DE NUVOLETS... aquarel·la

Lligaria el seu menut nuvolet amb un cordill

I així, segur el manaria:-  Cap a qui, cap allà...

Dins hi tenia totes les armes: defectes i virtuts

privant de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin

i qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...

Passava pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,

no jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,

segur que tots eren plens de seves expresses dictadures

i democràcies arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...

Molts de farts se’n aprofitaven  i expropiaven nuvolets menuts

engrandint la seva infesta nuvolada  assegurant-se propietats...

Amos d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´

manant, instigant, afusellant amb paraules els nuvolets

que no els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent

que un nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?

i seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada

DE REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.

.......SILENCIS

55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat inqüestionable.

EL PONT... aquarel·la

...i amb la bandera enlaire creuria el pont.

Poc l’influiria el vent que crema paraules,

que anorrea pensaments fent callar vent dolç,

Ho tenia clar que el camí ja no retornava

i ni raid ni raier omplirien les arcades de brossa

i embravirien la corrent contra la construcció...

L’obra era segura i per fi el diàleg ple de contingut

l’esverava a complir els deures assolits any rere any

en la lluita serena  enquistada dins seu i pròpia voluntat.

No callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,

musica apresa d’avantpassats que construïren aumedines

per creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs

Que el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,

Ara tenia el pont físic, mental, d’esperit...

Projecció assolida en diàleg amb companys, amics, germans...

Ara, tots a una creuarien el pont per ells fabricat...

Que els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!

Tenien la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.

.......SILENCIS

53.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia

DINS LA LLUM... aquarel·la

Dins la llum es desfà la l'ombra,

la paraula crida versos nous,

la boirina calla quieta i seriosa

i el pas per veure el futur

puja fins al turó sense rossolar.

Situat en el lloc li calla la victòria,

no se li desfà el mes de les prebendes

i aplegat en la assolida creuada,

que necessita la veu que no calla

li diu la realitat del que succeeix...

No aquietem el pas, la consciència

ens diu que tenim la veritat plena .

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15

........SILENCIS

52.- No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.

EL PERILL... aquarel·la

Caminem sempre dins del perill...

La costum ens fa forts en la lluita empresa

i les mostres que ens diuen el camí  a seguir

son les experiències adquirides de fracassos...

Arreu , lluny i a prop ens vigila el perill

i amatents nosaltres l’anem sortejant

esperat plàcidament encertar 

en la solució que ens amari

Instant a instant nostre viure...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-8—15

........SILENCIS

51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.

ES GRAN FESTA... aquarel·la

És festa gran... He anat a la festa

Plena ma del desig de la joia i goig

m'ha omplert de confetti apegalent...

Les rodonetes de colors a cabells i galtes,

palomes amoïnoses que es colen entre pits

esfondrant-se com petons dins meu...

El carrer en va ple... Fins volen

com ocellets els paperets àgils.

Freqüenten tot el camí...

Pàtina d’il·lusions que es remou

en l’aire bellugadís de la festa...

Qui no en va satisfet de petonets que circulen,

que s’ajoquen i s’afanyen a trobar lloc...?

Quants ens desitgen un alegre instant !!

Paperets, qui us va fer nàixer ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 27-8-15.

.......SILENCIS,

50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,

No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?

CAMINAVA... aquarel·la

Caminava pel sender espès

on la discòrdia ja no fabricava adeptes.

Havien callat totes veus queixoses

i la calma de la pols farinosa, calenta,

li banyaven els peus nus al seu pas calm.

El seu andar fet d’instants verges

que es deshonraven al fer-ne esclat

no podia amagar-los al sarró de les viandes

on l’innocència hi exclamava preferències.

Semblava que la entesa s’evidenciava

i tot era pa crostós que afanyava menja.

L’impàs superat portava caliu sense guspires

que traïssin i fessin botanes a vestimenta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15

........SILENCIS

14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.

Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...

LLENÇO PETONS.. aquarel·la.

APROPANT EL  2011

4 – 6 – 11

Llenço petons a teves finestres

I tu les tanques amb prestesa...

Llençaré crits i tes finestres

escatimaran escolta, sens respondre ?

Espero que teus ulls obrin portelles

i jo pugi per barandat els escalons

de l’estimança gojosa .

Espero que allarguis ma dolça

i maseguis els meus dits sentint

el calor com llum d’estrella.

Obre complert el rostre de ta façana,

entraré al castell, de grat, per la porta.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.- 19-6-15

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la

PROJECTES DE PASSAT QUE ARA BRULLEN DE NOU...

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- ANTON.- T.E.-

EL TEU TEMPS... boli ràpit

POSANT-NOS A RECORDAR

7 – 9 – 11

El teu temps

considera’l el teu rei.

Ell et mana, dirigeix,

t’escatima el descans,

et fa córrer, t’apressa,

t’accelera cames i cor,

també se’t fa imprescindible...

Sense ELL

pensarien en passat,

present i futur?

Qui sap si és un engany...

L’instant

deu ser la teva pròpia vida.

Que no se’t mori ... 

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15

ESCRIT JA FA TEMPS... aquarel·la

ESCRIT JA FA UN TEMPS

3 – 8 – 10

Quan somniïs

pensa en fer-ho realitat.

entra en la fantasia,

embrions de certesa,

amb concrecións de veritats

que s’escapen

si no som valents

de collir-les.

Sense rampells

el mon no avançaria...

Estancat en l’avarícia

crearia sols l’enveja

que subjecta ma immòbil...

Deixem les falòrnies

i afavorim les cireretes

de les il·lusions

DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E

7-8-15