LA POMA... aquarel·la

La poma és viva, relluent ,

encara que hagi caigut de l'arbre.

En el sondroll no s’ha mal més.

Apercebut  l’arbriu 

havia posat coixí de fulles

per que no és fes mal..

Les joies s’han de cuidar !!.

Ulls picardiosos se la miren

recordant el primer pecat...

Poma rodona, pit a l’aire,

esvelta , somnis d’adolescents...

El sol se la mira

com llueix en seva finor

i com l’escarn d’ella, retornant-li

el bes de llum que li dóna

l’incita en seva glòria de poderós!!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16

I SEGUIRÉ... aquarel·la

I seguiré mirant el núvol

esperançat de la llum

que dins seu engloba,

i que l’amaga per esclatar

al temps en mil rajos ...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.

LA CLEPSA ESTÈRIL... aquarel·la

La clepsa eixorca, estèril de pensa

és com nit fosca irreductible

davant riu procel·lós,

atzucac o paret ben blindada,

camí on rossola el peu...,

La clepsa, repeteixo,pot ser com nit

de foscúria de tenebra on la idea

no neix, no esclata en l’intel·lecte,

però com un brull de llum pot entre núvols

sorgir l’instant clar, obert,

i esgarrifar la força que li dóna la llum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16. 

EL VENT... aquarel·la

El carrer va ser arreglat

pel vent

a la seva manera....

Raconades de fulles,

papers abandonats

volant com ocells i ajocant-se.

Tot en gran desori...

Es parava, s’alçava

i continuava el seu passeig

qui sap si buscant companys

per fer la crítica aspra o suau...

En el mare magnum el vent

dirigia el concert al seu aire.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-28-7-16.

DEL DUBTE... aquarel·la xinesa

Percebia tant el Sí

Que fins el dubte va afirmar.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 27-7-16

CANTIRET... aquarel·la

No cal que enlairi el crit,

sí que aixequi el cantiret

que amb bon raig satisfà

a qui vol engolir el seu cordell...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-25-7-16

FINESTRAL... aquarel·la

Com si li buidessin els ulls,

l’habitacle amb els finestrons oberts

deixava penetrar el ventijol.

Paraules en llibres i papers

revelant-se havien sorgit dels caus

i embarcaren a lloc nau i carrer

En el cel florit de lluna ,l’espai

somreia com blanc de prunera en abril.

Tot era platejat...!!!

Fins els petons de cortines

es banyaven en el finestral

i l’aire entrava feliç

repassant d’abraçades tot l’habitacle.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 23-7-16

ESPARDENYES... aquarel·la xinesa

Comptava en la caiguda

quan va ensopegar amb el còdol

i no va caure estès i llarg...

Hi ha ensopegades sense profit.

El seu cap es parlava silenciós.

Tenia uns membres que no preveien,

sí que desprès atents,s’espavilaven...

Tenien quelcom a veure les espardenyes

que ja gastades ensenyaven boca davant i darrere

com si tant entrat i tant sortit era seu alè de suficiència.

No, no, no, es canviaria el calcer que fos més segur,

que rebutgés tot quan volia entrar en contacte

Amb les plantes i li causés impediments...

També els guants eren importants, vers relliscada,

contra llicorella tallanta, que no tot era arena fina,

i també argelagues i esbarzers i agaons

que miraven la pell i la carn amb ses punxes

t esgarrapaven com gat furiós arraconat

presentant-se a donar l’ensurt no volgut ni previst...

Sí, sí,sí, devia canvia l’ indumentària

per la seva seguretat i poder pavejar

del seu caminar segur per la vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-7-16.

TAULA D'AHR... aquarel·la xinesa

Netejo la taula de totes les restes d’ahir...

La nit era suau i els dits collien el got

i besaven ardorosament el seu benefici...

Set i gana de forquilla s’havien posat d’acord

i es beneïen com intrusos damunt el mantell blanc

orlant de desig el consum que escollien...

Picotejaven com gallina el blat i panís

i quan miraven la lluna hi posaven

menudes paraules entusiasmant l’esperit.

La llum difusa alegrava les cares ensenyorides.

Tot era poc i el parlar fluïa amorós entre dents

Les flors que adornaven el fet llençaven efluvis

apaivagant els intants morts, quan la veu callava.

Era el contrapunt de melodia d’olor que arrodonia

tota la partitura posada en aquella taula plena...

Sensualitat de llavi, paraula i menja, de mirar

que escruta i s’adverteix del camí  a seguir

i de la veu que acaronava  voluptuosa l’instant...

Avui he vist els messigons, engrunes de goig i joia,

que es resistien a cloure acte, baixar teló,

del generós moment on cos i esperit s’alegraren.

Netejo la taula de totes les restes d’ahir...

Però hi deixo l’esperit d’un retorn a un pròxim fet

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-7-16.

TEMPESTA... aquarel·la xinesa

Li deia a la tempesta,:- Quan callis

Escoltaré els teus precs...

Sempre he escoltat els crits

com paraules buides

que val deixar-les passar

i no confondre’s en baixeses...-.

Però la tempesta seguia

i va tenir que conviure amb ella.

Ara, mai es va agenollar

a l’imperi que portava imprès.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 18-7-16.