Soc el que soc i em sento res,
Em sento res per que, què soc...?
Callat dins el silenci que m’envolta
veig el florir de arbriu tendre i net,
Veig com s’estarrufa el gat al veure
una corbata que porto a la ma
i es belluga de cap per avall...
La cisalla que talla colls ell pensa ?
La vinclo com surriac i ell s’espanta...
M’ha ensenyat les urpes i un buf sonor.
I si m’aquieto ell vindrà a mi
em perdonarà l’ensurt,
aleshores, serem amics o companys
com abans érem ?
Li diré si busca el ratolí com jo...
Ell, per terra resseguint racons,
Jo damunt la taula, per que sense ell, què soc ?
Ningú em coneixeria els que creuen saber de Mi
Oh, tants amics em reconeixen com a tal per ... !!!
Potser al trobar-me em bufarien com el meu gat
quan ensenyo la corbata que cada dia penjo...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-2-16
