eEM PERDO EN LES LLIÇONS.... roda poética juliol 10.- propsta Carme

EM PERDO EN LES LLIÇONS

roda poética juliol 10

proposta de Carme

28 -7 -10

Em perdo en les lliçons

de les paraules,

dels seus PER QUÈ,

i COM i QUAN,

Sempre em resulten

entremaliades

i em confonc en son abisme

de endimoniades sorpreses.

Lletrejo a cullerades,

paladejant les lletres verges

que al unir-les em fracassen

i em diuen el que no dic

i em volen conquerir

amb pressa extrema

i que entri en son laberint

del que trobaré sortida ?

Enviat per rebaixes a 15:09 3 comentaris Enllaços a aquest missatge

Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz

TEVA MIRADA EM DIU QUE CALLI...roda poètica juliol 10 - proposta Carme

28 – 7 – 10

Teva mirada em diu que calli.

Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.

Ells,bestrets, es tanquen per dormir

i quan desperten de la vagància

son presidents abanderats que dirigeixen,

son cardenals a meva taula senzilla ,

son mestres per esperonar i alliçonar,

son destres advocats de ploma i llibre,

son inquisidors per anorrear-me,

son impertinents fins cançament,

son preguntons i ells ja ho saben...,

son incontinents de parla i soroll,

son barrera de pestanya fil reixada,

son abella o vespa per xuclar o picar,

son impertinents, volen esclavitzar-me,

son .....

son....

Però quan el mar blau els inunda,

quan treuen bromall i besen el cel,

quan a terra miren i s’hi aturen.

Quanta dolçor amorosa respiren...

Melodia i fantasia dispensen arreu

i amorosos encanten els seus vicis

i a mi em tenen en son precipici

com en vergella de vesc.

Allí, eternament collit i enganxat.

mes ales no es mouen, no belluguen

i en l’aigua verda cauen esmerçats

la placidesa engoleix meu cos i ànima

i en teus ulls resto hipnotitzat

Enviat per rebaixes a 12:35 2 comentaris Enllaços a aquest missatge

Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz

NO TINC EL MIRAR TRANQUIL...........foto google imatges

foto google imatges

27 -7 - 10

No tinc el mirar tranquil

de la vellesa,

no tinc el rosec intranquil

de l’adolescència.

Resta el meu esguard

en una xicra petita

on l’herbori aromàtic

hi té vida.

Allí visc

cada dia.

sense trasbals,

sense neguit

amb la mirada fixa

en la meva diària dèria

que em ressuscita.

Enviat per rebaixes a 15:06 3 comentaris   E

EN EL SEU CAMÍ -- foto gppgle imatges

26 -7 -10

En el seu camí

Com en camins d’altres

Hi havia cants de tot.

D’oreneta riallera,

del pardal lladregot,

del rossinyol que sols canta

del capçot que s’encanta

del pit roig orgullós,

del reietó ... de la fumada...,

de la pastorella..., del mussol...,

de la becada..., del corb...

.........................................................

Les rateres parades a espera

feien forrolla

en qui camina encantat

I tot s’ho creu

i manifesta el que li diuen

com si ell ho hagués descobert...

i l’esperonen per que repeteixi

i faci amb altre patxia

adeptes de badomeries

I desconcerts,

per que la bola petita

es faci gran i de pes...

.....................

Escolteu l’ocellada,

Les figues ja maduren

A veure qui omple el cistell ?

Enviat per rebaixes a 13:15 3 comentaris   En

NO T'OBLIDIS DEL CAMÍ...roda poètica juliol 10

25 – 7 – 10

No t’oblidis del camí

Que la pell marca en l’arena,

És la peuada del cos

Que en la sorra remena

Com fregant-se

En l’escorça de la terra.

No et deixis, dissoluta,

Arrencar la reialesa.

Enviat per rebaixes a 10:14 2 comentaris   Enlla

14,- ELLS ULLS SENTEN LA PELL... roda poètica juliol 10

ELS ULLS SENTEN ... seguint

24 – 7 – 10

Els ulls senten la pell

en propis llavis...

