TRENETS 166

 74.-18-6-19

Sentir el dolor, sentir la por.

El dolor et condueix a la por del mal,

la por et situa en el mal del dolor

i la reflexió sentida que enlluerna

és la col•lisió dels dos extrems.

Tenir por del dolor és assenyat

i sentir en l’intern la cremor de la por

configura un estat d’esclavisme

d’on sols amb esperit potent

podrem superar necessariament.

Esbandim aquesta lacra que ens visita

i ens imposa acatament volent o sense.

74.- 18-6-19.- DE REBAIXES 19.- T.E.

11Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 8 persones més

3 comparticions

Comparteix

TRENETS 165

 73.- 17-6-19

- Fer-se gran no suposa altura,

ni edat,ni pertinença de poder -,

li deia el frare tot fent camí

per sender estret de la muntanya.

-És raciocinar, meditar, pensar...

Composar criteris mai sentits

capacitar –se i disposar-se pel futur,

Obrir portes al vent i que et descobreixi

els milers d’enigmes i llegendes,

les oracions dels antics que filosofaren

i assentaren bases on caminar avui

amb la seguretat de no relliscar

i si un rossola aixecar-se encara

que els genolls pelats vulguin descans.

No parar-se davant el fracàs ni desgràcia

Tot porta lliçons que et fan gran...

Ja saps, fer-se gran no suposa altura... -.

73.- 17-6-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.

9Tu, Montserrat Masip Miró, IPilar Valero i 6 persones més

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 164

 72.- 17-6-19

Quan plou el reguerall segueix,

es fa camí sense demanar permís.

Ja en el riu impetuós o tranquil

besa tamarits i canyes

i, dins, en el curs,l’orgull no el calma,

el fa seguir arrasant furiós,

tot quan se li posa per davant.

L’aigua és ella, prepotent,

envaint,fent-se ama del curs...

Sí,l’aigua no s’atura mai.

És com el temps i el seu rellotge,

que mou sempre les busques...

Nostra clepsa també pot ser un riu...

72.-17-6-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

11Tu, Montserrat Masip Miró, Pepi Maeses Hidalgo i 8 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 163

 71.- 16-6-19

Se li han fet solcs a cara i mans...

Son records de penes i alegries

que, al llarg del temps viscut,

mula i pollegana han solcat.

Allí hi han vingut les pastorelles

a buscar menja pels seus fills,

Les perdiganyes s’hi han amagat

quan veien la finor d’altres mans.

Allí s’hi ha fregit el treball dur,

i, ara, té pena d’ensenyar el descuit...

- Frega-t’hi oli, empasta-les amb greix

i veuràs com la pell ressuscita

d’aquest marasme que tens...-

Ja ha fet tard a arreglar el desfet...!!

I, potser, no li importa massa,

Per ell és l’escut, la bandera

de tot el que ha deixat fet.

71.-17-6-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

7Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 4 persones més

TRENETS 162

 70.- 16-6-19

Fem el que hem de fer

encara que sigui tard

i tenim son i estem aspeats...

Nostre cansament no ens deixa

dilucidar el camí a seguir

i volem ajaure la nostra carn.

Estem rebentats d’oposar-nos

a la corrent del riu que ens arrastra.

Posem-nos ferms dins la barca,

que el rem lluiti a contra corrent...

Que no s’adormi... Si caus,

el brogit t’espera a que defalleixis

per engolir-te amb la teva son...

70.-16-6-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.

5Tu, Dolors Fortuño Escoda, Magdalena Martinez i 2 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix