NEIX... boli ràpit pintat

Neix en el primer engoixament,

els ulls obrint com per primer cop

escrutant... sabent que ETS

Sabràs on has estat reclòs

callat, inservible,inútil

i ara vius el moment precís

despertant al nou VIURE.

Calla... El batec del cor

confon les paraules d'ahir.

DE REBAIXES  11.-ANTON.-T.E. -3-5-11

PER PODER AGABELLAR EL TEMPS... boli ràpit

Poder agabellar el temps

qui no ho voldria

si és que el temps existeix?

Qui creu en l'infinit

en parla hi dona lliçons,

Si és que el temps 

és una falsia

és que vertaderament

som infinit ?

Però en nostre dèbil pensar

record o passat,

esdevenidor o futur

ens captiven i enganyen 

en nostre curt present...

Fins el pensament corre

més, molt més que el temps

i pot estar en diferents estadis

al mateix temps...

Qui el governa el pensar ?

Qui el governa el temps ?

DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.-3-3-11

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA... aquarel·la

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA, EL QUE HAS SET PER MI.
GRÀCIES PEL QUE M'HAS DONAT COM A ÀVIA, MARE, GERMANA,ESPOSA,FILLA,NETA...-- ANTON.

28 – 7 – 10

Teva mirada em diu que calli.

Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.

Ells,bestrets, es tanquen per dormir

i quan desperten de la vagància

son presidents abanderats que dirigeixen,

son cardenals a meva taula senzilla ,

son mestres per esperonar i alliçonar,

son destres advocats de ploma i llibre,

son inquisidors per anorrear-me,

son impertinents fins cansament,

son preguntons i ells ja ho saben...,

son incontinents de parla i soroll,

son barrera de pestanya fil reixada,

son abella o vespa per xuclar o picar,

son impertinents, volen esclavitzar-me,

son .....

son....

Però quan el mar blau els inunda,

quan treuen bromall i besen el cel,

quan a terra miren  i s’hi aturen.

Quanta dolçor amorosa respiren

Melodia i fantasia dispensen arreu

i amorosos encanten els seus vicis

i a mi em tenen en son precipici

com en vergella de vesc.

Allí, eternament collit i enganxat.

mes ales no es mouen, no belluguen

i en l’aigua verda cauen  esmerçats

la placidesa engoleix meu cos i ànima

i en teus ulls resto hipnotitzat 

FILETS FINS...aquarel·la

Ahir, per la nit desfullarem  pensament  enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12

Filets fins

que busco en tes pestanyes,

Pals majors de tes barquetes

que en teu mar d’ulls vibren

navegant esperançat viatge.

Filets fins...

Percaço el preu impagable

de tenir-los prop com ancoratge

on beu clarors entusiasmades

ma mirada ofegant-s’hi

amb silent entusiasme.

...........

.Què espero?

Navegarem l’immensitat

no triguis. 

Mans i llavis calents

seran nostre embolcall.

No triguis.

tindrem el zèfir bressolant que empara

i canti el vers que em cal.

No triguis...!!

...............................

Ahir dos cossos junts...

Avui, esperits caminant,

No triguis.........

LLAMP I TRO... aquarel·la

Un dia va caure un llamp davant meu,

era quan jo naixia i naixia meva llum...

No en sabia de llamps i trons.

Què us penseu que ja sabia de tot ?

El llamp m’ensenyà la llum,

el tro la musica que portava davall braç.

Ja ho tenia tot per viure.

La llum podia ser la pensa,

el tro, el treball.

Els vaig unir lligadets

que no s’escapessin.

La llum davant sempre

obrint camí... És difícil obrir camí.

Darrere el tro... moure, moure, moure

Terrabastall sense repòs...

.....................

Ara ja em toca seure,

però encara viu la llum que em guia.

La llum també treballa

i es mou i camina i fins corre...

Caram, caram...!!!

De vegades m’he d’aixecar

per parar-la que no s’esbarri.

Em diu que vol donar llum

encara que l’anorreïn...

Ella segueix il·luminant...!!

És tossuda la llum

i ja no crec que canviï...

Vosaltres també teniu llum i tro ?

Ja us planyo, costa dominar-los.

DE REBAIXES 14.- 5-3-14.- ANTON.-T.E.

1-3-14-- 7 tarda.-PRESENTACIÓ LLIBRE LA DONA PAGESA RIBERA D'EBRE - Mª CASTELLÓ BOU.

