4.-LA MENUDA TAMARA.--- Escrit d’Antoni Fortuño .- 16 – 9 - 09
La menuda Tamara ha arribat de l’escola tota preocupada. El seu profe, l’Anton ha explicat moltes coses i ella les vol posar en pràctica. A pesar de la poca estatura , ella es sent una persona gran. Les seves contestes i, no cal dir,preguntes, assenyades, fan època.
Ha dit bona tarda als iaios que dormen davant la tele i ha anat per feina. Ha arreplegat nines i ninos,
Tres gossos i quatre gats. S’ha presentat al lavabo i a la pica els ha posat. Ha tapat la sortida d’aigua
En les mans el sabó i tovalloles per eixugar i ha començat la neteja de totes les joguines
- Ben netes han de quedar,... pensava quan sa mare ha descobert el xivarri que feia i des de la cuina ...
- Que fas amb l’aixeta oberta....?
- Higiene, mare, ens ha dit el profe.... No vull que agafin la grip A.
........................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas
diumenge, 9 de gener del 2011
dimarts, 30 de novembre del 2010
3.-EL RECORD GUINEES... esc.A.F.S. a Contes divers
3 .- EL RECORD GUINEES. – Escrit d’Antoni Fortuño .- 9 – 9 – 09
Sortia el gerent de l’hotel del despatx.. Un contracte fabulós. Un banquet per mil persones. Un llibret de xecs, fins a un milió de dòlars .Temps .... El mecenes volia el rècord.
Hauria de fer grans esforços. Necessitava els comensals, qui els seleccionaria? Periodistes, Tv, infinitat de professionals de tots els gèneres. Un negociàs inaudit...
..........................................
La dona de les feines que estava en el despatx, va veure del que es tractava. Reguer de pólvora, misto i tot allò explotaria, vull dir s’escamparia ... Llegia.
- Banquet de mil mandataris del mon. Buscar els seus dobles de quan tenien cinc anys....
La empleada, es regirà i pensà, com trobarà aquest inútil al Sarcosí , Berlusconi, Zapa, Rajoy... fins a mil
I el banquet consisteix en menjar-se una magdalena amb la seva figura... No la del seu contrari....
- Sembla que aquest vol acabar amb tots els polítics d’una vegada.
......................
http://rebaixes.blogspot.com/
http://escorrialles.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas
Sortia el gerent de l’hotel del despatx.. Un contracte fabulós. Un banquet per mil persones. Un llibret de xecs, fins a un milió de dòlars .Temps .... El mecenes volia el rècord.
Hauria de fer grans esforços. Necessitava els comensals, qui els seleccionaria? Periodistes, Tv, infinitat de professionals de tots els gèneres. Un negociàs inaudit...
..........................................
La dona de les feines que estava en el despatx, va veure del que es tractava. Reguer de pólvora, misto i tot allò explotaria, vull dir s’escamparia ... Llegia.
- Banquet de mil mandataris del mon. Buscar els seus dobles de quan tenien cinc anys....
La empleada, es regirà i pensà, com trobarà aquest inútil al Sarcosí , Berlusconi, Zapa, Rajoy... fins a mil
I el banquet consisteix en menjar-se una magdalena amb la seva figura... No la del seu contrari....
- Sembla que aquest vol acabar amb tots els polítics d’una vegada.
......................
http://rebaixes.blogspot.com/
http://escorrialles.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas
diumenge, 21 de novembre del 2010
2.- STEPHANIE LA DIBUIXANTA - ESCRIT A.F.S.- A contes divers de silvia
2 – STEPHANIE LA DIBUIXANTA -- 2 – 9 – 09 .- Escrit d’Antoni Fortuño
Stephanie era una nena de no més sis anys. Sembla que va néixer amb un llapis a la ma i en el cap una idea, fer dibuixos.
Aquell dia pintaria a les seves amiguetes. Hi posaria algun detall de cadascuna.
En un paper gran començà.. Feu un esquema amb un llapis i delimità tot el que després pintaria amb colors.
Agafaria el cabell de Júlia tot enrinxolat, els ulls d’espant de Marta, la boca de pinyonet de Maria, els bracets de Quimeta, el cos rodonet amb vestit i tot de l’Aina, les cames llargues de Jasmine, el nasset, que no se’n recordava, de la Sara i per que s’entretingués jugant el seu estimat Pauli...
Amb colors i coloraines va marcar tots els detalls . Fet el penjà a una paret del seu dormitori...
Ara tenia a totes les amiguetes reunides amb ella per sempre amb els més bonics detalls....
....................
http://rebaixes.blogspot.com/
http://escorrialles.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas
Stephanie era una nena de no més sis anys. Sembla que va néixer amb un llapis a la ma i en el cap una idea, fer dibuixos.
Aquell dia pintaria a les seves amiguetes. Hi posaria algun detall de cadascuna.
En un paper gran començà.. Feu un esquema amb un llapis i delimità tot el que després pintaria amb colors.
