7.- Et resguardes
del sol
que vol
emportar-se el teu brill.
Del seu brell,
sabedora del encís,
et culives i
t’empaveses en la ombrel·la.
La protecció la
tens.
És el teu goig
disposar-ne.
Joiosa sospires
assolint-la.
És fràgil això que
et reguarda.
Pot volar amb un
cop de vent
i deixar-te la
nafra,
fins un ensopegar
en el camí,
un pedruscall, pot
ser causant
del fatal
desencís.
Demà em diràs,
desprès d’algun
ofec,
si confies
fermament
en la ombrel·la o
para sol.
