La
Burocràcia no vol la ROSA...
-
Realitat, Obligació,Ser, Amor -,
Senzilla
la ROSA
sols
aspira a sa identitat...
La
llibertat de ser ROSA.
DE
REBAIXES 13.- 3-9-13.- ANTON.
dimarts, 3 de setembre del 2013
diumenge, 1 de setembre del 2013
LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la
I
la terra esperava la gota
com
pa beneit.
La
sublimació seria un fet,
però
a la gota se li presentà
un
delirós greuge...
Què
havia experimentat
dalt
del núvol
en
son caminar pel cel...? RES...!!
El
pètal, en canvi, li havia donat
un
llustre nou,
un
percebre la dolcesa...!!
Un
breu estar, un ple sentir.
Ara,
en el fullatge, en el terrer
s’incorporaria
a la negació
al
no tenir sensacions.
Una
gota vella s’apropà...:
-
Has percebut el perfum màgic...
Has
embogit, has entendrit... Vols ?
Quedat
aquí, no et moguis.
A
la matinada pots tornar
al
lloc del teu enyor.
Fa
anys que jo ho faig.
Seràs
ROU... i besaràs
com
en els principi del teu temps
i
quan sorgeixi el sol viuràs,
Desgelant-te...-.
Demà
i sempre
s’abraçarà
amb el pètal.
Quanta
felicitat
Quan
dos esperen...!!
DE
REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.
divendres, 30 d’agost del 2013
LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la
Una
superlativa gota d’aigua
es
diposità damunt
del
pètal de la rosa.
Una
sensació innata
li
recorregué tot l’interior.
La
gota relliscava
donant
plaer, goig...!!
Salmodiava
intensa, fina,
mai
com ara havia
pujat
al cel erecta, immensa
en
deliri i delit de més i més...
Orgasme
de la flor ?
Ni
el ventijol suau li produïa
la
infinita delícia...
La
gota anava caient
i
ja en el tall de la rosa
es
perdé en el vestit,
fullam
verd de la esmentada,
i
caigué a terra on desaparegué
la
joia intensa
mai
en altre instant copsada...
Etern
record i enyor
per
sempre
tindria
d’aquella gota dilecta d’aigua.
DE
REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.
dijous, 29 d’agost del 2013
ABSTRACCIÓ DELS SENTIMENTS....aquarel·la
Per
que els anys ja se m’acumulen,
Em
diuen que no em cal estimar...
N’hi
ha tantes de maneres i formes,
Lases
i motius i especialitats... que,
Que
no se de quina em consideren
Que
en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi
que els sentiments
Mai
en tenen prou d’amoïnar
I
que de calmats passen
A
la disbauxa o bogeria...
Que
de la passivitat absoluta
A
l’esbarjo indefinit...,
Fins
que el cap
Raciocina
i els para i posa
En
el lloc adient.
Quan
s’estima es plora,
Quan
s’estima es riu...!!
I,
jo és el que faig...
Arreplegar
llàgrimes
Salades
i dolces...!!
Qui
és que en té prou ?
Si
arreu sempre anem amb la copa.
DE
REBAIXES 13 .- 29-8-13-ANTON.
dimarts, 27 d’agost del 2013
PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la
Pensem
que és nostre
el
que ens envolta,
i
així actuem...
Nefasta
glòria...!!
Si...
fins la nostra vida,
conscients
o inconscients
administrem...!!
Mirem
si no,
què
serà del pètal
que
ha baixat al marbre,
qui
sap si en so de triomf
envers
ses companyes...
Blau
per naturalesa,
fred
el condicionaran
per
sempre més.
Com
és que abandonà
a
ses companyes
que
juguen a ser grans
i
no saben que gerro i aigua
les
mantenen en la glòria...?
El
pètal blau ha set valent
de
saltar al buit.
DE REBAIXES 13.- 27-8-13
– ANTON.
dilluns, 26 d’agost del 2013
ARROSSEGARÉ L NIT... aquarel·la
Arrossegaré
la nit plena de petons
com
llençol brodat que tapa
la
carn rosada d’íntima nuesa.
Boirina
serà el llençol que balla
al
compàs de mans inquietes
que
volen descobrir
la
grandesa de la princesa.
Fluirà
el neguit
en
les muntanyes i plans
i,
en la llauraó,
la
pollegana buscarà
la
fèrtil terra.
DE
REBAIXES 13 .- 26-8-13—ANTON.
diumenge, 25 d’agost del 2013
HE TRAVESSAT EL LLUNY...aquarel·la...
15.- 29 – 09 -09
He
travessat el lluny
I
un instant
he
vist la claror.
Ha
set lluny el lluny,
Ara,
vet aquí,
en
un instant
es
prop.
i
no recordo
quan
era lluny
del
lluny.
Solament
era
un instant
dissabte, 24 d’agost del 2013
EN EL BARRET... aquarel·la
24
-8-13
En
el barret de les il·lusions
recolliré
les fulles seques
que
cauen del meu desancorat arbre.
La
lluita del temps, Sinaí buscat,
em
porta ara la melsa desfeta
del
patir constant fet cendres.
No
farà vent i el fullam em cobrirà
provident
catifa d’ancorats somnis...
Els
peus trepitjaran sense fal·lera
el
recull de les restes de la baluerna
i
buixardaré (picar) el camí del ball
de les rialles
refilant
la pedra amb records que retornen
a
fer pessigolles en l’aixella de la mandra.
Potser
les fulles volaran un dia,
testimonis
anacrònics d’un viure,
encarranquinant
noves promeses
al
arborar el lloc patri on nasqueren,
plenes
d’anhels, barret de picardies,
i,
manducaran senders de vol d’ocell lliures.
Triangle
del temps sensible que mai torna
enyorat
per sempre, per sempre...
divendres, 23 d’agost del 2013
LA ROSA... aquarel·
16.- 28 – 8 - 08
Es renta quan plou o quan el jardiner
l'arruixa per refrescar -la
del bat del sol quan la gerdor s'aplana.
Avui que la veig, no se si és rou o aigua.
Les gotetes al vestit la fan més guapa.
I destria son perfum des de la matinada.
Que bonica ets rosa
de mon jardí estimada !!!
D'AQUAREL·LES I TRENETS - III .- ANTON.
dijous, 22 d’agost del 2013
A LA NETA I EL NET.- TENIR UN AMIC... aquarel·la
Avui l'Aina i el Pau compleixen anys. En ells es dona la particularitat de que naixeren a la vida en la mateixa franja horària ,però en diferent any, avui, repeteixo, ho cel·lebren. FELICITATS, NETA I NET, que per molts de temps us pugui veure crèixer amb estima a tots els cercles on haureu de viure. FELICITATS !!!
29.- 13 – 12 – 08
Tenir un amic que et guia,
que perdura peuada a teu costat,
que sua ton esforç al dia
i en la nit et canta amarat...
No et distreguis i consells que et dona
segueix com corda per lligar la sàrria i bast,
que estreny la càrrega,... És la soga
que del pou puja l’aigua pel poal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)