30.- 19 – 8
-11.- PAIS
Et trobes en el
buit arran la singladura,
et barra el pas
atzucac, inabastable paret.
I en teu
caminal de vida vigilada
el temps vol
aturar-te com ratera ocell.
Camí llarg ha
tingut teva espardenya,
sense descans
has mogut i mogut la ment
procurant
aplanar el foc de llenya,
cremant les
barrumballes, estarranc d’oliver.
Pega el salt i
llença el cor a l’aire
enganya a
tovanc, no vegis precipici,
Aplana la
rialla en seriós incident.
Teva prosàpia
davant escut i flaire
han de
conduir-te per eix nou univers
Crema el
rostoll, prepara nova terra,
adelera en teu
acte entre pau i guerra.
Salta amb el
goig, el nou camí espera.
