LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la

I la terra esperava la gota

com pa beneit.

La sublimació seria un fet,

però a la gota se li presentà

un delirós greuge...

Què havia experimentat

dalt del núvol

en son caminar pel cel...? RES...!!

El pètal, en canvi, li havia donat

un llustre nou,

un percebre la dolcesa...!!

Un breu estar, un ple sentir.

Ara, en el fullatge, en el terrer

s’incorporaria a la negació

al no tenir sensacions.

Una gota vella s’apropà...:

- Has percebut el perfum màgic...

Has embogit, has entendrit... Vols ?

Quedat aquí, no et moguis.

A la matinada pots tornar

al lloc del teu enyor.

Fa anys que jo ho faig.

Seràs ROU... i besaràs

com en els principi del teu temps

i quan sorgeixi el sol viuràs,

Desgelant-te...-.

Demà i sempre

s’abraçarà amb el pètal.

Quanta felicitat

Quan dos esperen...!!

DE REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.

LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la

Una superlativa gota d’aigua

es diposità damunt

del pètal de la rosa.

Una sensació innata

li recorregué tot l’interior.

La gota relliscava

donant  plaer, goig...!!

Salmodiava intensa, fina,

mai com ara havia

pujat al cel erecta, immensa

en deliri i delit de més i més...

Orgasme de la flor ?

Ni el ventijol suau li produïa

la infinita delícia...

La gota anava caient

i ja en el tall de la rosa

es perdé en el vestit,

fullam verd de la esmentada,

i caigué a terra on desaparegué

la joia intensa

mai en altre instant copsada...

Etern record i enyor

per sempre

tindria d’aquella gota dilecta d’aigua.

DE REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.

ABSTRACCIÓ DELS SENTIMENTS....aquarel·la

Per que els anys ja se m’acumulen,

Em diuen que no em cal estimar...

N’hi ha tantes de maneres i formes,

Lases i motius i especialitats... que,

Que no se de quina em consideren

Que en dec estar tip i retip...

Dir-los-hi que els sentiments

Mai en tenen prou d’amoïnar

I que de calmats passen

A la disbauxa o bogeria...

Que de la passivitat absoluta  

A l’esbarjo indefinit...,

Fins que el cap

Raciocina i els para i posa

En el lloc adient.

Quan s’estima es plora,

Quan s’estima es riu...!!

I, jo és el que faig...

Arreplegar llàgrimes

Salades i dolces...!!

Qui és que en té prou ?

Si arreu sempre anem amb la copa.

DE REBAIXES  13 .- 29-8-13-ANTON.

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre

el que ens envolta,

i així actuem...

Nefasta glòria...!!

Si... fins la nostra vida,

conscients o inconscients

administrem...!!

Mirem si no,

què serà del pètal

que ha baixat al marbre,

qui sap si en so de triomf

envers ses companyes...

Blau per naturalesa,

fred el condicionaran

per sempre més.

Com és que abandonà

a ses companyes

que juguen a ser grans

i no saben que gerro i aigua

les mantenen en la glòria...?

El pètal blau ha set valent

de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.

ARROSSEGARÉ L NIT... aquarel·la

Arrossegaré la nit plena de petons

com llençol brodat que tapa

la carn rosada d’íntima nuesa.

Boirina serà el llençol que balla

al compàs de mans inquietes

que volen descobrir

la grandesa de la princesa.

Fluirà el neguit

en les muntanyes i plans

i, en la llauraó,

la pollegana buscarà

la fèrtil terra.

DE REBAIXES 13 .- 26-8-13—ANTON.

HE TRAVESSAT EL LLUNY...aquarel·la...

15.- 29 – 09 -09

He travessat el lluny

I un instant

he vist la claror.

Ha set lluny el lluny,

Ara, vet aquí,

en un instant

es prop.

i no recordo

quan era lluny

del lluny.

Solament

era un instant

EN EL BARRET... aquarel·la

24 -8-13

En el barret de les il·lusions

recolliré les fulles seques

que cauen del meu desancorat arbre.

La lluita del temps, Sinaí buscat,

em porta ara la melsa desfeta

del patir constant fet cendres.

No farà vent i el fullam em cobrirà

provident catifa d’ancorats somnis...

Els peus trepitjaran sense fal·lera

el recull de les restes de la baluerna

i buixardaré (picar) el camí del ball de les rialles

refilant la pedra amb records que retornen

a fer pessigolles en l’aixella de la mandra.

Potser les fulles volaran un dia,

testimonis anacrònics d’un viure,

encarranquinant  noves promeses

al arborar el lloc patri on nasqueren,

plenes d’anhels, barret de picardies,

i, manducaran senders de vol d’ocell lliures.

Triangle del temps sensible que mai torna

enyorat per sempre, per sempre...

LA ROSA... aquarel·

16.- 28 – 8 - 08

Es renta quan plou o quan el jardiner

l'arruixa per refrescar -la

del bat del sol quan la gerdor s'aplana.

Avui que la veig, no se si és rou o aigua.

Les gotetes al vestit la fan més guapa.

I destria son perfum des de la matinada.

Que bonica ets rosa

de mon jardí estimada !!!

D'AQUAREL·LES I TRENETS - III .- ANTON.

A LA NETA I EL NET.- TENIR UN AMIC... aquarel·la

Avui l'Aina i el Pau compleixen anys. En ells es dona la particularitat de que naixeren a la vida en la mateixa franja horària ,però en diferent any, avui, repeteixo, ho cel·lebren. FELICITATS, NETA I NET,  que  per molts de temps us pugui veure crèixer amb estima  a tots els cercles on haureu de viure. FELICITATS !!!

29.- 13 – 12 – 08

Tenir un amic que et guia,

que perdura peuada a teu costat,

que sua ton esforç al dia

i en la nit et canta amarat...

No et distreguis i consells que et dona

segueix com corda per lligar la sàrria i bast,

que estreny la càrrega,... És la soga

que del pou puja l’aigua pel poal.

PETONS D'OCELL...aquarel·la

LA MAITE MIR M. tenia penjada una foto que jo he aprofitat per pintar per a ella... A mi també m'agraden els ocells. Anton.

21-8-13

Petons de bec,

petons d'ocell.

I a les floretes

se'ls emvermelliren

tots els pètals...!!!

Abans, sols el ventijol

havia gosat portar 

felicitat...!!!

Què estorrufades!!

Un ocell els feia cas...!!

REBAIXES 13.- ANTON