LA UTILITAT DEL SABER... aquarel·la

La utilitat de saber o no saber quelcom

que ineludiblement hem d’interioritzar,

per on ens ve donat ?

Nostre intel·ligent saber m’ho pregunta.

Exploro camins per on circulo.

L’experiència ens alliçona amb proves

i el fracàs ens senyala camins rectes.

Falsos idearis poden subjugar-nos,

fins emborratxar-nos en ses prèdiques

i caure en el seguiment potser apassionat...

Compte en pujar a qualsevol barca...

N’hi ha que suren i ens porten a port,

altres trontollen com canya al vent

i se les endu  al saber o no saber el que som

per que nostre raciocini  està empeltat

amb noves conviccions que ens arrastren.

I el cas és que hem de saber... per saber...

Sempre amb el dilema coent la col o el bròquil.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-3-15.

.........SILENCIS

45.- No es suïcidaria, aleshores perdria tots els records.

SENTIA LA POLS... aquarel·la

Sentia la pols del desaire

que netejava seves prèdiques...

L’intern collia espolsadors

en treball intens de lluïment...

Quan caldria pensar que hem de morir

volia tenir la casa neta de pols,

així era la proclama que li etzibaven

des de que tenia raó per comprendre...

Havia d’anar net per el viatge futur,

la pulcra presentació dona fama.

El vent allunyava impureses

I el gotim plujós deixava a terra seu llefrís.

Trauria els peus del lloc

per no contaminar-se altra vegada

i sorgir a l'univers com espantall

que ha viscut sense endarrerir-se

de cants de serp i picotades de corbs.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 14-3-15

........SILENCIS

44.- El rei, diuen, es deixà de fumar. Però no ens deixà sa FORTUNA. (Del meu record un tipus de cigarrets en deien així, i un rei tenia de regal un vaixel anomenat Fortuna. Aclaració.)

LA FLORIDA DEL TERME... boli ràpit

LA FLORIDA VISTA EN BOLI RÀPIT I TRENETS.

Cel amunt a dalt arriba

ple el pollanc d'olor, perfum,

l'acompanyen ses germanes

fent-ne tossa, ajuda, volum.

Quina glòria, estil, delícia

veure aquest florir fugaç

unides totes aguanteu enlaire

embellint el meu instant.

......................

L'ocellada reunida

omple de goig el brancam.

Llençolets que s'espavilen

a moure signes de Pau.

Reverberen les fulletes

a l'alè dolç del garbí.

Que creixin vostres capsetes

amb ametlló decidit.

TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-13- 3- 15

A L'AMIC JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la

Quan l'abraç físic ja no és possible,

 quan els ulls sols demanen plor, 

quan la veu es fa visible,

amb paraules de consol, 

quan el sentiment al pit batega,

 la mirada en el teu record en rega

 l'estima que ens donàvem tots..

.Avui la teva empremta inconfusible

 ens queda en ta petjada

que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

PARLAR... aquarel·la

Esmerçar-se en parlar

i en la conversa ser l’última veu

comporta lluita

en vers el contrincant per vèncer.

Beure aigua, la boca es resseca...

...i qui no vol deixar plasmat

que és ell el que té la veritat absoluta ... ?

Parlar, parlar...

No és tant fàcil.

Volem cloure sempre el teló

amb l’aplaudiment, sobretot

Dient la última paraula.

Humans que som !!

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.

........SILENCIS

43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,

que les nostres poden semblar no ser-ho.

UNA VEU, AHIR... aquarel·la

Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.

Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar

em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 

Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.

A UNA TROMPETA

Damunt el drap impol•lut,

quiet,no gemega l’instrument...

I en l’escriny del pensament

la tapa oberta i el forrellat adust

avui, regalima el so de la trompeta.

La llàgrima rellisca del record

i la solfa balla per l’entorn

en el repic de la menudeta...

.........................................

S’ha fet gran tot lo petit

i dins del cor s’hi empara el crit

melodiós de la tristesa.

Mai es farà vell aquell instant

sempre en cor i cap ell va covant

el de la trompeta que resa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.

....... SILENCIS.

42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 

olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..

VOLEM SER LLIURES... aquarel·la

Volem ser lliures !!!

Ens convé ser lliures ?

Depenem de idees, paraules fetes...

Insensibles, lluitem

contra el sol que fa suar

i a favor del sol que ens acarona...

Estem contra el vent rufagada,

a favor del ventijol suau...

En contra de tempesta de pedra gel

a favor del xirimiri plugeta

que ens neteja sols d’impureses...

Volem o no sol, vent, pluja ?

Oh, volem la llibertat que ens convé

que ens hem programat,

que aspirem per què ens l’han robat ?

........SILENCIS

41.- tenia el sentit com –ú... i l’ arribaren a classificar com a DICTADOR.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 3-15.

TANCAR PARPELLES.... aquarel·la

Tancant parpelles

se’m clou el besllum.

Dins, ressuscita la claror

i les idees flueixen.

Penso...

La lluita dels dits

per obrir la porta

em preveu nou paradís ?

DE REBAIXES  15.- ANTON.-T.E.- 6-3-15.

.........SILENCIS

40.- Cada instant passat pot ser un motiu d'absència...

 Instant a instant anem engreixant absències...

5º ANIVERSARI... foto atletes de Flix que ell entrenava.

Grup d'atletes de Flix que ELL entrenava. Anton.

5ª BAULA DE LA CADENA... 5 DE MARÇ... 5º ANIVERSARI QUE ENS VA DEIXAR EL NOSTRE FILL JOSEP ANTON... en la vida ens trobem amb casualitats, coincidències, tot forma part del existir.Avui, aquí tinc la oportunitat de entrar-hi un trenet escrit fa temps en seu record. Als 45 anys marxava havent fet pel seu entorn més que no faré jo al llarg de la meva més extensa vida. A qui li faltsa un braç, serà sempre manco, a qui li falta una cama tindrà moltes dificultats... a qui li falta el filll... No vull que em respongueu.... Tots hem de lluitar per sobreviure i ajudar el nostre entorn més proper ... Aquesta és la meva tasca... Intento complir-la com he complert arribant als cinc dies de la cadena... Gràcies per atendre'm ... Anton i Família.
..................
1-11-10
Parla amb tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares nets
a les que ensenyares a estimar.
Estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.
DE MEMORIAL A JOSEP ANTON.- ANTON.- T.E.

VIATGEM... aquarel·la

Viatgem passat, present i futur en el temps

i ens diuen que desprès d’ara, el nostre negoci ,

Serem, tant si volem com si no, infinits, eterns...

anirem variant nostres variants

collint, agafant i deixant els instants

fins trobar-ne el camí segur.

Callats, assentim.  Molt bé. Ens va bé així ?

O, per què no és d’altra manera...

Ara que estem acostumats al que creiem tenir,

ser aquí, on som, infinits, eterns,

per que sembla que nostre planeta continua,

hem de continuar fent-nos cendra ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-3-15.

.........SILENCIS

39.-  El vent ens descobreix que no veure una cosa no vol dir que no existeixi.