5º ANIVERSARI... foto atletes de Flix que ell entrenava.

Grup d'atletes de Flix que ELL entrenava. Anton.

5ª BAULA DE LA CADENA... 5 DE MARÇ... 5º ANIVERSARI QUE ENS VA DEIXAR EL NOSTRE FILL JOSEP ANTON... en la vida ens trobem amb casualitats, coincidències, tot forma part del existir.Avui, aquí tinc la oportunitat de entrar-hi un trenet escrit fa temps en seu record. Als 45 anys marxava havent fet pel seu entorn més que no faré jo al llarg de la meva més extensa vida. A qui li faltsa un braç, serà sempre manco, a qui li falta una cama tindrà moltes dificultats... a qui li falta el filll... No vull que em respongueu.... Tots hem de lluitar per sobreviure i ajudar el nostre entorn més proper ... Aquesta és la meva tasca... Intento complir-la com he complert arribant als cinc dies de la cadena... Gràcies per atendre'm ... Anton i Família.
..................
1-11-10
Parla amb tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares nets
a les que ensenyares a estimar.
Estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.
DE MEMORIAL A JOSEP ANTON.- ANTON.- T.E.

VIATGEM... aquarel·la

Viatgem passat, present i futur en el temps

i ens diuen que desprès d’ara, el nostre negoci ,

Serem, tant si volem com si no, infinits, eterns...

anirem variant nostres variants

collint, agafant i deixant els instants

fins trobar-ne el camí segur.

Callats, assentim.  Molt bé. Ens va bé així ?

O, per què no és d’altra manera...

Ara que estem acostumats al que creiem tenir,

ser aquí, on som, infinits, eterns,

per que sembla que nostre planeta continua,

hem de continuar fent-nos cendra ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-3-15.

.........SILENCIS

39.-  El vent ens descobreix que no veure una cosa no vol dir que no existeixi. 

PROPIETARI EXCLUSIU... aquarel·la

Propietari exclusiu del mal humor era endinsat en ell

i en tot hi introduïa el seu perenne, obtús segell...

Vivia amb cell d’amargor avinagrada

i a seva vora hi naixia sempre l’aspror.

Fins pell de cara i braços i mans se’n ressentien

i semblava parada de llaura mal sirgada.

Seu caràcter eixut no necessitava d’ubèrrima aigua

i aquella terra erma es badocava de seca.

Seva relació social era el exabrupte hirsut sempre,

ja que mai li plaïa el fer normal dels altres.

Sol com mussol va anar quedant en sa peanya

i el poc que pronunciava  ni els corbs en tenien compte.

De rectificar no hi pensava i seva barraca

era com calba en un collet del terreny on els vents

i pluges i gels i solanades feien família

amb la soledat on s'hi quedà i sempre sol a tot futur pervindre.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 2- 3- 15.

..........SILENCIS

38.- Estem cridats a escoltar...No a escoltar crits...

T'ESTIC PERDENT... aquarel·la

T’estic perdent...

Et veig en la llunyania del instant,

temps inesborrable

que voldria collir i copsar

de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.

Allí circul·la el bes pendent

i aclaparat en lligams etèries

em confonc com cec,

orb sense crossa que el dirigeix

Tot el cos tremola i somort

el pensament raciocina

un camí impropi d’enyor.

Que brilli la lluerna

i vegi i em declari teves mans

en el vent fent carícia.

DE REBAIXES 15 .- ANTON.- T.E.- 1--3.-15

CALLAR... aquarel·la

Callava com si no percebés l’insult

ofert contra sa persona.

Era continuada la mala parla

com si depengués la felicitat d’altres

el esbravar-se amb potent veu...

Passà temps

i vingueren les ronqueres

i amb el dolor conseqüent el so

va anar emmudint fins al silenci

Ell continuava callat,

sabia que l’odiós tracte existia igualment

residint en el pou de l’odi

que podia retornar amb gran virulència...

La seva raó no era de crits desaforats,

el seu callar era de ma estesa

per acomiadar-se per sempre.

REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15

.........SILENCIS

37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?

M'ABSTREC DE CAVIL·LACIONS... aquarel·la

M’abstrec de cavil·lacions

que sempre el viure ens ven

i avanço per senders i camps florits...

Avui s’estampa l’arbriu

de pètals bellugadissos

com ales de papallona.

Em semblen dits que acarona

el ventijol que els ve a saludar

i cultivant el seu aroma

escampar erada de perfums...

Entrem en seva ruta

i xuclem els seus beneficis

que es donen sense res a canvi.

Quina solidaritat més noble.

DE REBAIXES 15-ANTON.- T.E.- 27-2-15.

..........SILENCIS

36.- Votar deu ser firmar un contracte

d’il·lusions que poden quedar en no res.

SAVI I S'HO CREIA... aquarel·la

Savi i s’ho creia el portaren la bogeria.

El pedrot dalt la muntanya era monument.

Li vingué al cap de superar l’altura

i s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,

però arribà a dalt com gran triomfador...

Què satisfet, content, joiós al veure’s

plantat com canya movent les fulles

que xiulaven un concert en fa major...

El vent començà  a moure amb pressa

els designis que tenia d’avançar lleuger

i no esperar a cap germà... La turbulència

es va veure en la nuvolada que allargava cames...

Ell era valent contra les forces vingudes a be.

però l’impuls crèdul que portava torbonada

el feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia

i tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...

Esmalucat era enterbolit afaram desballestat

al peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!

No havia previst que hi ha forces més potents

Que la seva creguda saviesa poc abans contrastada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.

 .........SILENCIS

35.-  S’amagava dins la feina...El seu compromís derivava

en ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.

..............

VIOLETES... aquarel·la

VIOLETES

Primerenques amb caliu de fredorada

pugen, tija fina i primeta,

ensenyant el gallet de dolç somriure

i transformant el color de nova mixtura.

Posen encís en arrapat terrer

que les fa viure...

Avui  collim el seu perfum

com gotetes d’olor màgica...

Bequets d’ocell innocents

fent xiu xiu a l’orella...

Us posaré, enamorat,entre llavis

xuclant la vostra vida 

i brillarà l’olor diàfana

parida de la terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.

........ SILENCIS

33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

EMBOTIT EN QUIMERES INCERTES... aquarel·la

Embotit en quimeres incertes,

el vell renegat per tots els vents,

callat en el cim de ses baralles

rondava per les taules de discòrdies.

Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres

I discutia de calers dels que mai en gaudí

o es posava en calces de llustre dubtós.

Res li semblava conforme a seu criteri

i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.

Conegut per tots, el deixaven escatir

i no giraven testa, però tancaven orella

i si volia el seu, els altres també n’eren dignes

de la prèdica que amb sis i nos en destruïen

sense complaure ni a asseguts de culera tova

ni a plantats de vara de batlle...

Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.

Un dia relliscaria de debò sense retorn

I la pau s’estendria i els vents no renegarien.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15  

.........SILENCIS

34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...

VAIG MIRANT ENLAIRE... aquarel·la

Vaig mirant enlaire

i... com passa l’aire

que no veig, però sento.

Ressona el brogit de l’abellam

que treballa...

També la pedra muda i quieta

que aguanta l’arcada...

I, jo, entre brogit i arcada

faig camí sol

amb el sarró ple

de paraules per dir

a qui vulgui escoltar

el brogit de l’abellam

i la pacient arcada.

Així faríem el pas junts

amb conversa

que no s’emportés el vent.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.

......SILENCIS

32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?