.jpg)
.- 21 – 2 – 11
S'han endurit els peus
de tant còrrec mon
deslligat de malicies...
La pell és l'espardenya
com aram protector.
Això el fa lliure.............. Anton
dilluns, 7 de juliol del 2014
diumenge, 6 de juliol del 2014
PAISATGE... aquarel·la
.jpg)
2............18 – 10 – 09
Robusta pedra dolça ens barra el pas
sostenint bigal de fusta, vella melis,
convertint-ho en un obert i esvelt finestral
que donant mirar esparpellat,
dolç t’hi encaramel•lis
Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat
s’esguarda amb serenor de cants verges.
Una figuera posa el verd a tocar braç
mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples
És un mirar obert que esbatana ulls
amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.
Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull
i la quietud de tot amb el silenci es baralla.
I els mujols, rovellets estrellats de quica jove
porten el delit de la plegària que vivifica.
divendres, 4 de juliol del 2014
VALENT...aquarel·la
.jpg)
Quan sentim la campana
del podem ser valents
ens mentim a nosaltres mateixos.
Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.
Ser valent és una necessitat
que se’ns presenta, ens acoltella
i no ens deixa recular.
doncs, està en joc la pervivència,
i, aleshores, sí, som VALENTS.
Tenim allí el problema a resoldre
I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.
Si no ho som per que ens acull la por
i no reaccionem...,
ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.
- Sigues valent.- em deien.
- Sí, la meva necessitat imperiosa,
Ineludible, intransferible...
Davant teu el pou insondable,
Darrere, per sort la paret que el sosté.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-4-7-14
dimecres, 25 de juny del 2014
FOC DE SANT JOAN... aquarel·la
Del llim dels actes de la vida,
del seu passat
ens resta el record...
Del flam i fum del foc
quan ha revertit en el passat
pot quedar-nos la cendra...
Quan plou pot arrabassar-nos
record i cendra.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-25-6-14
diumenge, 8 de juny del 2014
QUI NO RECONEIX LA ROSA ?...aquarel·la
QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!
DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14
divendres, 6 de juny del 2014
CEC?...aquarel·la
Sols mirava al terra i quedà cec,
el polsim arenós li omplí retines...
Sols pensava en andar pel fang seu
sense mirar a vora les misèries d’altres
i amb seu esperit i cos apaivagar-les.
Cec es sumí en el desconsol negant-se
obrir l’ànima i mirar el pas adolorit
dels que pel mateix camí circulaven.
No tenia ni companys ni crosses amigues,
ja d’antuvi les apartà lluny: - Fora nosa !!
I es convertí en cec perenne. Aferrat
a enveges i supèrbia, a odis i inquisicions.
Sord a tot vent. Callat a la queixa d’altres...
Sol..!! Hauria de morir en el propi insult,
bumerang que li retria homenatge.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 6-6-14
dimarts, 3 de juny del 2014
LA SOLEDAT... boli ràpit
La soledat, teranyina homogènia
on es couen les urpes displicents
de la quietud sofrent, estén lligalls
d’identitat en oblit d’externalitats.
Somorta en si mateixa
estreny les garres
i agomboia les llibertats.
Tot calla contacte de camí.
Obre el moment místic
sumint-se en els records.
Hem pensat que volem el soroll
per destruir nostra soledat ?
I quantes hores és ella
nostre únic ric amic, veritat ?
Que no ens pesi el seu embolcall,
també nostre somriure vol descans.
No la comprenguem com gel
que embalbeix fins l’ànima,
si no com glaçó al vas
que suorada atenua i calma.
DE REBAIXES 14 .- ANTON-T.E.-1-6-14.
diumenge, 1 de juny del 2014
LA ROSA COM EL LLIBRE... aquarel·la
.jpg)
.jpg)
(Aquarel·les d'unes fotos de Teresa Castelló, autora del llibre
LA DONA PAGESA...)
La rosa com el llibre
obre ses fulles de saviesa...
I, ara, les lletres convertides en perfum
s’esberlen en el camí de la bellesa.
En ma ensonyada
viu l’eternitat de la flor
donant-se, fent ric de desig
un pervindre nou.
Silenciem l’estat místic de l’instant
embolcallant-nos en seu alè dilecte.
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 1-6-14
divendres, 30 de maig del 2014
DUBTO...aquarel·la
.jpg)
Dubto, poguessin tallar l’arbre corpulent
les males voluntats que regnaven en la boscúria.
Sempre, sempre, l’arbre sotmès serviria
per construir el gran, imponent vaixell
que solcaria el mar dels anhels i il·lusions.
Mai seva fusta retria per esdevenir taüt
per enterrar tota la dignitat, cúmul de l’arbre,
que en milers d’anys resistí cruels ventades.
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 30-5-14
dijous, 29 de maig del 2014
S'ESGARRIFÀ LA CRISTALLERA... aquarel·la
.jpg)
S’esgarrifà la cristallera del finestral.
La tempesta produïa el degoteig intens
incrustant-se en seva claredat diàfana.
Escarbots redons convertint-se en tartranyes
relliscaven meloses caient desfent-se
quan altres les empenyien famolenques.
La pluja, miracle de la nuvolada
es produïa amb intensa glòria
com instigant-se dents que se’l consumirien ?
La por hi era en l’expressada violència
i instintivament el cristall es sentí dèbil
davant l’àmbit del monstre.
El brusc, dur,implacable contacte
no l’emmirallava amb galtes enrogint-les...
El cristall no tenia sang i seny
Com és, doncs, que percebia l’infortuni ?
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 29-5-14.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)