MARGARIDETES... aquarel·la

28 – 4 – 11.- TERRA

En mig de la porca seguint sa via

les margaridetes fan el seu camí.

Com ous estrellats, petits, de mare guatlla

omplen la taula terra d’inesperat desig.

Les veig com mainada corrent cursa

quan de l’escola mestres els fan fugir

i la gatzara de blanc i groc barreja

amb altres transeünts que esquiven perill.

Qui no pensaria en estrellades estrelles...

Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.

Alguna cadernera en farà bona festa

quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.

L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires

s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,

Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia

i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!

I les brindarà per que juguin sa estimança

als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!

Tots els cors seran plens de benaurança

Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

SABER ENVELLIR ?... aquarel·la

31 – 5 – 11

Saber envellir ? Si no hem après

que la joventut és una adolescència

que ja ha claudicat.

Saber envellir ? Som amos nosaltres

d’aquesta imprompta que la vida

ens posa a les mans ?

Saber envellir ? Ser com granet de sal

en gota d’aigua que conserva íntegra

la substància per viure.

Saber envellir ? Parlaria amb la clepsa

i es sentiria infant en primera estimança.

Sorgiria com oreneta fent continuat niu.

Acallaria el tic-tac de les ànsies incompreses.

Esclataria anxaneta dalt veient el futur.

Saber envellir... Complir tots els preceptes

en els altres de Pau, Amor, Llibertat.

DE ARREPLEGANT TRENETS III - T.E.

DE L¡ADVERSARI... aquarel·la

SANT ROC.- CABACÉS.

2 – 12 – 10

De l’adversari, pots guardar-te’n,

saps el que vol... arruïnar-te ?

Del correligionari ...

Coneix teves interioritats, possiblement.

Pot ajudar-te o pot ofegar-te,

fer-te caure del tron

llençant contra tu la bitlla

que sap que et perjudica...

fins deixar-te desprotegit

i passar-se a l’adversari

si no l’acontentes....

Saps que l’arbre fa ombra

segons la llum que se li projecta ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON T.E.

HAVIA VENUT... aquarel·la

22.- 18 – 2 – 11

Havia venut sa paraula

I ara era mut.

Havia venut la vista

I ara era cec.

Havia venut la oïda

I ara era sord.

Havia venut el tacte

I era insensible a tot...

Però es quedà amb l’olfacte

I ara el matava la corrupció.

DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON.-T.E.

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit

Com m’encantaria junyir la veu blava

del cel altívol i l’esperançat  mar

a la muntanya que de dol afanya

i amb el blanc ens cita a escriure el tall...

El tall de l’ injustícia que ens subjuga

que ens aplana clatell i anorrea el cap...

Ai, cimbori de nostra terra aimada,

del teulat sorgeixi ja l’últim esclat

de campanar que li han robat campana

i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.

Esclata veu d’un poble en que sa llengua

la menysprea el prepotent justicier cruel

que fins l’última paraula ja se’ns menja :

INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.

DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON.  

LES PERSONES... aquarel·la

11.-15 – 11 -10

Les persones ens delatem.

Mira. Tanca curiositat. Mira.

Espera. No t’impacientis. Espera.

Calla. No preguntis. Calla.

Ressegueix les peuades

de la seva mirada intranquil·la,

o fefaent o feble o amorosa

o suau o distreta o trencadissa

O absorbent o silenciosa...

... i sabràs què busca, que espera,

D’on fuig, que estima, que li interessa...

... La teva curiositat tancada

ha obert el miracle...

Ara saps davant de qui et trobes...

Un pàmfil, un innoble, un innocent,

un prepotent, un enquistat en

l’orgull, enveja, passions ...

Ara, entra els ulls dins teu

i mira, calla,... En que t’hi assembles ?

DE ARREPLEGANT TRENTS II .- ANTON.- T.E.

NO SIGUIS... aquarel·la

6.- 1 – 5 – 10

No siguis com el frare

que és diu paraules en silenci,

que no aspiren la llum

de la veu, del clam, del crit.

Ranareja  sentiments

i crida fins que el vent

s’endugui a altres contrades

el teu pensament parlat.

Treu a la vida, a la realitat

totes les veritats que t’acoltellen...

Que tothom sàpiga el teu fer

dins la teva veritat....

No tinguis por de llençar el ferro

que t’envolta

i no et deixa respirar.

DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.

EL FOC... aquarel·la

Podem dir, calla.

Podem dir, no ploris...

Però al foc, no cremis ?

Els que no tenen

L’aigua d’apagar el foc

es valen del calla,

no ploris que no tens raó...

Dins el magma del poble

el foc es viu i crema

i es renova

i s’aparta la cendra

amb els molls

Per que no s’apagui

la soca encesa...

Què bons els alls

cuits a la cendra !!

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.

3-9-14

LA LLUM... boli ràpit.

62.- 30 – 9 – 10

He crescut desaforat

quan el raig de llum es guarda

en la ratlla de l’invisible.

L’ombra meva creix, creix

i penso en ser un gegant

estès a terra incòlume.

Ni vent ni pluja poden en mi,

sols la llum

em retorna

al lloc...

Captiu de la claror,

m’ha fet creure

en l’orgull envejat

de ser un colós.

.......................

Ella ha clos en son viatge

i jo he quedat petit com infant

orb de la claror

que m’havia alterat

la realitat més íntima.

 DE ARREPLEGANT TRENETS II

2010-11.- ANTON.- T.E.

CANVIAR D'AIRES... boli ràpit

Cansat dels  contactes que li oferia la vida

pensà en fer taula rassa i canviar...

Tocar paperetes de vot que no acomplien

les expectatives posades en el polític,

veure que la religiositat no seguia

les prèdiques en que es refermava la cúria,

que les amistats tenien tendències

de lucrar les seves suors treballades

i- el profit propi no li deixaven lliure...,

Noi, noi,pensà en pujar al terrat descobert

i a les nits estendre la seva vesta

que el ventijol li obrís tots els porus,

mentre s’ha mirada tenia la complaença

de veure el cel de brillants estrelles

i ,allí,ningú li demanava, ni diner, ni resos,

ni paraules d’alabança fútil i fal·laç,

ni paperetes en urnes  per engreixar

la corrupció, les il·legalitats, i cares

que sols el coneixien un dia...

I encara amb la sorna de toc a l’espatlla..

-Ja saps quan em necessitis...

I les poques vegades que havia buidat el pap,

Ai,noi,de raons i paraules... tantes!!

però tot quedava en aigua de borraines.

Li aniria bé el ventijol pur i net...

Allò que diuen: Canviar d’aires... !!

DE REBAIXES 14.- ANTON. T.E.- 25-8-14.