![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXn-lyAqkp_JARfrqlbDGDRDzetGH7nBu6FjVeScLYMa1q_QFhsBn2-QzveafhIRbjqfWQB73X1TROt4SbAn57D_wxns8un_dMasWIZ7bnE5BbC7K1rYj3ptiirX64l9cfPi-imscCiQr2/s400/04_groc_gira-sol.jpg)
llogarà lligatge lleu
llepant lleteta.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8rRpqxTW88tnDQhxFgAdFmXheYz6tRf6SYN9d78SduRwDbepIzZxVEgixHc9AOWszyqajLbzLxEyuNhqnZ6nyCvWDN6laNW6RT7Z5dkal_n8O9q_KQbQQfv4ccGYr9hbluSX72-ABCLZL/s400/cisgom_Senegal2.jpg)
B44.- Costa pujar la pendent. Per arribar a dalt de la muntanya, a la carena és necessari l’esforç, però quan arribem i plantem bandera veurem que allí no acaba el terrer. A dos vessants, els barrancs ens fan costat. Ens diuen el que costa trepitjar on som ara. Podem pensar que som allí peuant el cavalló del nostre hort on hi plantarem la nostra presència o, si ens repensem, podem assentar-hi el pi o alzina on, quan sigui gran, a la seva ombra estarem fresquets a l’estiu o tindrem reparo a l’hivern a la soca de l’arbriu. Tot un plaer. Però falta que l’arbre creixi i això és lent per gaudir-ne amb plenitud. Costa, costa...