1-3-14.- 7 tarda.- JORNADA INOBLIDABLE. PRESENTACIÓ LLIBRE DE Mºª TERESA CASTELLÓ BOU, LA DONA PAGESA DE LA RIBERA D'EBRE DES DE LA GUERRA CIVIL FINS A ELS ANYS SEIXANTA.

I es va fer la calma... el batlle dava la benvinguda..

. i s'obria un parèntesi de llum...

 aclofant un fill nou del poble...

 Un LLIBRE que sense rancúnia,

explica penes i dolors i alegries d'una dona ...

 Quanta excelsitud impresa en record del record... !!!.-Anton.

 i em tocava a mi a llençar la proclama, ni cor ni veu fallava... 

i el sentiment de la veritat feia presencia inundant l'estança...

 Ai, meravelles de la pensa i el sentiment quan s'uneixen i s'agermanen..

i esclofollen la veritat anorreada... .-Anton.

i el collaret arribava ...

les flors perfumant l'últim gest de la paraula...

 Entrava el joiell triomfal a les mans de l'autora

 com si donés gràcies per aquell fill-llibre que havia parit

 i ara se li posava el nom ...

la seva carta d'identitat amb que circularia

 per les mans de l'avidesa de conèixer

 fins a l'intern de la seva nissaga... 

Gràcies, Teresa, Gràcies, LLIBRE , fill de la terra... .- Anton.

.....................

( Em sap greu no disposar de  fotos de l'actuació de Biel  i Josep Mª )

Gràcies contertulians Biel  i  Josep Mº 

Els dos, per separat, han obert ales de papallona

i han seguit un seguici de vol

per narrar, explicar, entrar en el sentiment,

pormenorizar...

Quant de detall en la seva veu...!!

Un treball de culte a obrir els paràmetres

que poden tancar la comprensió

fent-ho entenedor...

Mestres del dir dominant l'escena...

Gràcies de nou, amics... !!!

.--Anton.

En la joia d'immortalitzar el moment...

El goig estenia la pàtina de quietud...

 Perquè cridar de veu si és l'intern que no calla... ?

Anton.

Havia passat tothom per la vicaria...

 La firma del contracte ... 

Teniem un LLIBRE de les nostres persones-dones...

 i tots volíem fer el petó que sexella l'estima...

 Els caramels son a la boca dels plaents assistents...

Quantes abraçades dilectes... !!!

 Aquí venia verificat, computat, el certificat de naixement  

del treball immens de la Mª Teresa... 

Hores i hores  de pensar en el fill des de que un dia

allà al seu LLACOSTERA de l'ànima

una mare i dues avies havien inculcat 

aquest amor a la Terra i a la seva espècie més sacrificada :

LA PERSONA ... DONA. .- Anton.

-----

Comiat : La Ribera d'Ebre, tant massacrada, reviu i vol aixecar vol

amb fets com el de la Mº Teresa Castelló....

Una recopilació del sentir de trenta dones del lloc, que amb la partitura

de l'autora posen  la lletra al seu cant i com a tiples, 

soprans o contralts

formen, individualitzades o en conjunt una CORAL

que canta i clama els seus 

drets.... Que el just anhel sigui amb vosaltres, 

com jo vull per a mi com a 

persona... Anton

La serenor de la dedicació exclusiva, intransferible...

 Quan un voldria entrar dins l'arcà i fer-se llibre

 i obrir com papallona ales i volar

 i sentir el concert de trenta dones

 baix la batuta de la Teresa...

 Quanta felicitat es pot resumir en un instant!!!...Anton.

AGRAÏMENT

AGRAÏMENT a la persona que ha mogut en mi la tecla per que assistís actuant 

en aquest acte . Ella m'ha tret de la capsa, per mi, difícil de sortir-ne sol. ella 

ha fet el miracle.... GRÀCIES, MONTSE MASIP. 

i fins les fotos son seves .- Anton.-T.E.

A PACO DE LUCIA... llapis

A PACO DE LUCIA...

S’ha fet el silenci...!!!

Han callat les teves mans

I l’harmonia, orfe, plora.

Ja no es creuen teves cames

I en el caliu del faldar

No reposa ta guitarra.

S’ha fet el silenci...!!!

El ventijol ens porta teu crit

Les cordes vibren en tintinetjos

Buscant ta viva mirada...

S’ha fet el silenci...!!!

La  melodia encara sura en els dits

I el seu so ens acarona l’ànima.

S’ha fet el silenci...!!!

DE REBAIXES 14,. 1-3-14.- ANTON.- T.E.