PLENS DE CADENES... aquarel·la

Plens de cadenes fins a colzes

- mentides que han fet incansable gruix-,

vigilem el pròxim pas a dar...

Molta musica plena de flautes,

violes, violins i encens de tambors...

podem escoltar i fins seguir

impregnant-nos de seva solfa.

La salmòdia és a l’aire, circul·la

buscant seguidors atònits

fent badalls de ensopit cansament...

I no volem que plogui la gota grossa,

ni que els miralls ens reflecteixin inactius...

La quietud de l’aigua ens ajuda

a veure’ns en els el reflex que bascula

el  ventijol que juga a cartes

amb les fulles llegides de l’arbriu.

Quan vindrà la inefable Pau

a assolir i aquietar les inquietuds provocades ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 17-11-14

MOCADORETS ... aquarel·la

-“Mocadorets decrèpits us heu tornat...

Heu baixat escales, rememorat la baixesa.

Dalt al tron, superbs us abrigàveu

amb vostre vel·leïtat de fullam orgullós...

I, ara, sou trepitjats per vent i pluja i sol.

Heu caigut en ses urpes, no sereu batlles

d’un univers que l’arbre sostenia...

Heu caigut per no tornar mai més a surar ..”- 

Els que a les fulles miraven amb odi  això deien.

No sabien que els mocadorets ressusciten

amb el vent i la pluja i el sol de sa dignitat

i es fan verdes i ufanes quan els cors estimen.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 15-11-14

FULLES...aquarel·la

... i el vent potent

Queel titllen d’ INÚTIL,

ha recollit totes les fulles

de l’ARBRIU...

Aquests faran fulla nova fèrtil?

Ja s’obre la primavera...!!!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -14-11-14

ELL, EL CAMÍ... aquarel·la

...i estava tranquil,

No li feia por el vent,

ni la pluja que l’embarrava

ni el sol que el ressecava,

Sempre continuava

sent Ell el CAMÍ.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -13-11-14

LLUM DE TARDOR... aquarel·la

...i l’arbriu es reflectia

En el mirall de l’aigua...

Quina joia tenir llum...!!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 12-11-14.

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 7... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ... 7

Incontrovertibles practiques en els moviments dineraris

escandalitzen ara a la societat, quan han set

pràctiques esmerades del bon fer dels patriarcats...

..................................

- Mireu quines truites que us he fet mentre vosaltres

éreu ballant la polca, la masurca i el vals...

i no cal dir que les entrades eren pagades

pel meu volgut Florentino, que es desviu per vosaltres.

Els set fills del matrimoni, a la edat de treballar,

eren subjectes a l’entrega del sou percebut

i del cúmul de moneda els dos vells en responien

avidant a la patuleia que no pensava

si no en divertir-se i no remoure la pensa.

.........................

Un forà es feu amb el cor d’una filla de la família

i D, Florentino el cridà a capítols al quarto fosc

lloc senyorial on els cortinatges i finestrons tapaven la llum

figurant ser un cau... – Es que així estic fresc al estiu –

deia el magnan depositari del dineral de la seva pleballa.

El Josep quasi ensopegant va entrar en aquell saló romàtic,

sentia la sentor de presència humana, més no era gat

que obrís prou els ulls esbatanant mirada i s’aclarís on era.

- Vine, Josep, que parlarem com amics, quasi com a fills...-.

- Es que us sento, però no us sé veure, perdoneu...-.

- Ja obriré un poc els finestrons que no cal gastar llum -.

-Ara fins us podria contar els pels de la barba...-.

- Aquest..., aquest encontre ha de servir per marcar

 i assabentar-te  de les directrius que regeixen la família.

Aquí tots els membres aporten els sous que cobren

a la bossa comuna de la casa. Jo i la mestressa

la custodiem i repartim equitativament per tots

veient les necessitats particulars i col·lectives.

Aquesta forma de viure assegura a tots quan es casen

casa i patrimoni equivalent, i mai tindran queixa...

- Em sorpreneu. Jo sempre he set amo del meu,

i si no guanyo prou ho bé perdo el diner m’he d’espavilar.

