LA CALAIXERA... aquarel·la

Fa temps, si, temps llunyà,

al posar peus a terra despert

allunyava els judicis, prejudicis

i els tancava en un calaixet.

Aleshores, ja em sentia lliure d’ells

i tenint-los tancadets, no feien xivarri,

no em rascaven l’orella i en el lloc

es conservaven fresquets i segurs.

Avui, ja el veig lluny el vell calaix.

per que en bon lloc s’instal·là calaixera

on hi cap, espai a espai, tots els records

Així els guardo i quan vull o em fa falta

en cullo algun i el ressuscito

encara que sols sigui un instant

i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou

com un amic que vaig tenir i torna.

penes, alegries, cants i parlaments,

ensopegades i redreçaments,

crits i algun renec,mots finets també

acaronant galtes i bevent somriures...

Hi ha de tot... És com llibre

que es lliura quan vull obrint tapes.

DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.

DEMANEM...aquarel·la

Demanem

Implícita i explícitament,

Endògena i exògenament,

Sí, això de dins i fora,

De ser millors...que l’altre...

Demanem sempre,

Ho tenim en la massa dels ossos,

La salut, el diner, la bellesa,

La oportunitat, la intuïció

Per suplir les mancances,

Descobrir primer que l’altre...

Demanem sempre

Ser de lo milloret,

Primer que ningú i que ningú

Ens passi la ma per la cara,

Preveure el petó fals,

Saber que la moneda

Que ens canvien és l’adequada

Demanem, demanem...

I ens hem de conformar

En el que som...i tenim.

No estem contents

En ser... PERSONES, la gran joia ?

DE REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.  

L'ALABANÇA... aquarel·la

Es va creure l’Alabança

que li esbandien

i s’inflà com un bot,

no tocava de peus a terra

El primer pas que donà

un sot o pedruscall

se li embolicà pels peus

i el cop de nas a terra

fou la seva circumstància...

Per aixecar-se de nou

que hauria d’escometre ?

Es rescabalaria dins seu

i acolliria com un gran perill

per la seva integritat

el creure’s l’Alabança?

Seria bo per seguir camí

Apartar petons que fessin a sa galta

I pensar que no sols caldria

Eixugar-se la saliva

Deixada per l’Alabança.

DE REBAIXES 13.- 26-10-13.- ANTON.

ES DESPULLÀ DE PERJUDICIS... aquarel·la

Es despullà de totals perjudicis

i s’endinsà dins seu.

No el va rebutjà l’intern

i  allí es posà a somniar.

Despullat, de que servia el vestit ?

Així viuria sense complexos,

no li feia falta l’envoltori

que no tapava mai res,

ja que tot s’endevinava.

Sortí al carrer sense careta

i no s’estranyà que tothom

n’hi feia cas, però el tractés

amb displicència,

 amb bon gruix de recel.

Què volia aquest ensenyant-ho tot ?

El veien autèntic ?

La seva parla era creïble

Fins sortia del cor sincera.

Ell, aleshores, es sentí feliç,

I els altres ?

- Despulleu-vos – va dir-

i us vindrà com a mi, la concòrdia.

Ensenyeu la realitat vertadera arreu.

De què serveix la pell de corder

Si brolla la veu de la mentida ?

DE REBAIXES 13.- 25-10-13.- ANTON.

  

-COM ESTAS ? - ... aquarel·la

Quan un ens pregunta.

- Com estàs ?

Sembla com si posant-se

al nostre lloc

ens dona la medecina que ens calmi

del desencís, de la pena,

de la anorreació en que se’ns sotmet...

Però soluciona poc.

Sabem sí que se’ns mostra un amic

que s’interessa  i vol curar-nos,

que ens oblidem de les destrosses de la vida...

Innocent...!!!

Sabem que hi ha passos

que mai tornen enrere

si no és en el record

que no soluciona res.

- Com estàs ?

Què contesto ?

DE REBAIXES 13.- 24-10-13.- ANTON

DONES...HOMES... aquarel·la

Per explicar-me als humans

Els citaria primer com persones.

Per relació de sexe

Arribaria a DONES i HOMES.

Els caracteritzaria

Dins de les paraules

En un per cada un d’ells.

Dones... Triar.

Homes... Desitjar.

I, ara, triem i desitgem.

I si en el triar desitgéssim ?

I en el desig triéssim ?

S’acabarien els greuges

Entre els sexes ?

DE REBAIXES 13.-17-10-13.- ANTON

... I EL CRIT VA SORGIR... boli ràpit

...i el crit va sorgir,

ningú va col·legir

si era prec o renec...

Les fulles queien a terra,

els passos les feren cruixir...

Va venir el vent inhòspit

i les feu barallar

i les llençava al cel

i les rebatia contra el pedruscall...

En l’altre compàs de temps

la calma va callar

i la boca es clogué sense parla

i les fulles aquietades

feren de catifa

als crits que queien damunt fullaraca

al no sostenir-les el vent.

DE REBAIXES 13.- 15-10-13.- ANTON

PERDEM INTERÈS... AQUAREL·LA

Perdem l’interès en quelcom

quan saben el resultat a favor o en contra?

Ens aflaquim en la tensió ?

Ens refermem quan ens afavoreix

i ja som com bandera enlairada

que sols belluga si fa vent ?

No et trenquis l’ala moixonet

volant i buscant culpes o favors...

La pluja ho renta tot

i desprès els brots son més verds.

No perdis l’interès si ets ja a meta,

prepara el nou dejuni

per seguir camí avant amb ventre net.

Desinflar-se ? Pots caure de l’estrat.

La tensió incita la erectilitat

i perdre un pas és per sempre

i condiciona ja, temps i espai.

Ves en compte de perdre l’interès.

DE REBAIXES 13 .- 11-10 -13.- ANTON.

I VFA TROBAR... boli ràpit

I va trobat com atzucac

la ma barrant-li el pas.

Com podria entrar-hi

fent-li comprendre

que enyorava l’abraç?

La negativa evident

el deixà corprès

i girà cua

mirant un arbre

que li queien les fulles.

Vindria un cop de vent

i se les emportaria alegre

per jugar amb elles?

O també la ma displicent

privaria el buf del vent ?

DE REBAIXES 13.- 8-10-13.- ANTON.

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

Obro els ulls

i es dispersa meva soledat.

Obro amb afany els braços

i enlairo els meus anhels.

Obro les mans rústegues

i els dits cullen el desig.

Obro el nou camí.

i els peus cobren la voràgine

de la fantasia...

Busco, insistent, el fruit

d’un seguir constant

en la lluita contra el silenci...

Som silenci dins nostre

que vol sortir a caminar

i trobar-se amb altres silencis

que esperen obrir ulls,

braços, mans, dits i peus

per connectar amb altre silenci

que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON