ACAMPAREM... aquarel·la

Acamparem on el vent no corre

I que sols és corriola de desig

I suau ens obre portes sense que batin

I no destorba els peus al caminar.

Els vents dolents allí no s’hi aturen,

Passen lluny moguts per les enveges

I van amb elles destruint senders

Que abans trepitjarem amb anhels.

D’ells ens en guardem. Tenim caseta

Senzilla on hi gaudim de l’albereda

Que ha crescut apartant guerres i odis

I ens reclama, espera ser-ne útil ja per sempre.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-11-14

PEDRA O ROC... aquarel·la

En el caminal discutien

dos caminants : Pedra o Roc

Ara, la Pedra s’enfrontava al Roc.

Si l’home rellisca i al ensopec cau

- cul o nassos ajupits de dolor –

i veu la guerra en la Pedra o en el Roc...

Prompte un carro circula, la roda batussa

i la Pedra o Roc surt disparada

i mata l’ocell que pregona la Pau.

Ha set la Pedra o el Roc que ha matat ?

I ara els tribunals desxifren, acusen,

discuteixen, s’avaloten i no conclouen

de raciocinar qui ha causat la Guerra

que ha sorgit d’on era la Pedra o el Roc

La rosella viva, pleneta de sang,

Com enarborant bandera

Dels qui no saben cedir ...

- Es igual Pedra que Roc, caram, fem les paus...

Avui és tenyirà de vermell

l’espiga groga de blat ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 21-11-14

POMA PER LA SET... aquarel·la

Sent viu encara com fusta d’arbre noble

es reservà l’únic fruit que tenia a vora soca,

Si venien temps més molestosos

tenia a vora una pometa per la set...

Les ventades, solanades i marfugades

no li deixaven brot viu de fruit

i la seva astúcia li aconsellà produir

a bon refugi l’aliment per passar hores...

Previsor com abella o formiga

a prop de cau  ho resguardaria...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 20-11-14

GARBÍ... aquarel·la

Obrirem finestrals al garbí

i que entri en nostres llars

i que ventili i refresqui fins el llim,

pàtina que les boires del hivern,

quasi infinites, han dipositat.

Esparpillem la brasa interna

ingerint ja per sempre

el foc lleial en nostre destí

que cremi barrumballa

i soques i troncs i ramatge

donant pas a neteja de fullam.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 19-11-14

MARGARIDA... aquarel·la

De tant esperar

les fulles de la margarida

havien emmoradit...

Calia que tots els esculls

es fessin enrere.

Que la moixonada

estirés el fullam

pel be de tots

i quedés l’or de la casa

a mercè de la paraula plena.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 18-11-14.

PLENS DE CADENES... aquarel·la

Plens de cadenes fins a colzes

- mentides que han fet incansable gruix-,

vigilem el pròxim pas a dar...

Molta musica plena de flautes,

violes, violins i encens de tambors...

podem escoltar i fins seguir

impregnant-nos de seva solfa.

La salmòdia és a l’aire, circul·la

buscant seguidors atònits

fent badalls de ensopit cansament...

I no volem que plogui la gota grossa,

ni que els miralls ens reflecteixin inactius...

La quietud de l’aigua ens ajuda

a veure’ns en els el reflex que bascula

el  ventijol que juga a cartes

amb les fulles llegides de l’arbriu.

Quan vindrà la inefable Pau

a assolir i aquietar les inquietuds provocades ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 17-11-14

MOCADORETS ... aquarel·la

-“Mocadorets decrèpits us heu tornat...

Heu baixat escales, rememorat la baixesa.

Dalt al tron, superbs us abrigàveu

amb vostre vel·leïtat de fullam orgullós...

I, ara, sou trepitjats per vent i pluja i sol.

Heu caigut en ses urpes, no sereu batlles

d’un univers que l’arbre sostenia...

Heu caigut per no tornar mai més a surar ..”- 

Els que a les fulles miraven amb odi  això deien.

No sabien que els mocadorets ressusciten

amb el vent i la pluja i el sol de sa dignitat

i es fan verdes i ufanes quan els cors estimen.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 15-11-14

FULLES...aquarel·la

... i el vent potent

Queel titllen d’ INÚTIL,

ha recollit totes les fulles

de l’ARBRIU...

Aquests faran fulla nova fèrtil?

Ja s’obre la primavera...!!!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -14-11-14

ELL, EL CAMÍ... aquarel·la

...i estava tranquil,

No li feia por el vent,

ni la pluja que l’embarrava

ni el sol que el ressecava,

Sempre continuava

sent Ell el CAMÍ.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -13-11-14

LLUM DE TARDOR... aquarel·la

...i l’arbriu es reflectia

En el mirall de l’aigua...

Quina joia tenir llum...!!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 12-11-14.