dDE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la

En aquell sostre, en aquella casona

s’hi ajuntaren tants inclusius defectes

que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat

per donar bon preu a aquell racó.

Remenaren les bíblies i totes les escales

que portaven a les paraules essencials

per anomenar la prenda volguda de casa...

Dels que miren per satisfer-los

un els va dir que VIRTUTS

era la paraula que recitarien per cridar

a la menuda. L’àvia que va ser descobridora

d’aquest empelt religiós  digne i noble

li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...

Que els defectes revertissin a virtuts,

era un caure la baba d’aquell ser inquiet

i neguitós en el que diran de casa nostra

si la NENA no porta un bon barret i sabatones

que la declarin perfecta i estrictament senyora...

No vull més que els capats savis de cap de marge

remenin el fem que ens posaren de renom...

Ara tenim la paella i fregirem la botifarra

a gust nostre i quina riallada tancada a casa

em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig

que fins el cerç portarà arreu el meu goig.

Era la proclama d’aquella dilecta dama.

Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!

Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma

i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15

.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.

LA REALITAT.. aquarel·la

No m’ha fet nosa la gran mentida,

sempre la he pensat companya

que m’ajuda a sentir la veritat.

S’ajunten i es separen,

es destrien i es destrueixen,

es consolen i s’abracen,

es callen i s’esbombolen,

es distreuen i s’afanen,

es suporten i es destrossen,

s’anorreen i s’exalten...

Amagades en la realitat

hem de destriar les seves venes

plenes de sang que es mou amb fervor

amb dos cors potents

on podem trobar el dubte

per que les dos, humils o superbes,

amb mirar tranquil o esverat

sols s’aplanen i costa un ciri

quan la realitat palesa aflora

i canta seves al·leluies i credos

i neda oli sobre aigua

esclafant tots els dubtes...

Sort que la realitat és la realitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15

..........SILENCIS

46.- La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,

 mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria del silenci.

LA UTILITAT DEL SABER... aquarel·la

La utilitat de saber o no saber quelcom

que ineludiblement hem d’interioritzar,

per on ens ve donat ?

Nostre intel·ligent saber m’ho pregunta.

Exploro camins per on circulo.

L’experiència ens alliçona amb proves

i el fracàs ens senyala camins rectes.

Falsos idearis poden subjugar-nos,

fins emborratxar-nos en ses prèdiques

i caure en el seguiment potser apassionat...

Compte en pujar a qualsevol barca...

N’hi ha que suren i ens porten a port,

altres trontollen com canya al vent

i se les endu  al saber o no saber el que som

per que nostre raciocini  està empeltat

amb noves conviccions que ens arrastren.

I el cas és que hem de saber... per saber...

Sempre amb el dilema coent la col o el bròquil.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-3-15.

.........SILENCIS

45.- No es suïcidaria, aleshores perdria tots els records.

SENTIA LA POLS... aquarel·la

Sentia la pols del desaire

que netejava seves prèdiques...

L’intern collia espolsadors

en treball intens de lluïment...

Quan caldria pensar que hem de morir

volia tenir la casa neta de pols,

així era la proclama que li etzibaven

des de que tenia raó per comprendre...

Havia d’anar net per el viatge futur,

la pulcra presentació dona fama.

El vent allunyava impureses

I el gotim plujós deixava a terra seu llefrís.

Trauria els peus del lloc

per no contaminar-se altra vegada

i sorgir a l'univers com espantall

que ha viscut sense endarrerir-se

de cants de serp i picotades de corbs.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 14-3-15

........SILENCIS

44.- El rei, diuen, es deixà de fumar. Però no ens deixà sa FORTUNA. (Del meu record un tipus de cigarrets en deien així, i un rei tenia de regal un vaixel anomenat Fortuna. Aclaració.)

LA FLORIDA DEL TERME... boli ràpit

LA FLORIDA VISTA EN BOLI RÀPIT I TRENETS.

Cel amunt a dalt arriba

ple el pollanc d'olor, perfum,

l'acompanyen ses germanes

fent-ne tossa, ajuda, volum.

Quina glòria, estil, delícia

veure aquest florir fugaç

unides totes aguanteu enlaire

embellint el meu instant.

......................

L'ocellada reunida

omple de goig el brancam.

Llençolets que s'espavilen

a moure signes de Pau.

Reverberen les fulletes

a l'alè dolç del garbí.

Que creixin vostres capsetes

amb ametlló decidit.

TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-13- 3- 15

A L'AMIC JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la

Quan l'abraç físic ja no és possible,

 quan els ulls sols demanen plor, 

quan la veu es fa visible,

amb paraules de consol, 

quan el sentiment al pit batega,

 la mirada en el teu record en rega

 l'estima que ens donàvem tots..

.Avui la teva empremta inconfusible

 ens queda en ta petjada

que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

PARLAR... aquarel·la

Esmerçar-se en parlar

i en la conversa ser l’última veu

comporta lluita

en vers el contrincant per vèncer.

Beure aigua, la boca es resseca...

...i qui no vol deixar plasmat

que és ell el que té la veritat absoluta ... ?

Parlar, parlar...

No és tant fàcil.

Volem cloure sempre el teló

amb l’aplaudiment, sobretot

Dient la última paraula.

Humans que som !!

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.

........SILENCIS

43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,

que les nostres poden semblar no ser-ho.

UNA VEU, AHIR... aquarel·la

Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.

Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar

em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 

Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.

A UNA TROMPETA

Damunt el drap impol•lut,

quiet,no gemega l’instrument...

I en l’escriny del pensament

la tapa oberta i el forrellat adust

avui, regalima el so de la trompeta.

La llàgrima rellisca del record

i la solfa balla per l’entorn

en el repic de la menudeta...

.........................................

S’ha fet gran tot lo petit

i dins del cor s’hi empara el crit

melodiós de la tristesa.

Mai es farà vell aquell instant

sempre en cor i cap ell va covant

el de la trompeta que resa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.

....... SILENCIS.

42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 

olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..

VOLEM SER LLIURES... aquarel·la

Volem ser lliures !!!

Ens convé ser lliures ?

Depenem de idees, paraules fetes...

Insensibles, lluitem

contra el sol que fa suar

i a favor del sol que ens acarona...

Estem contra el vent rufagada,

a favor del ventijol suau...

En contra de tempesta de pedra gel

a favor del xirimiri plugeta

que ens neteja sols d’impureses...

Volem o no sol, vent, pluja ?

Oh, volem la llibertat que ens convé

que ens hem programat,

que aspirem per què ens l’han robat ?

........SILENCIS

41.- tenia el sentit com –ú... i l’ arribaren a classificar com a DICTADOR.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 3-15.

TANCAR PARPELLES.... aquarel·la

Tancant parpelles

se’m clou el besllum.

Dins, ressuscita la claror

i les idees flueixen.

Penso...

La lluita dels dits

per obrir la porta

em preveu nou paradís ?

DE REBAIXES  15.- ANTON.-T.E.- 6-3-15.

.........SILENCIS

40.- Cada instant passat pot ser un motiu d'absència...

 Instant a instant anem engreixant absències...