CONFIAT EN L'ORDINADOR... Plaça D.Benigno Ubieto.- LA tORRE DE L'ESPANYOL

DEIXALLES 98 .-  Anton Fortuño

26.-Confiat en l’ ordinador perdé la memòria, se la trobà dins de l' aparell. Pensa perdre imaginació, intuïció, etc.

27.-Si vols ruc mossegador no li donguis ordi, però si bastó i surriac. No parlo de Sadam Hussein,

ni de Milosevic.Noooo.

28.-Qui no ha llepat mai, abans de tot això dels e-mails ,el cul gomós d' un segell?

El teleFono el tenia despert....foto

DEIXALLES 98.- Anton Fortuño

23.-El teleFono el tenia despert. La teleVisió el dormia. De la F a la V, quina diferència!

24.-Saler no, salari sí . Soldat no, solter sí, soldada no. Poder sí, prepotent sí, honorari sí.

25.-Davant el desordre mundial, els científics crearen l' ordinador. Ara, en la xarxa el desordre és Xauxa.

DE LES IDEES ... Ffoto pròpia

DEIXALLES 98 .- Anton Fortuño

20.-De les idees ,com dels cometes aprofita seva llum abans  que es perdi en el firmament. Ja no tornen..

21.-En el negoci físic els resultats són pèrdues o ganàncies. En l’ anímic serà optimisme o pessimisme?

22.-Heretà la sort de ser-ne desgraciat. No li calia jugar a la Loteria per deixar-s'hi els diners?

54.- GRÀCIA.- BADOMERIES

Aqueslls sacs descarregats al moll, tenien sospita... Un inspector amb ulleres de vidres com culs de copa antiga ho havia ensumat i corrent com un gos afamat veient el plat de menja, ossos i suc , va obrir el seu mòvil per comunicar amb el cap, un cap que davall del cabell hi tenia moltes preocupacions per que falses llavors de que em sé jo quina droga havia de descobrir si no volia que l'apartessin d'una manotada del seu càrrec,...

- Què et passa noi ?

- Aquí tenim els sacs de GRA - CIA....

- GRÀCIA tens, ja me les veia negres.

L'INCONSCIENT ES PREGUNTAVA.... foto google imatge

DEIXALLES - 98 .- Anton Fortuño

17.-L’inconscient es preguntava Si la consciència era tan conscient com ell de sa pròpia consciència Existia, vivia l' inconscient real suplint les falles del conscient?

18.-La parella bevia a petons l' aigua de la font.

- Ets com l' or, xata.-

- Ja saps com es beu, xato meu ?

Espera que et faig una palla -.

19.-Pontificava el vell - De les guerres s' aprèn, fins transformen. La coïssor, vermellor de la cara

ratificaven la sentència Havia copsat un revés endurit a seva galta. Topava contra una porta Volia passar i estava tancat com continuïtat de la paret.- Us he dit que la porta era de vidre transparent?

Quin miracle!!-

EL DIGNE PARADIGMA... Foto google imatges

DEIXALLES 98.- Anton Fortuño

13.-El digne paradigma del seu treball no esborrava en ell el rebuig al poder que esclavitza.

14.-A terra estesa la pell de plàtan com estrella vençuda. Groga, escatiforme, prompte putrefacta, era astre del carrer. Un peu la trepitja inusitadament...-al cap-ment sorgiren noves estrelles-

15.-No caiguis en el parany de la relliscada. Un instant no penses gens i voles. després el cul té records bonhomiosos de coixins i coses toves.

16.-Nasqué per al catre? Ara l' acusaven  que no servia. Quin dilema! Clar ,els llençols, abans sols eren blancs.

ENRABIAT EL PI.... deixalles 98 ... foto google imatges

9.-Enrabiat el pí, contra el cel llença les fulles en sa nit fallanca. Agulles com perdigons a l’ aire? Des d’aleshores, a les nits -quan no hi  ha núvols- es veu la llum del paradís pels foradets, pels estrips menuts fent clariana.

10.-No volem la culpa però necessitem el cul i el pa.

11.-Lluitava en el treball pel tele en sa casa per la tele. Tant en  El com en  La hi tenia el dit posats.

12.-En la nit ha creuat el cel un cometa. Sabeu que el mantell negre fosforeja idees ?

UNS DIUEN PAU CASALS...foto google imatges

DEIXALLES,. 1998 .- ANTON FORTUÑO

4.-Uns diuen Pau Casals, Altres Casals de Pau. Parlen de viola jubilada ? O arquet que no contacta ?

6.-Anava tan nua que no embolicaren una fulla de pi amb sa roba.

7.-Abans percebre, olorar la suor del guerrer victoriós era un honor. Ara el tractarien de boc Mercantilisme desodorant ?

8.-Trobà un reguerall de líquid, el seguí a contra oferta. Semblava pura l’ aigua. Son pas el portà a comprendre la plenitud de l’embull. L’ aigua de safareig neix neta en una font ,però després, qui ho fa ? surt amb galons de cloaca .per l’eixidiu. Com els humans, bevem aigua neta(?)i la fem pixum. I com descansa el safareig,vull dir el cos.

REBRE, REBRE.- foto google imatges

DEIXALLES  A. .Fortuño. S .-98 -- L'any 1998 vaig començar a escriure coses curtetes que anava recollint a grups numerats... Alguns varen ser publicats a la recista L'ENJUB que ara vaig editant comprerta tots els nº en el blog CATOMBELLA, fins ara hi tinc publicats els nº 0 - 1 i 2 i aniré seguint amb altres publicacions meves i recordant al nostre fill JOSEP ANTON.- anton

1.-Rebre, rebre, rebre...felicitacions. Paraules... Plenes , plenes, plenes ...de lletres.

2.-HUMIL,Sí,´sí. U de Mil. La H no ens serveix ni de canyis o de bearc (estri per portar pedra, etc.)

3.-Tres quilets d’or,de plata, platí, diamant ? Que va1 tres quilets de tendreta

carn humana? Ai, nadó...!!! 

                        

HAIKÚS.- MIREU, PONCELLES,... foto pròpia.

64 ,- Mireu, poncelles,

Vehement acoten cap.

Bellesa acaten.

65.- Fins a les bromes

Colorejar  intenteu.

Llumeneres, foc...

 Pilar ha dit...

La rosa silvestre,

desplega ales a l'abril,

com una papallona.

20 d’abril de 2011 10:20