gust amb la parella que t’abraça, potser et satisfà i no penses en que es buidi la butxaca.
6.- Volem solucionar en un moment el que ni tant sols hem pensat arreglar en tota una vida.
7.- Treball acaba en ball. Imaginem-nos el ball del treball, crec que a tothom cansa i l’altre també però el primer si el fas per altre acostumen a pagar-te el ball i en sEgon que no porta el tre al davant segurament que et costa algun caleró, ara, que si un balla a gust amb la parella que t’abraça, potser et satisfà i no penses en que es buidi la butxaca.
8.- Qui vol que, sense esforç propi, li ensenyin tot, fa oposicions en grau important a la categoria de inútil
dimarts, 22 de juliol del 2008
FER MOLT I BE.
1.- Deia: (oncle Samuel) FER MOLT I BÉ. En oposició a espaiet, tranquil i segur. Considerava els dos projectes FER i BÉ com un conjunt inseparable, per això la quantitat pujava el grau de treball del personatge. No es acontentava en FER..
2.- Desfullar una flor no és com despullar una dona. La flor perd la personalitat. La dona, l’envoltori.
3.- La saviesa complementa la intel·ligència. És com prosperar en el camí per arribar segur a algun lloc. És omplir les alforges del necessari i més per que quan faci falta ho tinguis a ma.
4.- Des de el naixement caminem vers un destí desconegut. Abans ja hi veníem. Ara, que som conscients, per més que avancis i arribis no et trauràs del damunt la impotència de saber on vas. El de més son creences, profecies, incerteses que sols en l’instant final, si hi ha continuïtat conscient, comprendràs. Però sense retorn ni canvi. Segurament.
2.- Desfullar una flor no és com despullar una dona. La flor perd la personalitat. La dona, l’envoltori.
3.- La saviesa complementa la intel·ligència. És com prosperar en el camí per arribar segur a algun lloc. És omplir les alforges del necessari i més per que quan faci falta ho tinguis a ma.
4.- Des de el naixement caminem vers un destí desconegut. Abans ja hi veníem. Ara, que som conscients, per més que avancis i arribis no et trauràs del damunt la impotència de saber on vas. El de més son creences, profecies, incerteses que sols en l’instant final, si hi ha continuïtat conscient, comprendràs. Però sense retorn ni canvi. Segurament.
Etiquetes de comentaris:
DESFULLAR,
ESCORRIALLES,
FER MOLT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)