DE PROFETES... aquarel·la

Sempre en ronden de profetes...

La fe desconeguda de molts

pot omplir butxaques ansioses

que viuen per fer calaix de tot.

Dic desconeguda per què

es sap la veritat vera de la fe ?

Uns hi posen el tendal vivent

promovent noves i velles il·lusions

dins d’una pàtina de prèdica

que aparentment seria esclata

per envescar a tants com pot

i entrar-los al sarró apropiat

on es confessen addictes

sense copsar l’engany

que cap predicador intenta declarar.

El pecat es trobarà, en tot cas,

quan ja ha begut l’oli servit

pels santíssims profetes de la fe

i aleshores els renecs venen tard.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.

TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la

aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre

.....

Tancat en la peresa

Acullo el clam de l’aire.

Quiet i sense esforç

Calla la cadira emperò cansada

De sostenir la inoperància.

La barrera del riu calla,

I les canyes no xiulen

Acaronades pel vent,

La moixonada s¡ajoca

I contempla mes orelles catxes.

Res sospira horitzons nous

I el cansament no ofereix dubtes

I emperesit ni es sotmet a inventari.

I ni el ventijol excita nou caliu

Que porti suor a la peresa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15

........SILENCIS

48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.

CXOMPARTIMENTS

 COMPARTIMENTS.--- any 2011

Estic recollint escrits del 2011 fins al 2015 per unir-los i fer un tot i he trobat aquests. que us mostro... Aniran junts en un sol títol. Serà el segon recull, el primer ja materialitzat que inclou part de la producció des dels inicis l'any 1992 fins a finals del 2009 amb el títol de A RASTRE DEL TEMPS - I ,  i ara A RASTRE DEL TEMPS  II... es un recull privat, per que en el temps no és perdin o s'esgarrien els escrit. ANTON.- T.E. 

 

1.- AHIR I AVUI                                        

La frontissa del ahir i del avui                

sosté la porta del seu alè.

Pedra cobrint. Forat obert.             

Tanca el compartiment

l’esperit nu de les ombres.

Records que retornen dèbils

s'ageganten a les lloses

i les passes d’ahir marquen

el diapasó del so d’avui.

I VINDRÀ UN DIA... aquarel·la

.7 - 6 - 13

..I vindrà un dia que el miratge serà claror diàfana

que s’estendrà sense estirafollar

i veurem créixer abundant i tangible

el cop de maçola 

que obre el cercle del nostre madral...

Revertirà en estany ple de riquesa,

- ciris que cremaran tota una eternitat -.

Afanyem-nos  la llum arriba sense llastre  

la percolació esdevindrà un futur

sa i net... Viurà la LLUM en l'imperi

DE REBAIXE 13,. ANTON.- T.E.- 15-7-15

SENT DE NISSAGA DE SANG... foto

379 -- SENT DE NISSAGA DE SANG

foto FOTOERASE

4 – 9 -09

Sent de nissaga de sang

li procuraren vermella ploma.

Signe de poder, sentenciava la mort.

Ell la sucà a l’aigua, es convertí en paloma

que revola el núvol donant, ara, a l'entorn la sort.

No vol estropicis de decrets que tallen

els conjurs que plebeus han assolit.

Té en compte son poder on hi ballen

la justicia i la concòrdia, de tots els esperits.

You might also like:

LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN... foto roselles

LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN.... foto pròpia

31 – 8 – 10

Les paraules que el cridaven

- sempre hi ha muts, o qui emmudeix

o pressiona emmudint a d’altres -,

estiraven conquerint ses orelles.

No es feia l’orni en l’escolta,

sabia que anava per a ell.

Atendria dilectament

i faria cas del vent xaloc

que seva barca empenyia.

La crossa com rem apartaria

l’herbam sec criat quan exiliat

ningú li parlava de quimeres.

Duia els dits sangosos, desitjosos

d’estampar en el pit

quatre barres, senyals valuoses

que el portarien a vèncer...

Tenia el seu anhel i el dels avantpassats

esperant en el voral del camí

per aixecar bandera pròpia.

REBAIXES.-ANTON.- T.E.- 11-7-15

LA ROSA I LA LLUM... EN FARIA 81... aquarel·la

JUL

10

LA ROSA I LA LLUM...(salms de l'amor)...aquarel·la 

17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.

.... i la rosa creixia ufana 

Buscant el seu amor, la llum...

De menuda prop del bassal

Fulles i punxes del ramell

Creixien donant forma al fruit,,,

D’aquell capell sorgiria amb goig

La rosa fullosa, roja, impressionant.

S’aixecaria con antic castell

Posant sa excelsa dignitat

Al arbitri solidari d’un raig de llum

Es confessava amb delit

Que perfumaria el raig de sol

Seria com una abraçada plaent

Un donar-se... sacrifici infinit.

DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.

................

10-juliol-15

la rosa compliria 80 anys...!!

Fa un temps la robaren del seu jardí.

Seu destí arribava a meta.

Tallà la cinta de la immortalitat

que es beneeix en el record dilecte

que no s'esborra mai de mai

Quants records ens duen seva Pau i Amor !!

El foc és viu per que viu en nosaltres.

..........

Anton i tots quan la estimaren..

ESCAMPAREM LA PALLA... aquarel·la

Escamparem la palla,

ventejarem el gra,

netejarem de grapissos

i al paller

instal·larem el jaç...

En nostra cabana 

viurem el cel blau...

ANTON.-T.E.-13-6-15

OBRE MA EL LLIBRE... aquarel·la

Obre ma el llibre...

Que escalfi les paraules,

dins, entre les tapes

i que les pàgines amorosides

es transformin en carícies

i transmetin al segle

l’amor i la pau

del que estan impreses

i el riu tant necessita...

Obre ma el llibre...

Que no quedi per sempre inservible...

ANTON.- T.E.-11-6-15

BALLA EL BROMALL... aquarel·la

Avui balla el bromall

de les paraules no dites

que es quedaren sense so.

El torrent de la veu

cansat del crit,

de la queixa,

esmorteït, esgolat,

ha derivat pas inútil

negant-se al contacte...

Calla la clariana tancada.

Ara, qui sabrà què penso,

què estimo, què desitjo ?

..........SILENCIS

72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,

que els peus havien ballat per que es produís el miracle...