A més la Josefina ja aporta el seu des del més enllà...

i ara voleu que jo entri a la vostra bossa els meus estipendis

- Ja veuràs que quan us caseu ho tindreu tot pagat...

- Com he fet sempre penso guardar el meu sou a meva butxaca,

així sempre sabré amb el que conto i no conto

que això del diner, el rodó roda i el de paper vola.

Com que jo ja tinc un raconet, acordaré, si ella ho vol,

amb la vostra filla, ja des d’ara com si fóssim casats

i sense conviure junts dedicar els guanys al futur viure –.

.................................

La lluita entre pare i filla fou terrible... Ella decidí

trencar el pont seu amb aquella família i se’n anà.

La parella de coloms s’establiren fora del feudalisme...

i en aquelles terres començà una nova forma de conviure.

Ara cadascú, independitzat, tenia la bossa guardant-se-la.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-10-14.

...I AHIR VA SORGIR EL SOL...aquarel·la

... i ahir va sorgir el sol

I la flor s’inflamava

I la neu gel és fonia...

La sang eufòrica

circulava en la vena

i el cor deia alegria.

El ventre de la terra

aixecava el crit de vida.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -10-11-14

DEIXEM... aquarel·la

Deixem que voli la papallona,

que les margarides diguin Si i No

que siguin lliures les dos

de emprendre vol i opinar

que cap ma els barri el pas...

Que siguin lliures... !!!

ANTON.- T.E. - 9-11-14

TRICENTENARI A LA TORRE DE L'ESPANYOL 1714-2014... aquarel·la TARDOR

A LA TORRE DE L’ESPANYOL...

AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

...i baixaria l’aigua fertilitzant

com musica plaent a orella

i el pont salvaria el desencís

fent d’unió, sent orquestra

i l’arbriu cantaria el goig

tendre del brot, de la fulla movent-se

a compàs del ventijol que alena

i els ocells ajocarien son vol

per escoltar

al riu dels beneficis,

al pont del gai saber,

a l’arbriu que fruïa de goig

i de l’encant de la paraula:

Estem units en nostra LLIBERTAT

IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.

......................

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E.- 8-11-14

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel3la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9

LA FOGUERA ETERNA...

Quan mor quelcom es busca relleu mandatari pel lloc.

...............................

El casalici, palau, mansió va perdre el seu propietari

Reunits els successors de la dinastia extensa i variada

posaren peu i ma a la varietat de diligències que caldria

revisar, esmenar, continuar en aquell llegat.

Moltes portes i portetes daven entrada i sortida,

moltes,  no els preocupaven, es guardaven soles...

Però la important del castell devia tenir especial atenció.

Reunits tots els aquiescents que ara dirigirien el feu

configuraren les bases per que la porta tanqués

tot quant asseguraria de tancar per consagrar els drets de tots.

Els fusters volien la porta de fusta treballada per ells,

els ferrers creien que el seu treball de ferro era més segur,

sortiren els paletes:- Tapiarem la porta. La seguretat...

Ni el vent travessarà el que nosaltres instaurarem allí.

Un pensador lingüista assegurà que ell tenia la solució.

- Les coses físiques es poden demolir per dures que semblin,

en canvi la paraula escrita, el be sagrat del pensament, pot ser

el guardià conservador  ja que la ment es la governant...

Amb una sola paraula que us proposo n’hi ha prou

- Digues... La acceptarem si és benefici per tots els concurrents

- Us la dic i veureu que no n’hi ha d’altra: - INTRANSIGÈNCIA. !!!

i no cal tapiar la porta, per que ningú la podrà traspassar.

Un pagès i pastor que feia política de cap de marge remugava:

- Al meu poble fem una foguera i qui la creua a peu descalç

pot cremar-se o no, però si que empesta d’olor de fum

i, aleshores, seguint aquesta norma extrema

 quedaria marcat per sempre més.... Així... que FUMi el camp

i ja sempre seria rebutjat com traïdor ... O sigui,

podríem fer la foguera eterna... Qui vulgui anar a passeig

ho tindria clar, o cremar-se o senyalat amb el FUM

I des d’aleshores s’han anat fen fogueres...

Crec que mai s’apagarà el foc ni el fum.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 7- 11-14