Fa temps, si,
temps llunyà,
al posar peus a
terra despert
allunyava els
judicis, prejudicis
i els tancava en
un calaixet.
Aleshores, ja em
sentia lliure d’ells
i tenint-los
tancadets, no feien xivarri,
no em rascaven
l’orella i en el lloc
es conservaven
fresquets i segurs.
Avui, ja el veig
lluny el vell calaix.
per que en bon
lloc s’instal·là calaixera
on hi cap, espai a
espai, tots els records
Així els guardo i
quan vull o em fa falta
en cullo algun i
el ressuscito
encara que sols
sigui un instant
i em dona bo de
tenir-lo amb mi de nou
com un amic que
vaig tenir i torna.
penes, alegries,
cants i parlaments,
ensopegades i
redreçaments,
crits i algun
renec,mots finets també
acaronant galtes i
bevent somriures...
Hi ha de tot... És
com llibre
que es lliura quan
vull obrint tapes.
DE REBAIXES 13.-
30-10-13 .- ANTON.
