SORTÍ DEL SEU PORTAL... aquarel·la

Sortí del seu portal per retorn al vespre.

El dia era clar, la nuvolada lluny...

Faria bell passeig sense cansar-se massa

a pas suau, amb rostre estès  al vent.

Què li depararia el dia en seus somnis ?

Veuria les boires amagades de l’enyor,

la veu del rossinyol plenet de constància,

el silenci quiet sense queixa de les pedres

en el rierol on l’aigua fa seu pas avall, avall...

Colliria amb la mirada els colors de moments sublims

que se li donaven sense pagar ni un lleu Gràcies...

Es sentiria content en el retorn pel senderó

de les coses petites que caben a la butxaca

i s’ompliria el front de sol matiner exuberant

i del que tancant el llibre que se’n va a la posta...

En l’alforja hi entraria el acontentament de l’alegria

de tot quan l’envolta i vol ser-ne per a tots.

DE REBAIXES 15.- 28-4-15.- ANTON.- T.E.

.........SILENCIS

65.- En la menudesa està primer el plor i desprès la rialla.

En la senectut es passa de la rialla al plor que no s’acaba.

 

FELIÇ DIA PER TOTES LES MONTSES ... FELICITATS!!!... RECORDANT EL 2009

15 – 4 – 09
Miro amb els teus ulls des de dalt de la muntanya...
Hem arribat al cim d’on veiem nostre treball.
Des d’eix serral les valls que el riu banya
son el producte de l’esforç que ens hem donat.
No és la vèrbola que ens imposa gent estranya
que ens hipnotitzen per fer-nos seus esclaus,
el que veig amb ta mirada és el triomf sofrent que guanya
als que no volen nostre amor i nostra pau.

RECORDANT 2009

AUG

19

8 .- 23 – 9 – 09

No em tinguis subjecte,no ho necessites,.

deixa enarborar banderes, braços i mans,

que el cos espigui cançó de visites

i em mirin teus ulls com amorós mirall

No em prenguis el temps de ma lectura...

llegim els dos, encara que t’esguardi sol

per que el pensament de tu no m’atura

el coit que aflora llegint ton cos

SE LI FA TARD... aquarel·la

Se li fa tard en la seva tarda,

ja no somnia com per llà als quinze anys.

La suor del temps li ha portat basarda

i ara que és tard, ja no tornarà la tarda...

Els segons no reculen ni que paris paranys.

En les celles hi prospera la tardor tardana

va vivint la tarda que retarda ben prou,

però al tard es pon el sol de sa sardana,

ses passos de tardor fan muntanya plana...

son respir no tarda en ofec, tardor li plou..

Son goig de nets que belluguen a vora,

el consola al tard del eclipsat llumí.

Sent els catúfols on l’aigua dolça plora

i somriu i belluga i omple got que implora...

No busca el tard de tarda fora

seva tardor porta infinit.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 20-4-15SE LI FA TARD... 

2009 AIXÒ ESCRIVIA... aquarel·la

8 – 4 – 09.-- AIXÓ ESCRIVIA...

Deixa’m entrar en tos ulls

ans que la terra m’ofegui.

Dins teu mar hi haurà remull

i en la barana de les parpelles, junts,

amb pacient estar m’hi assegui.

Contemplaré ton desig...!!

I serem els dos en mig 

on nostre cor hi combregui

ANTON.- T.E.-16-4-15

ENTRARIA EN TEUS ULLS... aquarel·la

1.- Entraria en teus ulls

amb el desig de platja neta,

com nou any que avui estrena,

com petó que du curull

el teu amor, la teva estima

abraçant-ne pensaments

d’Amor pur i Pau complerta

Entraria en teus llavis,

mel i mató que eternitzen,

joia de pell, seda llisquent,

gemes suaus, goig immens...

Ulls i llavis que son teus,

hi entraria com suau barqueta

i remaria en la calma

d’una satisfacció plena.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-4-15.