Els llavis senten la llum

en sa mirada...

La veu esclata neguitosa

entre ulls i llavis.

Els dits

son visió i unió

Enviat per rebaixes a 12:07 3 comentaris   E

12 . BOTES VELLES DE SOLA FORADADA... rodapoètica juliol 10

22 – 7 – 10

Botes velles

De sola foradada,

Boca oberta de serp

Que en misteri badalla.

Pel barranc

Neden botes i peus,

Xipolleig de paraula  baixa ,

Camí de mar de poca vela

Que en el rieral ofega

La tristesa d’un patir

Gana de trobar nou camí

On teu nom s’hi aplegui.

No em posis còdols als peus,

Posa’m ta conduïda gràcia

I en el mirall dels teus ulls

Que reverberi ma esperança.

Botes velles

En fan camí

I el peu de mirar-te

No es cansa.

Enviat per rebaixes a 19:10 5 comentaris   

11.- QUAN EL BOSC S'APLANA EN LA PARADA... foot de MªRosa de La vinya vermella

Aquarel·la pròpia de una foto de La vinya vermella de Maria Rosa.

21 - 7 – 10

Quan el bosc s’aplana en la parada

El ramat verd – milícia trempant la Terra –

Creix amb surriac de fulles i tiges tendres

I amagats a la soca els braguers creixen,

Sang de la Terra extreu joiosa la cepada

I quan al trull neix el vi que enamora,

La `planta oxida la verdor que dava vida

I encén el foc en el pàmpol que crema.

Ha complert missió xuclant el suc terra,

Ha complert missió i ara ajoca ses ales

En un sacrifici cruent que purifiqui la plana.

El vent jugarà fent córrer, volant els pàmpols,

Pàgines escrites, paraules ara lliures...

El cicle fruit acaba i el vermell és llengua

Que neteja les impureses

De pecats d’uns àngels.

Foc del vi, foc del pàmpol...!!!

Foc de la paraula quan desperta...

Veus que ens alliçonen del neguit de Nostra Terra.
.................. 
Nota.- El meu pare era d?Horta de s. Juan.Avui fa un any del luctós foc, No dic res més. Ho volia dir amb els trenets.

Enviat per rebaixes a 13:01 4 comentaris   

ARBRE CENTENARI D'ARREL PROFUNDA... dibuix carme. roda poètica juliol 10

18 – 7 – 10

Arbre centenari d’arrel profunda

has alletat plançons per un nou viure,

fa temps t’esporgaren d’orgulls

i et cotaren ramatge per empeltar-ne

una nova saba que no et fes lliure.

Quan el vent jolia de paraula plena

exclamant a crits ta digna identitat,

provaren de mil formes tapar-te la boca

retallant-te els llavis per fer-te mut.

No han parat ses arrels de fer-ne soca,

d’esboternar potents pollancs.

                                              Li han negat

l’aigua comprensiva d’estimança mare,

però de l’arrel puja incòlume voluntat.

Per més que facin mal a l’arbre vell

de tot ell ressuscita...

                                  Per més que el tallin

Més encoratgina.

                            I per dins seu exclama :

SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ

QUE AL MEU CEL ARRIBI. AMEN.

Enviat per rebaixes a 12:30 4 comentaris   Enllaço

……………….

9 - EL SOL ESCLAFARÀ SON ROVELL D'OU ... dibuix carme, roda poètica juliol 10

El sol esclafarà son rovell d’ou

i inundarà de groc la nostra terra,

i vindrà el ruc fen quatre solcs

per que el vi de nostra sang

Circuli ...

No cal escriure molt

per dir No res ?

Qui sap si dient SI

ho diem tot

per que acceptem

que arribi el sol.

Si que vola ja l’ocell

tant de temps parat.

Quantes ments diuen SI

botant els peus d’alegria,

votant el cap decidint

el que volen ser

i sempre els han barrat...

Enviat per rebaixes a 12:41 3 comentaris 

.....................