NO MARXIS... aquarel·la

No marxis, quedat en la pell

com el pèl que la tapa i cobreix.

Arrambla la cabellera, cortina al vent,

que el front em miri sencer

sense entrebancs...

El sol que arrambli l’ombra

i el ventijol parpellegi inquiet...

Que els llavis mosseguin paraules eternes

i com rosella, fina seda, obrin pètals...

El cel mira les resultes clares

d’un pervindre nou junt a les pedres.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-5-15

...........SILENCIS

68.- Deixar al ras rovell sense clara

és com castell humà de deu sense folra i manilles.

LA LLUM... LA FOSCA.... aquarel·la

La llum viva i aspre em crema

la solitud de l’ombra encoberta

en el bosc del no res de la calma...

Retorno al oratge de pinsans i cadarnes

volent el seu cant noble i ensenyorit.

La florada cobreix el  camp bellugadís

i la calma calla arraulida en les soques.

Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,

totes porten noves, llueix la brosta

i el sol aplana sa mirada constant i viva,

Tot és vida sorgida a la llum inquieta.

Els colors es distreuen en pintar el mirar

i subjugat per la coloraina em desperta

del naufragi de nit sense lluna ni estels.

La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...

L’esbotern de la llum aclareix la parla

de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...

I la vida segueix el seu tic tac de cor

sense pensar en nova nit a que s’aboca.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15

...........SILENCIS

67.- L’amistat vertadera és com un cavall

que quan el muntes és posa a trotar

amb tu damunt si ho necessites.

FRACÀS O VICTÒRIA ?.... aquarel·la

Adreçat a vora meva platja interna

el fracàs espera per dar-me lliçons...

El deixo fer conscient dels seus miracles...

En el pèndul mòbil com en la carta marcada

ajoca moure el seu esperit intens.

Comprenc que sense el fracàs que molt se’ns dóna

poc seria, jo diria, res. Callo i escolto dèries.

Bogeries que tots tenim... Qui vol perdre mai ?

De tant en tant ve el fracàs... Perdem temps profitós?

Decidir no actuar ens en salva...? Negar-nos a fer...?

Entrem barretina al cap i crossa a ma i voluntat al cor...

Fracàs o victòria hi son quietets, amagats

esperant que actuem, que ens decidim a tirar endavant

contínuament algun projecte que tenim ben pensat...

Donem o no el pas...? Què tindrem al cap del cos,

a final de camí ? Fracàs o victòria ?

Quin ens ajudarà més ? Tirem endavant sense por...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-4-15.

..........SILENCIS

66.- Què t’emportaries a una festa? La salut ?

 i si la perds en mig del xivarri ?

 Hi ham objectes que costen de retrobar.

SORTÍ DEL SEU PORTAL... aquarel·la

Sortí del seu portal per retorn al vespre.

El dia era clar, la nuvolada lluny...

Faria bell passeig sense cansar-se massa

a pas suau, amb rostre estès  al vent.

Què li depararia el dia en seus somnis ?

Veuria les boires amagades de l’enyor,

la veu del rossinyol plenet de constància,

el silenci quiet sense queixa de les pedres

en el rierol on l’aigua fa seu pas avall, avall...

Colliria amb la mirada els colors de moments sublims

que se li donaven sense pagar ni un lleu Gràcies...

Es sentiria content en el retorn pel senderó

de les coses petites que caben a la butxaca

i s’ompliria el front de sol matiner exuberant

i del que tancant el llibre que se’n va a la posta...

En l’alforja hi entraria el acontentament de l’alegria

de tot quan l’envolta i vol ser-ne per a tots.

DE REBAIXES 15.- 28-4-15.- ANTON.- T.E.

.........SILENCIS

65.- En la menudesa està primer el plor i desprès la rialla.

En la senectut es passa de la rialla al plor que no s’acaba.