.........SILENCIS

64.- La por d la culpa o la culpa de la por...

EL MIRALL... aquarel·la

Mig saleta, mig passadís era ple de mobles.

En una paret un mirall antic, vell, reflectint tot l’aire.

Era l’ull i amo d’aquell lloc quiet de nit, mogut de dia.

Indret de pas de tot ser mòbil feia cas de tot

i hi trobava gust en seu modelat fer declarat.

Jo sempre l’havia vist en el seu lloc amatent a complir deure.

De menut pujava en una cadira per reflectir-m’hi...

Més d’un cop de sola d’espardenya al cul havia rebut

ja que la mare considerava un perill el meu intent...

Passaren anys i preocupat per quelcom el tenia oblidat,

en tot cas per arreglar la corbata un dia substanciós de festa...

Avui m’ha parlat decidit al envair la seva mirada...

- Ja tens més solcs al rostre que barrancs tot el terme....—

- Ets més vell que jo i tu tant llis...- he contestat suau.

- He set sempre el teu espectre viu quan pel davant circules.

Jo et miro continuadament i tu... tens massa cabòries.

- Gràcies, amic, tu em dius com tinc la cara, et faré cas...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 13-4-15.

.........SILENCIS

63.- La felicitat deuria experimentar-se, percebre-la en tot quan ens envolta.

A LA BRUIXETA... fotos de Montse Masip MIró i escrits d'Anton Fortuño Sas-- 4-4-15

LA BRUIXETA
La Bruixeta sempre admirada i estimada!!
Que li ha passat? ,q sembla com si volgués fugir ... El vent o l'aigua l´han desplaçat de lloc.
La primera foto és com era fins ara , les altres son actual.

( Presentació a Facebook d'escrit i fotos realitzat per Montse Masip Miró.- 9-4-15.

Ningú sabia com havia nascut i tothom la beneïa...
Vents i aigües i gels i sol la transformaren  al seu goig.
La pedra, carn viva, restava dalt l'horitzó en plena vida
retallant en el cel sa divina i eterna oració.
Oh, pedres que em sonaren dins el tríptic de llegenda
aferrada a N'horta aigua viva  i al Tormo son cavaller petrificat,
ella li ensenyà el mugró badat que era seva hisenda
ja que tot son cos de prehistòria,  seva gran prebenda
restaria pels segles en la terra acaramullada dins colgat.
ELL, com jove de nostra terra que a tots ens captiva,
es presentà de genolls a TU per oferir-te seu amor
i N'horta va ser la valedora per abeurar l'intensa joia viva
i dels tres , la gran vall s'omplí de regalats tresors.
I visquéreu segles  de fructuosa empenta que fruit portava, 
superant empits dolorosos i alegries de somriure clar.
Entrareu en la història seria que documents marcava,
serieu la llegenda de Torre de l'Oli... Símbols petrificats.
ANTON.- T.E.- 9-4-15.




Avui has canviat ta fesomia que zelosa guardaves.
El mugró que va alletar el contorn s'ha ben badat
i ara teva història, no és el llibre que sempre ensenyares...
Quin futur t'espera, Bruixeta a dalt del teu tossal !!
Jo et vaig venerar i reconèixer el teu joiós pit de dona,
símbol llegenda d'entesa  excelsa i noble de la nostra vall.
a TU, el meu amor cada dia et resava com filla a qui acarona
ara, ni TU ni ELLA  us veureu  cofoies en vostra eternitat.
Has perdut el llustre que et feu divina dins nostra terra.
Has perdut la màgia que exaltava ta presència en el poblat.
Has perdut el símil de ser-ne monument de pau sincera
Hem de recordar-te la nissaga que vares representar ?
Tristesa em porta aquest canvi en ta fesomia
em sembla que he perdut la familiar alegria
de veure la posta de sol besant-te el teu mugró badat.
I enyor en tinc del temps que t'he mirat complerta,
ensenyant-me el cabdell  ara desfet amb nostre ai! alerta
en mig del desori d'esborrar, per sempre, ton singular signe immaculat.
ANTON.- T.E.- 9-4-15.



