dijous, 5 de febrer del 2015

CAMINEM... aquarel·la


Caminem sense moure'ns
com si la quietud fos moviment...
Ens empeny com rufagada
el vent del temps sense pas donar-ne...
I s’afanya la pluja a mullar-nos
en el lloc on tenim cabana parada...
Nostra melodia segueix pentagrama
on la lletra avança seguint compàs...
Caminem sense moure’ns
engolint experiències que ja mai fructificaran ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5- 2-15
.........SILENCIS
22.- Els privilegis eina de prerrogatives...
Qui en gaudeix procura no perdre-les.

dimarts, 3 de febrer del 2015

ES CALLA... aquarel·la


Es calla i en troben poc encara...!!
I es confon el callar imposat
amb assentiment que no té bava.
Un dia pot ressorgir la neta paraula
que empeny el crit
i de quietud de vent sense alè
entrem en tempesta que no para
i les lletres es malmetin
i es destrossin amb la segura bufada
i el pont somrient del conviure
l’arrasi amb la riuada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-2-15.
....... SILENCIS 
21.- El primer crit o l’últim crit... L’esclat o la decadència...
El triomf o el fracàs...



dilluns, 2 de febrer del 2015

3ª entrada a RODA EL MON I TORNA AL BLOC... llapis, tinta xina

                                        MADIBA.- nostre exemple per seguir avant
                                                 Ell ja crida encara, però qui el sent, qui l'escolta ?
                                        BIN LADEN.- Quants com ell al llarg de la història
                                                     han volgut canviar el seguir normal 
                                          del establisment matant l'adversari?... Ell no hi és,
                                                     però queda el sembrat a punt de sega

JUAN XXIII.- Un home bo el considero com tants en el mon...
Llàstima que prepotències i mediatismes facin malbé bones propostes
per la humanitat que sempre cau en pous de grups,sectes,castes...
interessos creats, i qui hi renuncia ?
...............................


Si estic dintre del cupo que deiem en temps de guerra, estraperlo i de cartilles de racionament, envio aquest post - . Aquí al poble de la Torre, com en molts altres llocs, s'han fet cursets per posar al dia a qui vulgui entrar-hi en aquest mon. La persona mencionada em va sol·licitar que li escrigués quelcom sobre  LA SOGRA en forma versificada,i aquest trenet li vaig enviar. Sabem que aquest medi s'ha anat introduint en la societat que considera analfabet el que no tecleja.  En honor a totes aquestes persones que s'esforcen, com jo, a estar més o menys al dia va el meu prec. Des d'aquí una empenteta a tots aquests que no volen quedar enrere.
En la meva actuació aquí, considero que si els anteriors posts han set comèdia dramàtica, ara com a final un sainet no anirà malament per desintoxicar i somriure una mica 
I un agraïment a tots i tothom esperant que la vida em deixi seguir endavant i poder connectar amb tots vosaltres en la pròxima fita.... Amb l'anhel del retrobament anirem teclejant i fent anar el pinzell modestament .... Que vingui un bon temps per a tots de Pau, Salut, Diner, Amor, Llibertat.... i les particulars i pròpies anhelades. Una abraçada de l'Anton.


LA SOGRA VIU A INTERNET
12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.
Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís
............
Aquella filla joiosa
quan va saber pel pregó
que un curset començaria
per cultivar l’ordinador,
per traure’s la gresca mare
del ser que la portà al mon,
li digué a la santa dona :
- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena
aquella dona amatent
en la digital querella
de la xarxa d’Internet.
Les tecles ja corren soles...
Cap i dits intel·ligents
treballen a hores cautes
com drogats pel nou ambient.
S’ha fet un bell blog a Blogger
per escriure’s fins amb cecs
i amb les amigues precioses
que amb ella han fet el curset.
Amb dos dits fa una feinada.
S’ha aprés POIUY – QWERT,
i tecleja amb bona nota
Wiquipèdia o el seu Hotmail.
Ara escriu en tants idiomes... !!!
Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...
Amb alemany com Guardiola,
amb rus com Putin, aquell...
Holland que és francès li explica
socialismes que no hi creu,
i de la Merkel s’assabenta
que té els bancs i els diners.
I si parlem d’aquí a casa...
Jonqueres, Duran i Mas...!!
Volen la bossa complerta,
decidir dels catalans...!!!
Del Navarro se’n estranya
que vulgui ser espanyol
doncs, els navarresos cobren
el cent per cent del seu sou...
I si se’n va per Espanya...
Ai, , veu al calb Rubalcaba
que no vol perdre galons...
I com s’omplen de calderilla
el Bàrcenas i el Rajoy...
Sap de tot. No li preguntis...!!!
Els seus dits son un joiell.
Té blog de cuina i receptes
i un de fotos i versets
A feisbuuk bé s’assabenta,
xateja en el punt verdet.
I al twiter posa ses frases...
De seguidors més de cent.
De macramé en posa fotos,
i treballs de punt de creu...
i és admirada en la xarxa
sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,
s’ha tret un pes del damunt...
Abans, abans el gendre i ella
jugaven a cops de puny.
Ara tendror, bona lletra...
Els tres estan en seu lloc
I la parella tranquil·la
Pot jugar damunt llençols.



