25.- EN EL SEU DIA A LA NETA MIRIAM... ( també a totes les CARME )...salms de l’Amor... aquarel·la

25.- EN EL SEU DIA A LA NETA MIRIAM...

...................... salms de l’Amor.

... i reposa el violí en la soca d’arbre

mirant el cel difús que l’acompanya...

Enyora el temps passat que ja no torna,

ansía el futur que davant seu esclata..

És jove i sa joventut li promet destins

que no sabia com assolir-los...

Mira al lluny on sa felicitat complerta espera

i seus anhels S’assolin assumint desitjos.

Té la balança del poder de decidir

en la lluita per un segur i ferm destí...

No te peresa d’obrir bretxa en l’horitzó

que ara l’acompanya per fer-se un nom,

per on rondarà amb escreix seva vida.

Té la seguretat d’acomplir tot el desvetllament

i  avui celebra la seva onomàstica

amb tot el que estima:  la família que culiva,

els amics que t’abracen amb joia i goig,

els quefers que et portaran a ser Tu plenament...

Ai, Míriam, ni sé el que dic per ensonyar-te

en aquest delit que sento per vosaltres els nets

I tu fore’ts la primera que ens va dir IAIA, IAIO

aquesta paraula que em té el cor robat

per que diu de la Pau i el Amor que transmet.

Sigues FELIÇ, avui i sempre amb nosaltres.

DE REBAIXES  14.- 16-7-14 .-ANTON.- T.E.

LA CROSSA... salms de l'amor... aquarel·la

19.- LA CROSSA...

.............salms de l’Amor

...i a ma la canya de matar serps,

Prop a collir el bastó que no el trairia

i a cop dur i sec trencaria tots els caps

punyents, enardits de cards inquiridors

que li privaven el pas, barrera física,

Per la lluita diària el mànec

de pala, aixada, caçut...

Tots eren servidors, súbdits

que el servien en certes funcions.

Per que estimar sers vulgars?

El temps que cura ferides i enyors

li digueren que li faltava un bastó.

Ja seves cames delejaven companys

Que el frec de les hores les fèren dèbils

- Et falta la tercera pota...

Què és sabia ell!! Quins delits!!

L’amic que li parlava li va oferir

la crossa a la ma... tercera pota !!

Obtenia seguretat en tot ell...Sí.

I la collí amb dilecte enginy

i fins li feu un petó sensible

que a la crossa feu enardir.

- Per què  no estimaves la canya, el mànec

que feren la seva feina ?

No cal que teu cor s’agenolli ara,

pensa en el deute contret amb ells,

amb meus companys de servei.

M’estimes a mi com si fos cos teu,

i al fi i al cap sols soc, com ells, un tros de fusta.

DE REBAIXES 14 – 10-7-14.- ANTON.- T.E.

18.- LA SOGA I EL CORDILL... ( salms de l'amor )... aquarel·la

18.- LA SOGA I EL CORDILL...

.................salms de l’Amor.

... i a terra restava la soga

enroscada com experta serp.

Sola en seu llenguatge de quietud

sols alçava el cap mirant, descobrint.

De dalt de la bastida guaitava

entre pots de confitura,

cordell que lligava paper en tapa pot.

Qui sap si sa destresa deslligà

i el lligall queia,es sobreeixia de la bastida...

A la soga serp li ensumà allargar-se

fins pensar-se besar aquell cordellet fi,

fer-se’l seu amb intrèpida carícia...

La potència de l’impuls feu apropar

la fina peça i fins tombà el pot

que deslligat i obert, faltant-li de paper la tapa

vessà la mel que contenia amb cura

i el regalim banyà de gotim excels la soga...

Prou notà un bes nou que impressionava

que subjugava el contacte entre soga i cordill.

La mel feu el miracle de petó i abraçada.

DE REBAIXES 14.- 10-7-14.-ANTON.- T.E.

LA ROSA I LA LLUM...(salms de l'amor)...aquarel·la

17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.

.... i la rosa creixia ufana 

Buscant el seu amor, la llum...

De menuda prop del bassal

Fulles i punxes del ramell

Creixien donant forma al fruit,,,

D’aquell capell sorgiria amb goig

La rosa fullosa, roja, impressionant.

S’aixecaria con antic castell

Posant sa excelsa dignitat

Al arbitri solidari d’un raig de llum

Es confessava amb delit

Que perfumaria el raig de sol

Seria com una abraçada plaent

Un donar-se... sacrifici infinit.

DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.

................

10-juliol-14

la rosa compliria 80 anys...!!

Fa un temps la robaren del seu jardí.

Seu destí arribava a meta.

Tallà la cinta de la immortalitat

que es beneeix en el record dilecte

que no s'esborra mai de mai

Quants records ens duen seva Pau i Amor !!

El foc és viu per que viu en nosaltres.

..........

Anton i tots quan la estimaren..

..EL NOSTRE JO?...aquarel·la

Quan la llum es fa silenci,

orbs els ulls tancant parpella,

en l'abisme intern del record

brulla la font dels passos dats.

Ensopeguem en el blanc o negre,

apartem barrumballes de por

i l'escenari obre ignot paisatge,

Som nosaltres i el nostre JO ?

..................... Anton.

29 desembre, 2010

CAMÍ....aquarel·la

.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus

de tant còrrec mon

deslligat de malicies...

La pell és l'espardenya

com aram protector.

Això el fa lliure.............. Anton

PAISATGE... aquarel·la

2............18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas

sostenint bigal de fusta, vella melis,

convertint-ho en un obert i esvelt finestral 

que donant mirar esparpellat,

dolç t’hi encaramel•lis

Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat

s’esguarda amb serenor de cants verges.

Una figuera posa el verd a tocar braç

mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples

És un mirar obert que esbatana ulls

amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.

Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull

i la quietud de tot amb el silenci es baralla.

I els mujols, rovellets estrellats de quica jove

porten el delit de la plegària que vivifica.

VALENT...aquarel·la

Quan sentim la campana

del podem ser valents

ens mentim a nosaltres mateixos.

Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.

Ser valent és una necessitat

que se’ns presenta, ens acoltella

i no ens deixa recular.

doncs, està en joc la pervivència,

i, aleshores, sí, som VALENTS.

Tenim allí el problema a resoldre

I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.

Si no ho som per que ens acull la por

i no reaccionem...,

ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.

- Sigues valent.- em deien.

- Sí, la meva necessitat imperiosa,

Ineludible, intransferible...

Davant teu el pou insondable,

Darrere, per sort la paret que el sosté.

DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-4-7-14

FOC DE SANT JOAN... aquarel·la

Del llim dels actes de la vida,

del seu passat

ens resta el record...

Del flam i fum del foc

quan ha revertit en el passat

pot quedar-nos la cendra...

Quan plou pot arrabassar-nos

record i cendra.

DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-25-6-14

QUI NO RECONEIX LA ROSA ?...aquarel·la

QUI NO RECONEIX LA ROSA ?

QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?

QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?

.........

Tenia l’autoritat del color

brullant en son alè a l’aire.

Era l’anxaneta amb ma a cel estesa

ensenyant camí de projecte comú.

Passava davant obrint senders d’anhels

on amb seguretat tothom s’hi acolliria.

Per fi el perfum s’estendria arreu

acomplint els dictats de sa nissaga...

Seria l’esclat de la seva realitat

Tant de temps anorreada, ensulsida.

Per fi entrava en el seu futur...!!!

DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14