Us han separat, oh, pedres que superàveu nostra història,
ara, si mai vinc, juntes no us podré abraçar
reclamo al cel que us retorni a vostra glòria,
aquella joia que ens tenia embadalits en la dificultat...
Sempre les separacions son esculls dificultosos,
vostres secrets que foren de contacte els han anorreat
i ara us veurem dos rocs durs que sempre us lligàveu amorosos,
junts ens donàveu  exemple complert a tots de  noblesa i unitat.
A dalt viureu la nova vida amb renovada història
del lluny us miraran... Quina baralla han tingut ?
I fins escarni d'altres rocs sereu, burlant-ne la memòria
d'aquella aigua de riu que us besava quan éreu bandera i escut.
Quan els llibres contaran com un jorn us  transformareu
de mugró diví de fembra a monument que aigua i vent han esbarrat 
semblarà que heu robat al terme la pàgina que heretareu 
al desfer-se el símbol de Bruixeta amb que us varen batejar.
Em dol que la prosàpia que pel terme sempre representàveu
els meteors cruels a proscriure han assolit la destrossa en seu atac,
i, avui, heu perdut la màgia que dins vostre cell portàveu...
Quin botxí dimoni, meteor que mana, us ha degollat ?
Seguireu a dalt esperant altre cataclisme que de nou us uneixi ?
Seguireu, impassibles, callats que altra fe viva institueixi
i us retorni el nom excels amb que foreu, a gust de tots, batejats ?
ANTON.- T.E.- 9-4-15.



Detalls de com ha quedat amb l'aspecte de destrossa.



Mirant des del lloc amb la plana al seu davall i les muntanyes. 
i segueixen més detalls de l'estat actual localitzat.







L'autora del reportatge fotogràfic.- Montse Masip Miró.



des d'aquí sembla un castell en runa i com dos parets que han aguantat l'embat sofert. apreciació particular lluny de la realitat. Anton.

L'AGULLA... aquarel·la

Quan pensava tenir-ho tot,

va perdre l’agulla de cap.

Qui se’l mirava com buscava

entre la runa a ses peus,

li vingué la solemne idea:

- Com perds el temps !!!

- No, he perdut l’agulla...

Un raig de sol alluentà

les pedres i brossa i va lluir l’agulla.

- Mira, ja torna a ser meva...

No he perdut el temps com tu dius,

he recuperat el meu tresor -.

- De quin tresor parles, amic ? -.

- Veus, ara em podré treure

d’aquest dit la punxa

i no se’m infectarà el dit, la ma,

el braç...i em portaran a l’hospital

I em puc deixar allí la pell...

- Buscaré la meva agulla de cosir

Que jo també la he perdut

I et podré cosir la boca...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-10-4-15

.........SILENCIS

62.- Ser humil no gosa dir que no hagi un de ser ell,

conseqüent, actiu, rebel...

no és parar-se en un escaló i veure venir.

CANVIAR DE PARER... aquarel·la

De vegades ens volen fer canviar de parer.

Fins arrabassen el camí i ens l’omplen

de còdols rodons i polsims impregnants

per que desistim en nostre fer coratjut

i ens entreguem a les seves fines urpes

i s’alegren veure’ns cul a terra i nas empolsinat.

Volen la lluita de consens que els afavoreixi,

clar que el tenen clavat a la medul·la prepotent...

Nosaltres també tenim els nostres criteris

que en la balança valen més que ses prioritats.

Que no ens ofegui el seu cant  de sirena falsa

i siguem conseqüents en nostre impertorbable decidir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-9-4-15.

.........SILENCIS

61.- La bogeria és com ruc en la sènia,

sempre donant tombs envers el mateix lloc.