dissabte, 31 de gener del 2015

ROSA PRIMERENCA... aquarel·la


La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...
Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton
(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.
Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya
Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)
............
Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.
Valenta, sense temença de gel i borrufada
pujà en vers el cel donant exemple a covards.
Ressecs els arbres sense saba que circuli
no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava
a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.
Un bri de ventijol suau com els seus pètals
mogué l’insigne esclat i com asperges
llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...
Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença
brillà en la pedra badada, llibre d’antics records
i fins el sílex, menudalla que va escriure història
contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa
havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.
....... SILENCIS
20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,
no perdis el lleu somriure.



divendres, 30 de gener del 2015

ELS VESTIA L'AIRE... aquarel·la


Els vestia l’aire
en la platja del desig.
El plaer acudia
com flor al gerro.
I la il·lusió era rebuda
en l’abundant realitat nua.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-1-15.
........SILENCIS
19.- Quan porta es tanca ben tancada, vent remuga.


dimarts, 27 de gener del 2015

EL NOSTRE CASTELL... aquarel·la


Quan aixequem el cap i veiem el castell
no sospirem solament davant la pedra valenta,
pensem en el nostre castell que camina sol
i ha d’arribar a la cita que es va prometre.
No ens calentegem el cap fins brullar-ne fum per teulada,
cremem energies sobrants sense esclatar en baralla...
Dificultats..!!. Arreu en cremen i s’ensuperbeixen  soles 
si els donem consens que ens prediquen
els merlets interessats que seva mansió no es cremi. 
Sens pot desfer el castell de les nostres conviccions
esperant en Bàbia que acabi 
el discurs que falsament ens acarona.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-1-15.
........SILENCIS
18.- La desatenció, mesurada com culpable
pot enaltir desproporcionada atenció que no contava ser-hi..

dilluns, 26 de gener del 2015

SE M'HA FET EL SILENCI... aquarel·la


Se m’ha fet el silenci com nit quieta,
els grills no canten i l’òliba no beu oli en la llàntia.
Callat sura l’instant sense moure’s ni coixejant...
El ventijol no mou l’arbriu que ni pensa en camins
i la pols amara moblam sense anhels ni neguits.
Sembla que la solitud s’estén en  foscúria del cel,
cap hectiquesa en bromall, sols la lluna és viva.
Els estels amagats, difuminats, no flueixen en sa vivesa...
A mitges la llum que s’empoqueix em plateja cabellera minsa
i la ma distesa no pentina nous pensaments.
Com si l’alè no brodés la vànova tova
me’n entorno, ulls clucs, al llit a reposar la clepsa
que no pensi en res. Tot ja ve sol sense demanda.
De què et preocupes, del pròxim ensopegar que arriba ?
De l’últim crit que ha entrat a orella i et prevé de mals sons ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS

16.- La fresca era el seu renom. Vermella de galtes i de dits... venia glaçons.

diumenge, 25 de gener del 2015

AJAGUDA,... aquarel·la


Ajaguda, reverent,
tot el cos insuflat de vel
com cortina plegada
no sospira incloent l’alè...
Vençuda ha caigut
en l’èxtasis, parany que nega
que t’enlairis, rebel·lant-te
contra el mal vent que t’ajoca.
Veus la paròdia del teu viure.
Voldries ser insurrecte, insurgent
en un passat de llàstimes
i et trobes, sí, vençuda
i els teus somnis esperen retorn.
Aixeca’t...!!! Que el ventijol no et mou el vel ?
No saps que ets tu que pot més que la massa
que et pega al clatell i et sotmet ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS
17.-L’atenció desmesurada d’un
pot provocar l’atenció de molts.
...................


dijous, 22 de gener del 2015

FULLES... aquarel·la


Fred i vent no en volien saber res
de les cabòries de les fulles del arbre.
Caigudes a terra no sabien si volarien
a altres llocs més acomodats
o serien maltractades, fins podrides
revertint seu cos de nou al lloc on la saba
xuclà la seva excelsitud un dia verda
fent de vestimenta al ramatge inquiet.
Des del seu nou regne sospiraven
en retorn a l’èxtasis que un dia cregueren veritat
Ara, caigudes, inermes, no serien ni elles,
se’ls negaria els seus somnis d’eternitat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 1-15
........SILENCIS
15.- Li deien que era un FRESC i es tapava amb una manta...
Quan li digueren MANTA  es posà fresc... i sense suar ?


dimecres, 21 de gener del 2015

CAMINAVA... aquarel·la


Caminava pel sender espès
on la discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien callat totes veus queixoses
i la calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven els peus nus al seu pas calm.
El seu andar fet d’instants verges
que es deshonraven al fer-ne esclat
no podia amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència hi exclamava preferències.
Semblava que la entesa s’evidenciava
i tot era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs superat portava caliu sense guspires
que traïssin i fessin botanes a vestimenta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...