Agafaria el cabell de Júlia tot enrinxolat, els ulls d’espant de Marta, la boca de pinyonet de Maria, els bracets de Quimeta, el cos rodonet amb vestit i tot de l’Aina, les cames llargues de Jasmine, el nasset, que no se’n recordava, de la Sara i per que s’entretingués jugant el seu estimat Pauli...
Amb colors i coloraines va marcar tots els detalls . Fet el penjà a una paret del seu dormitori...
Ara tenia a totes les amiguetes reunides amb ella per sempre amb els més bonics detalls....
....................
http://rebaixes.blogspot.com/
http://escorrialles.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas
diumenge, 14 de novembre del 2010
1.- EL RAI, EL TEQUEL SOCORRISTA., proposta Silvia de Contes divers
Col•laboracions al blog de la Silvia Maestro en les dades indicades. faig el recull aquí per tenir-los més a prop.- El blog dels Contes “divers”.
Son una sèrie que vag escriure fins que per problemes conegut vaig tenir que apartar-ho. Qui sap si altra vegada hi torni. temps me'n falta com a tots i em de deixar el caminar pel còrrer.
Si que escrivia amb gust per poder-los donar als meu nets. Anton.
Per si hi voleu col·laborar crec que cada setmana presenta al seu blog la proposta. Animeu-vos.
http://contesdivers.blogspot.com/
email .- smaestro A xtec.cat
1.- EL RAI, EL TEQUEL socorrista.— 30 – 8 – 09
Escrit per Anton Fortuño en homenatge al gosset que va viure amb ell durant bastants anys.
.....................................
- No pateixis – digué el Rai a la Marta, una nena de quatre anys que plorava per que tots els amiguets se’n hi burlaven per no saber nedar.- Jo te’n ensenyaré.
Arribaren a la piscina. Als pares com que treballaven molt, quasi no els veia la Marta. Sort en tenia dels avis i Rai .Ja veieu, els dos es parlaven.
-Cull la meva cua, abans que els avis ens vegin.. – Xof, ja hi som. Ara, deixat una ma, amb l’altra fes-la anar avall i amunt, també els peuets, jo t’aguanto i a demés porto el flotador.....I no tinguis por. Ara prova de deixar-te l’altra ma i avança amb les dos. Veus? Ja nedes, Ara cull-te aquí al flotador i descansa, torna a deixar-lo i anirem nedant fins l’altra vora.
Quan tots veieren com Marta i Rai nedaven es rendiren i aclamaren
- Marta !!! Rai !!! Marta....!!! Rai... !!! ....M a r t a ....!!!!!!!!!
---------------Enviat i editat en CONTES DIVERS .- 31 – 8 – 09
Son una sèrie que vag escriure fins que per problemes conegut vaig tenir que apartar-ho. Qui sap si altra vegada hi torni. temps me'n falta com a tots i em de deixar el caminar pel còrrer.
Si que escrivia amb gust per poder-los donar als meu nets. Anton.
Per si hi voleu col·laborar crec que cada setmana presenta al seu blog la proposta. Animeu-vos.
http://contesdivers.blogspot.com/
email .- smaestro A xtec.cat
1.- EL RAI, EL TEQUEL socorrista.— 30 – 8 – 09
Escrit per Anton Fortuño en homenatge al gosset que va viure amb ell durant bastants anys.
.....................................
- No pateixis – digué el Rai a la Marta, una nena de quatre anys que plorava per que tots els amiguets se’n hi burlaven per no saber nedar.- Jo te’n ensenyaré.
Arribaren a la piscina. Als pares com que treballaven molt, quasi no els veia la Marta. Sort en tenia dels avis i Rai .Ja veieu, els dos es parlaven.
-Cull la meva cua, abans que els avis ens vegin.. – Xof, ja hi som. Ara, deixat una ma, amb l’altra fes-la anar avall i amunt, també els peuets, jo t’aguanto i a demés porto el flotador.....I no tinguis por. Ara prova de deixar-te l’altra ma i avança amb les dos. Veus? Ja nedes, Ara cull-te aquí al flotador i descansa, torna a deixar-lo i anirem nedant fins l’altra vora.
Quan tots veieren com Marta i Rai nedaven es rendiren i aclamaren
- Marta !!! Rai !!! Marta....!!! Rai... !!! ....M a r t a ....!!!!!!!!!
---------------Enviat i editat en CONTES DIVERS .- 31 – 8 – 09
dijous, 11 de novembre del 2010
ELS MEUS TRENETS... finalitzant lsa roda poètica de juliol 2010.. porosta carme rosanas,
ELS MEUS TRENETS... finalitzant la roda poètica juliol 2010
Sense anims de cansar-vos però recordar a la meva manera EL DINER.
Que tingueu un bon profit i no us empatxeu.
Un escrit del maig del 2004.
......................
7.- El respir com el diner,
si el gastes comprar-ne més.
Si dejunes de pistrincs
pots viure com fan els grills.
Calderilla aboca al mar,
mai en té prou, no en torna cap.
