PAÍS...aquarel·la

Í

47.- 12 – 4 – 11 .- PAIS

De temps venia que

l’havien eixalat, quasi impennat...

Un cop de pedra no a mort

si a esclavisme, era malferit.

i, ara, de temps

pensava ses cabòries assegut

en un seti de tronc ancestre mil·lenari

que a pesar de maltempsades

no tenia ni un corc...

Ell, per molt que volia aixecar el vol

no el deixaven, ni podia...

La ma de ferro esbandia

arran de llavi, de pensa i de peu

cap intent de sortir-se’n...

fins l’emmanillarien, si calia.

El tenien per exclusiu profit...

Però entrà en la decisió

de decidir-se.... Si,! DECIDEIX-TE !!!

Prendre l’únic camí nou possible

per abandonar el seti...

En definitiva,eixalat... VOLAR.

DE ARREPEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.

EROTISME...aquarel·la

12 – 1 -11 EROTISME

Peonant el crestall de la muntanya

entro en teus ulls de mar i cel,

meva barqueta menuda com aranya

vol navegar-hi, les ones no estranya...,

Que la empenyi l’alè de teva ment !!

En la flor pura dels pètals de teus llavis

s’inunden joiosos i dignes pensaments

i llegeixen lletanies de rosaris savis

que repeteixen l’oració fins fer-se avis

entregant-ne sa passió en fantasiós anhel.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.

TINGUEM OPINIÓ... aquarel·la

21.- 2 – 12 – 10

Tinguem opinió

i mesurem la dels altres.

Ara, no caiguem en el buit

de contar i contar,

predicar i maldir...

Alimentarem més opinions

nostres i dels altres.

En traurem profit ?

NO...

Els criteris tots els tenim arrelats,

Quina rafugada pot canviar-los ?

DE ARREPLEGANT TRENETS

ANTON.- T.E.

EL CAMÍ... aquarel·la

 36.- 9 – 8 – 10

No caminis a pas perdut

com si no anés per tu.

L’objecte del senderó

és guiar-te segur al lloc.

Ell, quiet, ni es belluga, ni es mou,

espera que el beneeixis

amb peuada neta i segura

que deu portar-te a on ell arriba

com corda llarga

que deixaren sense embolicar...

Un senderó estret

pot ser un gran amic...

A la vora els ocells canten

i els ramatges de l’arbriu

et pentinen o embrollen

el cabell o acaronen ton rostre

dient-te. –Segueix avant.

Fes el teu camí...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.

INCONGRUÈNCIES : EL CONTE... boli r`pit

INCONGRUÈNCIES : EL CONTE...

El parlament del conte

es farà per escrit llegit

o en recurs de viva memòria veu  ?

El Parlament, diuen que escoltarà

ell  parlament quiet i atent.

Per què preguntarà el Parlament

si ja se li explica complert el conte ?

És que el conte ha set mal escrit

i no es compren be

i no  s’aclareixen els fets contats

o, si és de viva veu de xantre,

i es conta amb parla incomprensible ?

Atents tots, oh, Parlament,

 al contat del conte

Pel conta contes... !!!

El seu parlament serà clar, pulcre i net ?

En podrem treure profit tots del fabulat ?

O, es l’amagatall d’altres contes

que, quan sigui, ens contaran

per poder editar desprès el llibre ?

Amen, amen, ... amen !!!

DE ARREPLEGANT TRENETS

.- ANTON.-T.E.- 26-9-14

FAREM CAMÍ... aquarel·la

23 – 2 – 11 .- PAIS

Farem camí

amb la presa de les hores cautes.

quan el sol sua de valent...

Farem camí

per endorrials poc trepitjats

buscant noves converses.

I no ens aturarà pas mai

calor  ni fred

per que portem la parla,

la lliçó apresa dels avis,

el compromís cruent de seguir

superant pals a les rodes.

Un jorn tots obrirem l’escletxa

i mirarem horitzó de triomf.

DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

A TRENC D'ALBA... aquarel·la

2.- 7 – 3 – 10

A trenc d’alba

sospiren encara els estels,

flaires de llum

i copes de vi

amb patenes de dits

que rellisquen per la pell

de la terra humida

amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls

que la nit no ha cansat

en ses somnis de disbauxa

corrent per el pensament

esperant la claror

de la matinada...

Ara, s’abeuraran de colors

i s’asseuran impertorbables.

DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON -T.E.

SI CALLES PENSARAN... aquarel·la

2 – 12 – 10

Si calles pensaran que escoltes...

Quants de silencis n’hi ha que parlen

interiorment.

No cal escenificar la veu,

reclamant espai i controvèrsia.

Els sons es perden

seguidament de ser expressats

quan les orelles tanquen.

DE ARREPLEGANT TRENETS III.-ANTON.-T.E.

MARGARIDETES... aquarel·la

28 – 4 – 11.- TERRA

En mig de la porca seguint sa via

les margaridetes fan el seu camí.

Com ous estrellats, petits, de mare guatlla

omplen la taula terra d’inesperat desig.

Les veig com mainada corrent cursa

quan de l’escola mestres els fan fugir

i la gatzara de blanc i groc barreja

amb altres transeünts que esquiven perill.

Qui no pensaria en estrellades estrelles...

Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.

Alguna cadernera en farà bona festa

quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.

L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires

s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,

Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia

i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!

I les brindarà per que juguin sa estimança

als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!

Tots els cors seran plens de benaurança

Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

SABER ENVELLIR ?... aquarel·la

31 – 5 – 11

Saber envellir ? Si no hem après

que la joventut és una adolescència

que ja ha claudicat.

Saber envellir ? Som amos nosaltres

d’aquesta imprompta que la vida

ens posa a les mans ?

Saber envellir ? Ser com granet de sal

en gota d’aigua que conserva íntegra

la substància per viure.

Saber envellir ? Parlaria amb la clepsa

i es sentiria infant en primera estimança.

Sorgiria com oreneta fent continuat niu.

Acallaria el tic-tac de les ànsies incompreses.

Esclataria anxaneta dalt veient el futur.

Saber envellir... Complir tots els preceptes

en els altres de Pau, Amor, Llibertat.

DE ARREPLEGANT TRENETS III - T.E.