DE ODI I ENVEJA... aquarel·la

Va callar. No odiava a ningú...

Odiar i envejar era perdre el temps,

per més que li paraven rateres i vergelles

per que li parlés el cuquet dins seu...

El camí de pols era a l’abast

i la boira sorgia com sorpresa

a cada pas de la vallada

no deixant veure els estralls

que li portarien els pecats

que li volien fer viure.

Com soga, el camí seguia

i l’enjub era ple d’aigua neta.

Enyorava el descans que oferia la pedra,

seti callat pel repòs establert...

Li calia el parar deixant els braços nus

en el lloc sense moure el respir...

Va callar. No odiava a ningú

per més propostes que el perseguien.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15.

......... SILENCIS

72.- Camines pel sender físic ? Assegura la peuada...

DE L'ENYOR... aquarel·la

De vegades un s’enyora

i no trisca el per què.

Plou i nuvoleja

i l’escarni sens menja el viure.

Calla la veritat vera

confosa en el concert de grills

i no sura el bon desig,

no cal respirar el tuf

de la inoperància

dels que prometeren

i sols miren els sostre

que no els caigui damunt.

Tot es queixa de l’incert

i no sospiren els àngels que abans

arramblaven pedruscall de camins.

De vegades un s’enyora

i no li ressuscita la bondat.

Ha mort el núvol amb la pluja

i ha d’esperar el nou barcam...

La felicitat de l’enyor

Pot ésser com un cataplasma

que tapa els sentits

que vivien seva prèdica.

DE REAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15

...........SILENCIS

71.- El concert de veu vol que l’escoltis... poc li fa que el teu calli...

EL PI... aquarel·la

RECORDANT VELLS ESCRITS

21 – 5 – 11

Enrotllat dalt la muntanya, esponerós el pi

priva a la vallada ombriva dels raigs de sol.

És el prepotent monàrquic que mana i disposa.

-Aparta’t una mica i deixa’ns  fruir de la calor -

 li diuen els més propers gira-sols en s’ha acampada.

-Va, calleu, canalla adusta, ja veureu quan tot desperti -.

Aquell pinàs que no necessitava cap nuvolada,

ni pluja mare per beure i gaudir impenitent

depreciava com els humans aquella república

que creixia a sos peus. Ell, amb la pinatellada,

guardia de corps d'ajut, es satisfeia amb sa prepotència.

Els gira-sols, braços enlaire, pomell obert

ple de panís, - treball complert – seus dits clamant

podrien tornar-se ganivets si seua clepsa obrís odi.

Aquells sers de bona pasta no eren exèrcit de guerra

en s' acampada, sols volien la justícia de la pau,

la Pau ben entesa que el Pi els negava.

...................

GIRASOL...aquarel·la

RECORDANT VELLS ESCRITS

23 – 7 – 10

Coronada de groc apareixes,

- Gira-sol que en daves vida... -

M’han dit que estàs entre reixes

Segrestada ta ment, ensulsida.

Tan ufana erets... No et mereixes

Que et neguin la sal beneïda.

I et busco. I et tinc. I desmereixes

Poc a poc caient al sot sens mida.

Retorna un dia tendra mirada,

Ta veu digui tot quan estima,

Expressi joia sentin-te estorada

Quan la galta besa ta filla.

Ai, amor que mare portes,

Obre de nou tancades portes...

Avui nou horitzó en tu brilla

FELICITAT?... aquarel·la

Herba bona, la bellesa ens encanta,

trobem en ella la felicitat ?

Sobrats collim immersos la fantasia,

ens deixa el tamboret de la felicitat ?

Somni de despertar aconseguint glòria,

obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?

El dringar fastuós  de nissaga del diner,

ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?

En tot volem trobar-la,

que ens repassi la pell,

que ens desperti, just

el moment joiós de tenir-la...

I, ella s’esmuny, serp viva

i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...

Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!

Felicitat, ulls clucs que volem veure.

I  ens hem de conformar

amb la bellesa,la fantasia,

el somni de la glòria

el vent inquiet del diner

si és que mai ens acaronen.

Darrere venen els mals endreços.