Muntanya vols de diner...?
et colgarà el seu interès.
En el riu del gasto estàs?
Ni en la boia aguantaràs.
Carretera et condueix
als bancs... Treballes per ells !!
Si et remenes per bancs i caixes
et pelaran com als pins les aixes.
Guarda’l sempre al butxacó
per omplir-te bé el porró.
Si es foraden les butxaques,
compte que caguen com vaques.
Si et convida el potentat,
segur, pagaràs son plat.
Dóna a la dona el diner
ella sempre sap que fer.
Si malgastes tot quan guanyes,
de vellet tot seran ganyes.
Diner i amic cuida’ls força
no els fallis com pi l’escorça.
No proclamis a tot vent
el que al teu bossot hi tens.
Escolta el piule del duret
i segueix per eix indret.
Tot quan et deguin apunta.
Llapis i paper, bossa unta.
Si t’adorms en la victòria,
el diner se’n va a la glòria.
Per això, que del caler,
guardat com de gos llebrer.
El diner no té color?
Vermell, groc: si en tens o no.
Si te’n burles pagaràs
el gatge (prenda) en ton fracàs.
Si el llueixes quan el tens
t’esquilaran tots els bens.
El caler com la salut,
guarda i cuida son engrut.
Si esternuda o es constipa
clarinet i pam i pipa.
Si perds en el teu negoci.
Nit, dia: treball sense oci.
Si es mou, belluga i s’apresta
no li concedeixis festa.
Si et volen prestar diner,
fes l’orni, sord, mut i cec.
No vols tenir a prop l’infern?
no avalis pas ni al govern.
Remenen l’olla els polítics?
Brou que donen ens fan tísics.
Si s’escapa de la ma,
ai! quan costa d’agafar.
- No en vull més, ja no en vull més... -.
- No empatxa, carallet -.
I deixem-nos de lliçons.
Plens o buits els butxacons,
tristes o alegres cançons
cantem. Diner no ho és tot.
Es millor tenir salut...!!
El de més, entra o bé surt.
..................
Enviat per rebaixes a 15:54 5 comentaris Enllaç
..............
dilluns, 8 de novembre del 2010
eEM PERDO EN LES LLIÇONS.... roda poética juliol 10.- propsta Carme
EM PERDO EN LES LLIÇONS
roda poética juliol 10
proposta de Carme
28 -7 -10
Em perdo en les lliçons
de les paraules,
dels seus PER QUÈ,
i COM i QUAN,
Sempre em resulten
entremaliades
i em confonc en son abisme
de endimoniades sorpreses.
Lletrejo a cullerades,
paladejant les lletres verges
que al unir-les em fracassen
i em diuen el que no dic
i em volen conquerir
amb pressa extrema
i que entri en son laberint
del que trobaré sortida ?
Enviat per rebaixes a 15:09 3 comentaris Enllaços a aquest missatge
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz
dilluns, 25 d’octubre del 2010
TEVA MIRADA EM DIU QUE CALLI...roda poètica juliol 10 - proposta Carme
28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cançament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....
Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren i s’hi aturen.
Quanta dolçor amorosa respiren...
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima
i en teus ulls resto hipnotitzat
Enviat per rebaixes a 12:35 2 comentaris Enllaços a aquest missatge
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz
dilluns, 11 d’octubre del 2010
NO TINC EL MIRAR TRANQUIL...........foto google imatges
foto google imatges
27 -7 - 10
No tinc el mirar tranquil
de la vellesa,
no tinc el rosec intranquil
de l’adolescència.
Resta el meu esguard
en una xicra petita
on l’herbori aromàtic
hi té vida.
Allí visc
cada dia.
sense trasbals,
sense neguit
amb la mirada fixa
en la meva diària dèria
que em ressuscita.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
EN EL SEU CAMÍ -- foto gppgle imatges
26 -7 -10
En el seu camí
Com en camins d’altres
Hi havia cants de tot.
D’oreneta riallera,
del pardal lladregot,
del rossinyol que sols canta
del capçot que s’encanta
del pit roig orgullós,
del reietó ... de la fumada...,
de la pastorella..., del mussol...,
de la becada..., del corb...
.........................................................
Les rateres parades a espera
feien forrolla
en qui camina encantat
I tot s’ho creu
i manifesta el que li diuen
com si ell ho hagués descobert...
i l’esperonen per que repeteixi
i faci amb altre patxia
adeptes de badomeries
I desconcerts,
per que la bola petita
es faci gran i de pes...
.....................
Escolteu l’ocellada,
Les figues ja maduren
A veure qui omple el cistell ?
diumenge, 29 d’agost del 2010
NO T'OBLIDIS DEL CAMÍ...roda poètica juliol 10
25 – 7 – 10
No t’oblidis del camí
Que la pell marca en l’arena,
És la peuada del cos
Que en la sorra remena
Com fregant-se
En l’escorça de la terra.
No et deixis, dissoluta,
Arrencar la reialesa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)