DE L'HUMILITAT... aquarel·la

I l’arbriu es sentí humil

I va florir per orgull de la terra...

Pretendre ser humil i no enorgullir-se de ser-ho,

pot ser un repte on quedem fora de lloc.

Les representacions dels fets son musica

que poden trair-nos al alçar el teló de la realitat.

El que és i nosaltres sentim i ens veiem,

qui diu que el posar-ho a l’urna fracassi

per que no es comprengui son valor real?

La humilitat com altres estats pot convertir-se

en un fer hipòcrita on en la crua realitat

sura i llença al vent la proclama

embolcallada en error perceptius.

Podem ser humils dins nostre orgull ?

Podem estar orgullosos de sentir-nos humils ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-22-3-15.

.........SILENCIS

51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.

I la Primavera arribà al seu temps amb la florida.

15.- SOMNI DE PRIMAVERA... aquarel·la

SOMNI DE PRIMAVERA

Resta allà en el brancal de pedra del portal.

i mira per on, ell pensa, il•lusori, en el bancal de terra.

Pot asseure’s en el robust brancal de pedra

pensar en nuvolades i cels blaus,

però no jugaria contra la consistent duresa ,

sí que besaria llavis al bancal de panal

on les roselles, margarites... banderes al vent

li donaven alè suprem de conquesta...

Colliria el primer ramell de primavera

i el llençaria al cel on hi resta ELLA...

i les flors retornarien a ell, extasiat,

en complit bes a la mare terra.

Oh, bancal florit blanc, groc i roig i verd,

colors de brodat, cabdells de fil entremaliat

que tot ho coloreja..., que tot ho coloreja...

Oh, brancal de pedra on m’assec

amb la crossa al costat que em parla

del camí d’amic constant que faig amb ella.

Dura i robusta, tendra i suau, m’espera i marxa

em diu que em sostindrà sempre mentre hi sigui,

que és per mi i per tenir la millor conversa els dos

del brancal de pedra i el bancal de panal...

oh, en nostre insaciable i excelsa i suprema primavera.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-3-15

........SILENCIS

50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,

No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?

.....................

TAL DIA COM AVUI DEL 2008 ENTRAVA A TINET EL PRIMER BLOC ANOMENAT DEIXALLES, UNS MESOS DESPRÈS O FEIA A BLOGGER QUE JA NO HE ABANDONAT. o SIGUI SET ANYS DE XARXA... ANTON.

AJOCAT... aquarel·la

... i va volar i en un instant

aquell ramatge estrany l’acollí.

Delicadament i amb tendresa

ajocà el seu obert llibre

fet papallona de les gemmes suaus.

Dits i brancall d’arbre sensible

al contacte i al acolliment

el rebien amb dilecta suavitat.

Quiets els dits i papallona

sembraren caliu d’estança.

Espinyolaren desig i volaren quiets

per la indesxifrable conjuntura....

DE REBAIXES 15. ANTON.-T.E.-20-3-15

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar-nos gran decepció.

ANAR SOL... aquarel·la

No he trobat ningú

per on jo caminava

si que pedruscall i pols

que peus i nas amoïnava.

Aquests demèrits son sabuts,

afinen sempre les sabates...

i et fan fort per resistir

quan rossola el cul estripant calces.

Una rodolada fins barranc

arrebossat a punt de ser fregit

en la paella preparada...

Seguir sol el sender, ningú et veu

l’estrip i el probable crit

que et defensa davant relliscada.

Potser el barret marxi avall,

potser les mans se m’ensangonin

ningú sabrà que m’ha passat

La veritat sols la veurà

el sol si no hi ha nuvolada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-3-15

A LA NETA TAMARA al complir els seus setze anys... dibuix i pintureta

A LA NETA TAMARA EN SEUS SETZE ANYS.

Avui, és dia gran i feliç per ella i per tots

I és que la veig amb setze anys, quina delícia al cor!!

Se’m apareix com presseguer a punt de florir

amb pètals a les galtes que em fan fruir...

Amb mirar tendre, cofoi, amable,satisfet,

manejant el cabell com ales de moixonet....

Amb la paraula que brolla de dilecta font

que distesa i segura no para en son fluir dolç...

Que parla i diu coses sàvies sense embulls explicant 

o acudits que fan esclatar riallada a la seriositat.

Es un no parar de parla i parla i no es cansa de dir

com si tingués maquineta de fer embotits

i això fa que tinguin adeptes els seus concerts 

a casa o a l’institut, amb la colla o al carrer..

Es una joia que ha crescut a vora i no sé com

ja que menuda era un esquitx que em distreia el son

Fer-la llegir era calvari, mai li venia de gust

i ara fins recita trenets del iaio amb el poble junt.

Li agradava el xocolata i s’embrutava del tot,

ara es posa a fer paelles que els àngels hi canten a cor...

Podria ser locutora, hostessa o del teatre fer son sou,

matemàtiques li bullen redones com de gallina ou...

O sigui que ja pot seguir aprenent i aprenent

amb la paraula al davant es farà bon lloc com veieu...

Un dia el seu cor tendre li clissarà ull a algun noi

i qui sap si fan parella i junts en fan casa per a tots.

