DE LA FELICITAT... aquarel·la

Herba bona, la bellesa ens encanta,

trobem en ella la felicitat ?

Sobrats collim immersos la fantasia,

ens deixa el tamboret de la felicitat ?

Somni de despertar aconseguint glòria,

obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?

El dringar fastuós  de nissaga del diner,

ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?

En tot volem trobar-la,

que ens repassi la pell,

que ens desperti, just

el moment joiós de tenir-la...

I, ella s’esmuny, serp viva

i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...

Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!

Felicitat, ulls clucs que volem veure.

I  ens hem de conformar

amb la bellesa,la fantasia,

el somni de la glòria

el vent inquiet del diner

si és que mai ens acaronen.

Darrere venen els mals endreços.

I no ens acovardim en buscar-la sempre...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-4-15.-

.........SILENCIS

60.- La ma precisa acarona i exalta i exulta el camí del desig...

M'HE RENTAT LES MANS... aquarel·la

M’he rentat les mans i per més que eixugui

una gota consistent i dura resta sense desaparèixer

xuclada per la tovor de la tovallola insistent.

Com si rodés com roda rellisca i cau a terra...

Me la miro i li dic,: - Què hi faràs sola a qui a terra ?

Dins d’ella hi he vist el meu ull inquiet i arrodonit

que vol descobrir el gran secret que porta la gota d’aigua.

Em sorprenc quan com si em retornés el mirar, em respon:

- Ja saps que tu et sols una gota d’aigua com jo,

més voluminosa, això sí,però ets conscient

que un dia vas caure a la terra com jo ara...  ?

Pensa que una ullada de sol et pot anul·lar en teu estat,

que el vent et pot canviar de lloc, i, en circulen de poderosos,

I una nuvolada et pot xuclar per sempre més i barrejar-te...

Una gota som que mai serem lliures. Digues, saps qui et mana ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-3-4-15.

........SILENCIS

59.- Hi han paraules que son com petons i abraçades en que sura el contacte...

....................

HE OBERT ELS FINESTRONS... aquarel·la

He obert els finestrons i la llum entra.

El vidre em separa de la pluja exterior.

El vent empeny les ràfegues d’aigua.

Tot el gotim fa corriols en el vidre

que van caient avall empeses per altres

que les segueixen omplin la fulla...

Em figuro que em parla l’aigua.

No la entenc, però ella insisteix sense descans.

Miro cap dins i el llibre resta en la tauleta

I canvia de pàgines com si avancés

en un llegir constant, seguit,pertinent...

Me’l miro extasiat, també miro el plugim...

Son el mateix aigua i llibre ? Diuen el mateix ?

Ni l’un ni l’altre em responen meu dubte.

Continua relliscant el gotim en el vidre

com riuets que segueixen el seu rictus.

El llibre avança pàgines com si un ventijol

o uns dits moguessin les fulles i em fa  pensar...

L’aigua és l’exterior que no para de dar-me treball...?

El llibre, el meu cos intern que constant em compromet ?

Sense paraules entenedores també podem entendre’ns ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-4-15.

.......SILENCIS

58.-  El sentiment esgarrapa instants que voldríem perdurables...

Estimar és meravellós, però porta conseqüències

que, moltes vegades, ennueguen...

L'ENYOR... aquarel·la

L’enyor se’m culiva dins meu

davant la pèrdua inquieta

de les meves volgudes propietats

dipositades en amors que han fugit.

Cendra i caliu es remenen en la llar,

els topins ja no bullen amb força,

i el gat s’apropa a la calentor que s’escapa.

Poc fum, poca brasa, poc acolliment...

L’enyor en la foganya  freda

remena el sofriment de la barrumballa

que ja no aviva el flam que era vida...

L’enyor ensenyorit en el lloc

brilla en l’espasme lletrejant records

dels bens que en vaig gaudir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.

.......SILENCIS

57.- De vegades, la sumptuositat de la frase

pot moure els sentiments i fer-nos caminar...

INUTILITAT... ?... boli ràpit

Amb ulls obert, desorbitats

buscant entendre el mirar

no pot superar la barrera

que seu cabell esboirat

tapa, com teló tancat, la claror...

La ma sempre obrint teló

que el vent, mortificador, tanca.

