219- - QUÈ DIU LA CLEPSA ...foto google images

HAIKÚ DEL DIA

Què diu la clepsa

que calla ? L'han fet muda ?

Tresor de bronze..

................

ESCORRIALLES

C37 .- Quan no diem la veritat, se’ns nota? Jo soc sord. Jo soc cec.

C38.- Necessitem que ens diguin que ens estimen, que ens volen. És la balança on posem el premi.

218 -- JOC LITERARI 138 / PROPOSTA DE J.M. TIBAU

JOC LITERARI 138 .- PROPOSTA DE J.M. TIBAU

L’escultura que havia de realitzar era un elefant fet de sorra. L’havien segrestat i aquell escamot volia l’impossible. Ell, guanyador de molts concursos no es tiraria enrere i faria el treball, li anava la pell, no es podia negar...

Una clàusula li havien imposat... Si no la acomplia, bona nit i tapat , de res valdria el seu treball.

No caminava pas enrere, sinó que amb els estris que li facilitaren cobria el temps sense descans i la feina es veia avançar amb pressa i ben feta. Quan arribaria al final completant l’escultura com s’ho apanyaria per l’últim detall...? A seves orelles és repetia el salm del cuidant...

- Donarem per complert el tracte quan l’elefant de sorra camini i puguem travessar el desert, aleshores, seràs lliure.

Per descomptat que el seu treball de carícia continuada hauria hipnotitzat la sorra...

Ara se l’hi obria l’espelma...!!!! El deshipnotitzaria...!!!!!!!!!!!!!

Si,... l’elefant caminava.... Ell era LLIURE.... !!!!

-

217 -- BAIXA AIGUA NETA........

foto

HAIKÚ DEL DIA

141 .- Baixa aigua neta

Moltes forces pel bon fi.

Acollim vida.

......

E S C O R R I A L L E S

C35.- Uns viuen sense mirar, altres sense veure, altres, sorruts, no volen ni mirar ni veure

C36 .- Pujant a l’arbre, en el camí de la vida, ha topat amb dos pedres. Des d’aleshores anava coixa. Per això, ara, per caminar-li el cap, llegia. De tant que ho feia les cames no li resistien.

216 -- LA MAR, LA COSTA, L'AIGUA... foto Montse Subirats

foto Montse Subirats

HAIKÚ DEL DIA

140 .- La mar, la costa,

l’aigua et porta salabró.

Airet de vida.

..................

E S C O R R I A L L E S

C33.- Li encantava fer punt de creu. Era un dimoni, no es deixava fotre per ningú. Ell sempre apunt el punt de creu. I com en marcava de creus.

C34.- Menjava i no pensava. No menjava i pensava.

215 -- CORRE O CAMINA...

HAIKÚ DEL DIA

139 .- Corre o camina,

vista de caure de nas.

Mira on poses els peus

...........

E S C O R R I A L L E S

C31.- Quan tinguis quelcom, estima-ho. Pots perdre-ho si no ho agabelles de veritat.

C32.- Al saber que el Barça havia guanyat la COPA, el PACO es tornà boig, si no ho era.

214 - SON DESSONILLEU -- foto Vist no vist

foto de VIST NO VIST

HAIKÚ DEL DIA

138 .- Son dessonilleu.

Mireu amb bona vista..

Els velers marxen

.............

E S C O R R I A L L E S

C29.- Quan de l’altra part de mon arriba un carregament de pebrots, és que volen demostrar-nos que aquí no en tenim i volen colonitzar-nos?

.C30 .. Es fien els ulls de les ulleres? La més gran relliscada la pots fer amb la boca quan l’aire diu paraules incontrolades – posat a Gaia.

213 -SENYALEN AMUNT ...foto Tere Balañà

foto Tere Balañà

HAIKÚ DEL DIA

137.-Senyalen amunt

ningú tingui pèrdua.

Senyal segura.

.........

E S C O R R I A L L E S

C27.- Ningú vol perdre. Ningú vol deixar-se les calces, per això més d’un se’l pot veure amb la bossa de la caca refregant el cul per terra com si fos un infantó. - Hi ha cada misèria ...!

C28.- Fer-se el pecador, el pobre i a les primeres de canvi actuar amb prepotència, és vertaderament indecent.

212 -- FERVENTS ORACIONS.-...fotoerase

FOTOERASE

HAIKÚ DEL DIA

136.- Fervents oracions

clamen llur clemència.

Que no pequin més.

............

E S C O R R I A L L E S

C25.- Més val que et trobin en falta que no pas que facis nosa. -Ho pensava per mi, no per cap polític... Je, je... -.

C26.- Tothom vol estar al rovell de l’ou. No pensem que si no fos per la clara el rovell se’ns assecaria. I no per el canvi climàtic.

211 -MONS PARAL·LELS de RELATS CONJUNTS

RELATS CONJUNTS.- MONS PARAL·LELS

Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09

Proposta de Relats Conjunts sobre un quadre de Daniel Estebe.

.........................................

Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.

Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..

Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.

Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..

Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.

- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?

Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.

En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...

Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.

Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...

Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...

Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament... No estava per tornar-se boig.

210 -- AIGÜES MARINES .......

HAIKÚ DEL DIA

135.- Aigües marines

que acolliu la llum.

Espill retrobat.

..........

E S C O R R I A L L E S

C23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...

C24.- Quan aquell subjecte, fent-se l’amic, va contestar-li a la pregunta seva : - Jo soc argentí -. Ell ràpidament va contestar-li : - Jo soc or - í -. I és que, el pobre, s’havia pixat els pantalons. És allò de la vellesa, de la fluixesa de membres, sí, no sols de braços i cames, també de l’eixidiu.