4ª cursa popular MEMORIAL JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA.- LA TORRE DE L'ESPANYOL.

Avui,7-9-13 tindrà lloc dins del marc de la setmana cultural la 4ª cursa memorial Josep Anton Fortunyo Escoda. La família tota agraeix a l'Ajuntament i entitats col·laboradores a participants i públic en general aquesta mostra d'afecte en vers la persona que va estimar el deport com a centre inclusiu dintre la vida de tots. GRÀCIES A TOTHOM. ANTON

Aquest jersei és únic. Se'l va disenyar ell. La bandera de Catalunya, damunt les lletres LA TORRE DEL'ESPANYOL, i davall de la bandera, també amb lletres RIBERA D'EBRE - CATALUNYA. Penja del seu coll una de les medalles d'or d'algun premiobtingut d'atletisme català.

Pel deport ho va donar tot... Anton.

SER ROSELLA... aquarrel·la

El record que t'esperoni,

no que t'adormi.

Aixeca el front

com la rosella

per enlluernar

a tot l'entorn

com bandera...

El record que t'aconselli

i t'esperoni a ser persona.

Qui pogués ser rosella...!!

Anton.- 6-9-13

La fletxa .- LA POMA... aquarel·la

LA FLETXA.- Reconec que seria un impostor, si a les bones o a les males em pogués lliurar de pagar impostos, també reconec que soc reconegut segons els impostos que pago... Jo+ impostos= El meu existir. Si,si, CALLA I PAGA... I tot degut a la POMA.

Dos persones ( ADAM I EVA) tenien manat de no tocar-la, altres diuen que era un préssec, total una fruita... i com a càstig EL PECAT ORIGINAL, per que era el pecat d’origen i el primer... I per culpa d’aquest acte perdérem totes les prebendes... ,I, mira, per on, ara tenim impostos, som impostos o si no no valem res, sense aquesta xacra o nafra estaríem al cel i ens farien vent com al de les Peres que pot comprar-ho tot el que li vingui de gust. Ja veieu tot per tocar la POMA.- Sí,si, PODER, OLIGARQUIA,MAGNAT ,AUTORITAT,,,I és que la POMA, és per els de dalt. Anton.-DE CORATGE NO EN FALTI.- 4-9-13.

LA BURORÀCIA NO VOL LA ROSA... aquarel·la

La Burocràcia no vol la ROSA...

- Realitat, Obligació,Ser, Amor -,

Senzilla la ROSA

sols aspira a sa identitat...

La llibertat de ser ROSA.

DE REBAIXES 13.- 3-9-13.- ANTON.

LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la

I la terra esperava la gota

com pa beneit.

La sublimació seria un fet,

però a la gota se li presentà

un delirós greuge...

Què havia experimentat

dalt del núvol

en son caminar pel cel...? RES...!!

El pètal, en canvi, li havia donat

un llustre nou,

un percebre la dolcesa...!!

Un breu estar, un ple sentir.

Ara, en el fullatge, en el terrer

s’incorporaria a la negació

al no tenir sensacions.

Una gota vella s’apropà...:

- Has percebut el perfum màgic...

Has embogit, has entendrit... Vols ?

Quedat aquí, no et moguis.

A la matinada pots tornar

al lloc del teu enyor.

Fa anys que jo ho faig.

Seràs ROU... i besaràs

com en els principi del teu temps

i quan sorgeixi el sol viuràs,

Desgelant-te...-.

Demà i sempre

s’abraçarà amb el pètal.

Quanta felicitat

Quan dos esperen...!!

DE REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.

LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la

Una superlativa gota d’aigua

es diposità damunt

del pètal de la rosa.

Una sensació innata

li recorregué tot l’interior.

La gota relliscava

donant  plaer, goig...!!

Salmodiava intensa, fina,

mai com ara havia

pujat al cel erecta, immensa

en deliri i delit de més i més...

Orgasme de la flor ?

Ni el ventijol suau li produïa

la infinita delícia...

La gota anava caient

i ja en el tall de la rosa

es perdé en el vestit,

fullam verd de la esmentada,

i caigué a terra on desaparegué

la joia intensa

mai en altre instant copsada...

Etern record i enyor

per sempre

tindria d’aquella gota dilecta d’aigua.

DE REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.

ABSTRACCIÓ DELS SENTIMENTS....aquarel·la

Per que els anys ja se m’acumulen,

Em diuen que no em cal estimar...

N’hi ha tantes de maneres i formes,

Lases i motius i especialitats... que,

Que no se de quina em consideren

Que en dec estar tip i retip...

Dir-los-hi que els sentiments

Mai en tenen prou d’amoïnar

I que de calmats passen

A la disbauxa o bogeria...

Que de la passivitat absoluta  

A l’esbarjo indefinit...,

Fins que el cap

Raciocina i els para i posa

En el lloc adient.

Quan s’estima es plora,

Quan s’estima es riu...!!

I, jo és el que faig...

Arreplegar llàgrimes

Salades i dolces...!!

Qui és que en té prou ?

Si arreu sempre anem amb la copa.

DE REBAIXES  13 .- 29-8-13-ANTON.

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre

el que ens envolta,

i així actuem...

Nefasta glòria...!!

Si... fins la nostra vida,

conscients o inconscients

administrem...!!

Mirem si no,

què serà del pètal

que ha baixat al marbre,

qui sap si en so de triomf

envers ses companyes...

Blau per naturalesa,

fred el condicionaran

per sempre més.

Com és que abandonà

a ses companyes

que juguen a ser grans

i no saben que gerro i aigua

les mantenen en la glòria...?

El pètal blau ha set valent

de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.

ARROSSEGARÉ L NIT... aquarel·la

Arrossegaré la nit plena de petons

com llençol brodat que tapa

la carn rosada d’íntima nuesa.

Boirina serà el llençol que balla

al compàs de mans inquietes

que volen descobrir

la grandesa de la princesa.

Fluirà el neguit

en les muntanyes i plans

i, en la llauraó,

la pollegana buscarà

la fèrtil terra.

DE REBAIXES 13 .- 26-8-13—ANTON.

HE TRAVESSAT EL LLUNY...aquarel·la...

15.- 29 – 09 -09

He travessat el lluny

I un instant

he vist la claror.

Ha set lluny el lluny,

Ara, vet aquí,

en un instant

es prop.

i no recordo

quan era lluny

del lluny.

Solament

era un instant