LES PAMPES DELS CEPS... aquarel·la

Les pampes dels ceps s’arremolinen

en l’espona de panal que guarda la parada...

La llebre ha fet jaç en soca recargolada

que ha inventat teulat propici a desig...

Els menuts ja corren i la vella vigila...

El fullam s’asseca i cau i el cel s’ho mira

i l’engany de sarmentes no és prou

per cloure la blavor i llum ja despertes...

Els han destapat la casa tant segura

quan la verdor fluïa i el raïm penjava.

Tenien civadera plena i aixoplug i jaç segurs.

Els avatars de la vida compliquen sempre

el benestar de la família i sa seguretat

que hauran de buscar-la de nou...

Per que no nàixer tortuga o caragol... ?

Hauran de pensar en fer un cau

mirant que el lloc no cridi a la mustel·la.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-10-15

............SILENCIS

67.- Quan donaríem per una hora més de vida ?

UNA PRIMERA BESADA... aquael·la

4 – 2 – 11

Una primera besada de l’aire

enlluerna teu mirar de lluna.

Claror platejada de dolç flaire

Entre llençols de sol foc i espurna.

Teva guspira inflama meus dits

Que passegen ta pell sedosa.

Ressegueixen racons i plans infinits

Esdevenint espiritualitat inclosa.

................................................

Martiri serà no trobar-te al llit,

ombra de lluna, besada de rosa

ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la

Els teus llavis escriuen al vent

la coloraina de la paraula amable..

Quin somriure em porten escoltant-les

com un desgranar de magrana gra a gra...!!

i en la profunditat del besllum ho comparo

a la posta de sol de barrejats colors

que canta himne eufòric de tendresa

i quan la serralada amb va resumint la llum florida

i escolta la teva melodia, s’inventa

l’aplaudiment del arbriu que guaita

l’última alenada del sol al capvespre...

Fluida veu no desapareguis

quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.

........ SILENCIS

66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

DOS MIRALLETS... aquarel·la

6.- Dos mirallets els teu ulls

verds,blaus, marró o negrosos

em tenen sotmès,encapritxat...

M’atrauen, els miro... Son curulls...

M’hipnotitzen, son mar o terra... ?

M’encenen com foc de llamps

Però son la meva pau, no la desferra.

DE REBAIXES 15.- ANTON,-T.E.- 16-10-15.

JUGUES AMB MI... aquarel·la

Jugues amb mi

amb ta mirada.

Mirallets que corren

sense calma

i els segueixo

com guspires ardents,

platejades de llum

que em diuen : - Segueix-me,

i els dos juntets, units,

serem a l’estança,

en aquell recó de consol

que ara ens falta...

Marxaré i vindré

fent de rateta il·luminada,

Segueix-me amorós per l’estança.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-10-15

.........SILENCIS

65.- Necessitem molts cops que l’optimisme tiri avant.

LA PARRA DEL HORT...aquarel·la

La parra del hort ja té el raïm madur...

A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...

- Que joiosos ens esperen, el seu color

ple de finor i esveltesa em subjuguen

- ha dit ella quan ha vist la meravella.

Un nuvolet ha apartat cortina

i el raig del sol  ha alluentat de groc difús

aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.

N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...

-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,

els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.

Redó i acolorit de vermell n’he collit un...

La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...

- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit

en ses dentoles i llavis plenets de molsa...

I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia

de la molsa de gra i llavis desitjats

I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,

que busca el clímax, ha seguit el curs joiós

on les mans també enraonen amb el somriure dels dos

Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria

i les sarmentes de la parra enjoiades

es relligaven en abraçada inacabable...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15

........SILENCIS

64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...

BUFA SUAU EL VENTIJOL... aquarel3la

Bufa suau el ventijol

I acarona teves galtes.

Les fulles dels arbres es mouen

Com faldilles de jove verge.

Els pètals blancs de la prunera

Volen buscant la pell de la terra.

La carícia viu plena de goig

Amb el finet zèfir que no calla

I el núvol no sap si llençar son gotim

Com petonets exquisits dedicats

A terra i l’arbram esperançat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15

...........SILWNCIS

63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...

VOLDRIA TENIR-TE... aquarel·la

Voldria tenir-te

com fulla blanca de paper,

com fulla seca d’arbre en el llibre,

com fulla de ganivet que talla...

Voldria tenir-te

fulla blanca per escriure nostra història,

guardar-te sempre com fulla de records,

ganivet que obri l’intern que estima...

Voldria tenir-te

a vora, galta a galta indestructible.

DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15

.....SILENCIS

62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.

DEIXA'M COPSAR... aquarel·la

Deixa’m copsar els teus llavis closos

quan et parlen endins com  si fossin callats.

Deixa’m entrar en teus llavis oberts

quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen

el que teu intern no pot callar més temps...

Contemplo amb goig el teu somriure

i quan apropo meu dit per cloure’t llavis

i  sentir el brau íntim que vol dir-me

i confessar-se joiosa del instant que vius

em sento reviure tots els meus records..

Callo i percebo el teu respir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15

........SILENCIS.

61.- Callo mentre el núvol brama...

Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.

HAIKÚ... pint. xinesa

HAIKÚ

Tinc lluna blanca

S’escolta melodia

De llençol blanc.

DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15

.......SILENCIS

60.- Ens atrevim a passar el pont ?

A l’altre costat pot ser tot diferent...!!