No seguim amb els desitjos, que per mi son els millors

me l’estimo com ella ens estima amb sa gràcia al cor.

FELICITATS EN TEU DIA

QUE TOT PORTI ALEGRIA

I A SEGUIR AMB PAU I AMOR.

ANTON.- T.E.- 18-3-15. Dibuix i pintureta realitzades per l'Anton, el seu iaio.

amb sang, suors i llàgrimes com vulgarment es diu, vaig assolir el que considero una dèria meva, però, per mi, difícil. La neta s'ho valia, també a les altres ho he fet. com a ella en el seu dia de la comunió. Tenen aquest record...Anton.

dDE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la

En aquell sostre, en aquella casona

s’hi ajuntaren tants inclusius defectes

que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat

per donar bon preu a aquell racó.

Remenaren les bíblies i totes les escales

que portaven a les paraules essencials

per anomenar la prenda volguda de casa...

Dels que miren per satisfer-los

un els va dir que VIRTUTS

era la paraula que recitarien per cridar

a la menuda. L’àvia que va ser descobridora

d’aquest empelt religiós  digne i noble

li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...

Que els defectes revertissin a virtuts,

era un caure la baba d’aquell ser inquiet

i neguitós en el que diran de casa nostra

si la NENA no porta un bon barret i sabatones

que la declarin perfecta i estrictament senyora...

No vull més que els capats savis de cap de marge

remenin el fem que ens posaren de renom...

Ara tenim la paella i fregirem la botifarra

a gust nostre i quina riallada tancada a casa

em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig

que fins el cerç portarà arreu el meu goig.

Era la proclama d’aquella dilecta dama.

Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!

Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma

i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15

.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.

LA REALITAT.. aquarel·la

No m’ha fet nosa la gran mentida,

sempre la he pensat companya

que m’ajuda a sentir la veritat.

S’ajunten i es separen,

es destrien i es destrueixen,

es consolen i s’abracen,

es callen i s’esbombolen,

es distreuen i s’afanen,

es suporten i es destrossen,

s’anorreen i s’exalten...

Amagades en la realitat

hem de destriar les seves venes

plenes de sang que es mou amb fervor

amb dos cors potents

on podem trobar el dubte

per que les dos, humils o superbes,

amb mirar tranquil o esverat

sols s’aplanen i costa un ciri

quan la realitat palesa aflora

i canta seves al·leluies i credos

i neda oli sobre aigua

esclafant tots els dubtes...

Sort que la realitat és la realitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15

..........SILENCIS

46.- La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,

 mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria del silenci.

LA UTILITAT DEL SABER... aquarel·la

La utilitat de saber o no saber quelcom

que ineludiblement hem d’interioritzar,

per on ens ve donat ?

Nostre intel·ligent saber m’ho pregunta.

Exploro camins per on circulo.

L’experiència ens alliçona amb proves

i el fracàs ens senyala camins rectes.

Falsos idearis poden subjugar-nos,

fins emborratxar-nos en ses prèdiques

i caure en el seguiment potser apassionat...

Compte en pujar a qualsevol barca...

N’hi ha que suren i ens porten a port,

altres trontollen com canya al vent

i se les endu  al saber o no saber el que som

per que nostre raciocini  està empeltat

amb noves conviccions que ens arrastren.

I el cas és que hem de saber... per saber...

Sempre amb el dilema coent la col o el bròquil.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-3-15.

.........SILENCIS

45.- No es suïcidaria, aleshores perdria tots els records.

SENTIA LA POLS... aquarel·la

Sentia la pols del desaire

que netejava seves prèdiques...

L’intern collia espolsadors

en treball intens de lluïment...

Quan caldria pensar que hem de morir

volia tenir la casa neta de pols,

així era la proclama que li etzibaven

des de que tenia raó per comprendre...

Havia d’anar net per el viatge futur,

la pulcra presentació dona fama.

El vent allunyava impureses

I el gotim plujós deixava a terra seu llefrís.

Trauria els peus del lloc

per no contaminar-se altra vegada

i sorgir a l'univers com espantall

que ha viscut sense endarrerir-se

de cants de serp i picotades de corbs.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 14-3-15

........SILENCIS

44.- El rei, diuen, es deixà de fumar. Però no ens deixà sa FORTUNA. (Del meu record un tipus de cigarrets en deien així, i un rei tenia de regal un vaixel anomenat Fortuna. Aclaració.)

LA FLORIDA DEL TERME... boli ràpit

LA FLORIDA VISTA EN BOLI RÀPIT I TRENETS.

Cel amunt a dalt arriba

ple el pollanc d'olor, perfum,

l'acompanyen ses germanes

fent-ne tossa, ajuda, volum.

Quina glòria, estil, delícia

veure aquest florir fugaç

unides totes aguanteu enlaire

embellint el meu instant.

......................

L'ocellada reunida

omple de goig el brancam.

Llençolets que s'espavilen

a moure signes de Pau.

Reverberen les fulletes

a l'alè dolç del garbí.

Que creixin vostres capsetes

amb ametlló decidit.

TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-13- 3- 15