I no ens acovardim en buscar-la sempre...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-4-15.-

.........SILENCIS

60.- La ma precisa acarona i exalta i exulta el camí del desig...

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anto

ANQUILOSATS EN UNES VERITATS... aquarel·la

Anquilosats en unes veritats

imposades i impostades en nostre sí,

rèmora que se’ns ha donat,

creences actives que ara s’esmicolen,

ens sentim ofegats en seu descrèdit

al reconèixer, ara, que hem set enganyats...

Els singlots i sospirs no troben calma

i el temps perdut en eixes estances

ara fa falta per sortir-nos-en del anorreament.

La negació treu banya i no es retracta

i em d’assumir l’error en que hem viscut.

Posem el deliri en altra dèria...!!!

Qui ens assegura que al cap del temps

caurem de nou en nova negació ?

Tenim l’esperit canviant i com més filosofem

més intentem variar els paràmetres

que abans ens semblaven favorables

i nostre raonament, de tant en tant,

ens els fa inacceptables...

El mon transita sempre en la novetat

on ens lliguen o lliguem, potser inconscients.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-10-15.

.........SILENCIS.

69.- Assegurem el pas, la relliscada import a cul o nas.

LLIBERTAT ?... aquarel·la

LLIBERTAT ?

Ha lliurat el bernat subjecte a la fulla de porta

així com el forroll robust i les baldes

i s’obria la porta a seva segura estirada...

Ha guaitat per l’obertura al cel encara fosc...

Davant d’aquell portal al carrer guaitava sense inquietud

el Carlos, pastor i barber amb espera de clientela.

Qui vol la mesura de llet o la punxada de sang de be

que guarda de la matança del cabrit que sa filla revèn.

La mula i ruc han renillat esperant el grapadet

cansats de palla i llarga nit de repòs...

I el Rai s’ha colat i corrinyant ha anat al seu racó

on la femta i pixum son la primera feina del dia...

Portes avall es sent el remor del matiner i el matxo

que en l’empedrat ofrena concert de pedra i ferradura.

-Matina, vespreja,al tros fot-te a jaure

I tindràs fama d’impertèrrit treballador...

Les orenetes ja revolen i les cries esperen becada...

La lluna ja cau damunt la serra i allí es consumeix.

A dalt del campanar un ragim de sol desperta campanes

que ja la matinera toca l’Àngelus per que tothom resi...

El poble desperta lliurant-se de la fosca que lluna il·luminava.

Els finestrons de les cases busquen la llum sense espelma

i els badalls de molts es confonen amb rajolins en l’orinal...

Tot busca, en el moviment i en la llum que aclareix fosca,

la LLIBERTAT que li dóna el viure... minsa LLIBERTAT.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 29-10-15.

........SILENCIS

68.- Quan callem ens engolim el silenci per escoltar a l’eltre?

LES PAMPES DELS CEPS... aquarel·la

Les pampes dels ceps s’arremolinen

en l’espona de panal que guarda la parada...

La llebre ha fet jaç en soca recargolada

que ha inventat teulat propici a desig...

Els menuts ja corren i la vella vigila...

El fullam s’asseca i cau i el cel s’ho mira

i l’engany de sarmentes no és prou

per cloure la blavor i llum ja despertes...

Els han destapat la casa tant segura

quan la verdor fluïa i el raïm penjava.

Tenien civadera plena i aixoplug i jaç segurs.

Els avatars de la vida compliquen sempre

el benestar de la família i sa seguretat

que hauran de buscar-la de nou...

Per que no nàixer tortuga o caragol... ?

Hauran de pensar en fer un cau

mirant que el lloc no cridi a la mustel·la.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-10-15

............SILENCIS

67.- Quan donaríem per una hora més de vida ?

UNA PRIMERA BESADA... aquael·la

4 – 2 – 11

Una primera besada de l’aire

enlluerna teu mirar de lluna.

Claror platejada de dolç flaire

Entre llençols de sol foc i espurna.

Teva guspira inflama meus dits

Que passegen ta pell sedosa.

Ressegueixen racons i plans infinits

Esdevenint espiritualitat inclosa.

................................................

Martiri serà no trobar-te al llit,

ombra de lluna, besada de rosa