A L'AMIC JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la

Quan l'abraç físic ja no és possible,

 quan els ulls sols demanen plor, 

quan la veu es fa visible,

amb paraules de consol, 

quan el sentiment al pit batega,

 la mirada en el teu record en rega

 l'estima que ens donàvem tots..

.Avui la teva empremta inconfusible

 ens queda en ta petjada

que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

PARLAR... aquarel·la

Esmerçar-se en parlar

i en la conversa ser l’última veu

comporta lluita

en vers el contrincant per vèncer.

Beure aigua, la boca es resseca...

...i qui no vol deixar plasmat

que és ell el que té la veritat absoluta ... ?

Parlar, parlar...

No és tant fàcil.

Volem cloure sempre el teló

amb l’aplaudiment, sobretot

Dient la última paraula.

Humans que som !!

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.

........SILENCIS

43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,

que les nostres poden semblar no ser-ho.

UNA VEU, AHIR... aquarel·la

Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.

Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar

em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 

Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.

A UNA TROMPETA

Damunt el drap impol•lut,

quiet,no gemega l’instrument...

I en l’escriny del pensament

la tapa oberta i el forrellat adust

avui, regalima el so de la trompeta.

La llàgrima rellisca del record

i la solfa balla per l’entorn

en el repic de la menudeta...

.........................................

S’ha fet gran tot lo petit

i dins del cor s’hi empara el crit

melodiós de la tristesa.

Mai es farà vell aquell instant

sempre en cor i cap ell va covant

el de la trompeta que resa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.

....... SILENCIS.

42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 

olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..

VOLEM SER LLIURES... aquarel·la

Volem ser lliures !!!

Ens convé ser lliures ?

Depenem de idees, paraules fetes...

Insensibles, lluitem

contra el sol que fa suar

i a favor del sol que ens acarona...

Estem contra el vent rufagada,

a favor del ventijol suau...

En contra de tempesta de pedra gel

a favor del xirimiri plugeta

que ens neteja sols d’impureses...

Volem o no sol, vent, pluja ?

Oh, volem la llibertat que ens convé

que ens hem programat,

que aspirem per què ens l’han robat ?

........SILENCIS

41.- tenia el sentit com –ú... i l’ arribaren a classificar com a DICTADOR.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 3-15.

TANCAR PARPELLES.... aquarel·la

Tancant parpelles

se’m clou el besllum.

Dins, ressuscita la claror

i les idees flueixen.

Penso...

La lluita dels dits

per obrir la porta

em preveu nou paradís ?

DE REBAIXES  15.- ANTON.-T.E.- 6-3-15.

.........SILENCIS

40.- Cada instant passat pot ser un motiu d'absència...

 Instant a instant anem engreixant absències...

5º ANIVERSARI... foto atletes de Flix que ell entrenava.

Grup d'atletes de Flix que ELL entrenava. Anton.

5ª BAULA DE LA CADENA... 5 DE MARÇ... 5º ANIVERSARI QUE ENS VA DEIXAR EL NOSTRE FILL JOSEP ANTON... en la vida ens trobem amb casualitats, coincidències, tot forma part del existir.Avui, aquí tinc la oportunitat de entrar-hi un trenet escrit fa temps en seu record. Als 45 anys marxava havent fet pel seu entorn més que no faré jo al llarg de la meva més extensa vida. A qui li faltsa un braç, serà sempre manco, a qui li falta una cama tindrà moltes dificultats... a qui li falta el filll... No vull que em respongueu.... Tots hem de lluitar per sobreviure i ajudar el nostre entorn més proper ... Aquesta és la meva tasca... Intento complir-la com he complert arribant als cinc dies de la cadena... Gràcies per atendre'm ... Anton i Família.
..................
1-11-10
Parla amb tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares nets
a les que ensenyares a estimar.
Estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.
DE MEMORIAL A JOSEP ANTON.- ANTON.- T.E.

VIATGEM... aquarel·la

Viatgem passat, present i futur en el temps

i ens diuen que desprès d’ara, el nostre negoci ,

Serem, tant si volem com si no, infinits, eterns...

anirem variant nostres variants

collint, agafant i deixant els instants

fins trobar-ne el camí segur.

Callats, assentim.  Molt bé. Ens va bé així ?

O, per què no és d’altra manera...

Ara que estem acostumats al que creiem tenir,

ser aquí, on som, infinits, eterns,

per que sembla que nostre planeta continua,

hem de continuar fent-nos cendra ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-3-15.

.........SILENCIS

39.-  El vent ens descobreix que no veure una cosa no vol dir que no existeixi. 

PROPIETARI EXCLUSIU... aquarel·la

Propietari exclusiu del mal humor era endinsat en ell

i en tot hi introduïa el seu perenne, obtús segell...

Vivia amb cell d’amargor avinagrada

i a seva vora hi naixia sempre l’aspror.

Fins pell de cara i braços i mans se’n ressentien

i semblava parada de llaura mal sirgada.

Seu caràcter eixut no necessitava d’ubèrrima aigua

i aquella terra erma es badocava de seca.

Seva relació social era el exabrupte hirsut sempre,

ja que mai li plaïa el fer normal dels altres.

Sol com mussol va anar quedant en sa peanya

i el poc que pronunciava  ni els corbs en tenien compte.

De rectificar no hi pensava i seva barraca

era com calba en un collet del terreny on els vents

i pluges i gels i solanades feien família

amb la soledat on s'hi quedà i sempre sol a tot futur pervindre.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 2- 3- 15.

..........SILENCIS

38.- Estem cridats a escoltar...No a escoltar crits...

T'ESTIC PERDENT... aquarel·la

T’estic perdent...

Et veig en la llunyania del instant,

temps inesborrable

que voldria collir i copsar

de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.

Allí circul·la el bes pendent

i aclaparat en lligams etèries

em confonc com cec,

orb sense crossa que el dirigeix

Tot el cos tremola i somort

el pensament raciocina

un camí impropi d’enyor.

Que brilli la lluerna

i vegi i em declari teves mans

en el vent fent carícia.

DE REBAIXES 15 .- ANTON.- T.E.- 1--3.-15

CALLAR... aquarel·la

Callava com si no percebés l’insult

ofert contra sa persona.

Era continuada la mala parla

com si depengués la felicitat d’altres

el esbravar-se amb potent veu...

Passà temps

i vingueren les ronqueres

i amb el dolor conseqüent el so

va anar emmudint fins al silenci

Ell continuava callat,

sabia que l’odiós tracte existia igualment

residint en el pou de l’odi

que podia retornar amb gran virulència...

La seva raó no era de crits desaforats,

el seu callar era de ma estesa

per acomiadar-se per sempre.

REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15

.........SILENCIS

37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?