 

FELIÇ DIA PER TOTES LES MONTSES ... FELICITATS!!!... RECORDANT EL 2009

15 – 4 – 09
Miro amb els teus ulls des de dalt de la muntanya...
Hem arribat al cim d’on veiem nostre treball.
Des d’eix serral les valls que el riu banya
son el producte de l’esforç que ens hem donat.
No és la vèrbola que ens imposa gent estranya
que ens hipnotitzen per fer-nos seus esclaus,
el que veig amb ta mirada és el triomf sofrent que guanya
als que no volen nostre amor i nostra pau.

RECORDANT 2009

AUG

19

8 .- 23 – 9 – 09

No em tinguis subjecte,no ho necessites,.

deixa enarborar banderes, braços i mans,

que el cos espigui cançó de visites

i em mirin teus ulls com amorós mirall

No em prenguis el temps de ma lectura...

llegim els dos, encara que t’esguardi sol

per que el pensament de tu no m’atura

el coit que aflora llegint ton cos

SE LI FA TARD... aquarel·la

Se li fa tard en la seva tarda,

ja no somnia com per llà als quinze anys.

La suor del temps li ha portat basarda

i ara que és tard, ja no tornarà la tarda...

Els segons no reculen ni que paris paranys.

En les celles hi prospera la tardor tardana

va vivint la tarda que retarda ben prou,

però al tard es pon el sol de sa sardana,

ses passos de tardor fan muntanya plana...

son respir no tarda en ofec, tardor li plou..

Son goig de nets que belluguen a vora,

el consola al tard del eclipsat llumí.

Sent els catúfols on l’aigua dolça plora

i somriu i belluga i omple got que implora...

No busca el tard de tarda fora

seva tardor porta infinit.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 20-4-15SE LI FA TARD... 

2009 AIXÒ ESCRIVIA... aquarel·la

8 – 4 – 09.-- AIXÓ ESCRIVIA...

Deixa’m entrar en tos ulls

ans que la terra m’ofegui.

Dins teu mar hi haurà remull

i en la barana de les parpelles, junts,

amb pacient estar m’hi assegui.

Contemplaré ton desig...!!

I serem els dos en mig 

on nostre cor hi combregui

ANTON.- T.E.-16-4-15

ENTRARIA EN TEUS ULLS... aquarel·la

1.- Entraria en teus ulls

amb el desig de platja neta,

com nou any que avui estrena,

com petó que du curull

el teu amor, la teva estima

abraçant-ne pensaments

d’Amor pur i Pau complerta

Entraria en teus llavis,

mel i mató que eternitzen,

joia de pell, seda llisquent,

gemes suaus, goig immens...

Ulls i llavis que son teus,

hi entraria com suau barqueta

i remaria en la calma

d’una satisfacció plena.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-4-15.

.........SILENCIS

64.- La por d la culpa o la culpa de la por...

EL MIRALL... aquarel·la

Mig saleta, mig passadís era ple de mobles.

En una paret un mirall antic, vell, reflectint tot l’aire.

Era l’ull i amo d’aquell lloc quiet de nit, mogut de dia.

Indret de pas de tot ser mòbil feia cas de tot

i hi trobava gust en seu modelat fer declarat.

Jo sempre l’havia vist en el seu lloc amatent a complir deure.

De menut pujava en una cadira per reflectir-m’hi...

Més d’un cop de sola d’espardenya al cul havia rebut

ja que la mare considerava un perill el meu intent...

Passaren anys i preocupat per quelcom el tenia oblidat,

en tot cas per arreglar la corbata un dia substanciós de festa...

Avui m’ha parlat decidit al envair la seva mirada...

- Ja tens més solcs al rostre que barrancs tot el terme....—

- Ets més vell que jo i tu tant llis...- he contestat suau.

- He set sempre el teu espectre viu quan pel davant circules.

Jo et miro continuadament i tu... tens massa cabòries.

- Gràcies, amic, tu em dius com tinc la cara, et faré cas...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 13-4-15.

.........SILENCIS

63.- La felicitat deuria experimentar-se, percebre-la en tot quan ens envolta.