Es sent indefensa davant l’atzucac.

Els ulls no li son útils

i dins la clepsa se li remou

un crèdit de sa inutilitat...

Una bombolla de llum apareix,

una guspira com foc intens,

li explica el que ella no s’explica.

És sent útil per saber sa inutilitat

de traure la barrera que el priva

d’anar més en enllà en la visió...

El triomf de la ment sobre la mirada.

Avui es tallaria la cabellera

de la seva inutilitat... I seria útil... 

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.

.......SILENCIS

56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats 

que no ofenen, ans uneixen..

FULLA SECA... aquarel·la

La fulla seca tenia seus records

Quan a l’arbre per la saba era besada.

Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...

- Deixa’m... no m’apartis de meves il·lusions.

No vull caminar per senders desconeguts

On les paraules emmudeixen seu so

I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.

Recordem els moments de la suau carícia,

Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim

Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.

.......SILENCIS

55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment

fins que cau com veritat inqüestionable.

els quatre nets domenge de rams

DIUMENGE DE RAMS

Antonio Fortuño.14-4-02.

Recordant en la llunyania del temps

aquesta festa que vaig marcar així.

......................

Branques de llorer,

pollancs d’oliver,

palmeta i palmó

son reunits a la plaça

per fer processó.

Dos de verdets

mesclats, barrejats.

Dos de groguets,

banderoles d’infants.

Contents com alfàbegues.

de juguesca plens,

salten, belluguegen

mouen ses cossets.

Diumenge de Rams,

joia en xivalets,

- nens i nenes junts,

gent, capellà i escolanets -.

Jo hi tinc tres netes,

( avui també un net )

enjoiant-se al ple,

en el grup corrua...,

quasi no les conec.

Diumenge de Rams,

em venen records

de quan menut, infant,

religió no hi era,

manaven soldats.

Nostra sana alegria,

a parar-ne el plat,

lata de sardines buida

era nostre ram.

Allí, el cuiner era

volgut capellà

seves asperges

cullerot en ma,

el resso, crit molt agre

- Vine aquí xival -.

I en lata posava

brou i os sens carn.

Per nosaltres era

caramels i llaç.

No vull pas tornar-hi,

quasi ni el record,

avui, nens i nenes

fan la processó

amb digne innocència

i protegits d’amor.

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN EL SEU DIA... foto

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.

El primer bes que em dares a l’arribada

va deixar l’emprenta que ara em marca.

Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca

em quedà impregnat al cor i a l’ànima.

El primer vagit en meves mans el retries

entrant a la vida, TEVAS VIDA, que avui

Em consola, m’atén, em guarda.

Gràcies, filla... 

que nostra companyia sigui llarga,

molt llarga...

...................

Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada

que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15.

( Dec explicar que la seva vida va entrar a la vida

ajudant jo a la seva mare, 

QUE TINGUIS... aquarel·la

Que tinguis tota la força

I coratge que necessites...

Que tinguis tota la llum

per aclarir el teu camí...

Destí pel que el teu pas

Vulgui o no has de seguir

Obre les comportes del espai,

llença el crit de glòria dins teu.

Nou camí empra per nou destí,

que tothom vegi teu instint noble

que dugui producte suau, dolç, fi,

i canti l’història d’avantpassats llunyans

que esmerçaren seus sacrificis

per fer-te immensament feliç...

Obre la porta al vent tendre

que omple teva llibertat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-3-15

.......SILENCIS

54.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia.

L'ARBRIU PLORAVA... aquarel·la

Per dalt, damunt la nuvolada, fins llavors, volaven

la riquesa viva i la innocència sensible...

En un instant insospitat com intensa pluja de gotim

baixaren, groc i blanc, relliscant fins a terra...

Perletes embolicades amb aletes blanques

feren coixins escampant-se esbarriats extensament...

El terral rebia amb estranyesa, incomprensible,

aquell doll amb inesperat contacte...

El mirall del sol s’havia esbocinat i les flors

Retrien a la pols i a la roca amb bes de destrossa.

... i per sempre un nou viure els esperava,

aquell que record abraça com últim encontre.

Aquell dia tot l’arbriu plorava com la pluja

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 25-3-15

.......SILENCIS

53.- Deia sedentarisme en lloc de senderisme.